Més que pensaments el que des de fa tres dies em ve al cap són incògnites, ja no parlo de preguntes perquè estic segur que ningú em farà cas i, per tant, les respostes brillaran per la seva absència.
M’explico. Durant tretze anys, els darrers de la meva vida laboral, vaig ser funcionari de la l’administració de la Generalitat, passant des de llocs diguem “impersonals” a llocs amb responsabilitats de direcció. En tot aquest temps el sou mensual (com els de la resta de funcionaris) mai se’m va pujar més d’un 2 % quan a l’empresa privada i no tant privada, per mor dels diferents convenis col•lectius, l’augment anual va arribar a ser superior, bastant superior, però com que deien que ser un treballador de l’administració era una espècie “d’assegurança de vida” no quedava més remei que acceptar i callar, però sense ser conscient que si s’haguessin ajustat els augments al cost real de la vida (inflació) l’import final de la meva pensió de jubilació hagués estat més alt que el que cobro actualment. Que no em retreguin que no he estat solidari.
Arriba ara el temps de “vaques flaques” i em diuen que l’any que ve no n’hi haurà revisió (a l'alça, i prego que no sigui a la baixa) de les pensions excepte les més baixes, i que els funcionaris veuran, molt aviat, reduït el seu sou en un 5 % de mitjana, i per ser “solidaris” amb ells els polítics es rebaixaran el seu en un 15 %.
Una de les incògnites és si els polítics que cobren sous de 5.000, o més, euros al mes podran “subsistir” amb 4.250, i això em fa “llàstima”, ¡pobrets!, igual fan vaga també. Altre incògnita és si aquesta reducció de sou serà per un igual en tots els àmbits de l’administració: estatal, autonòmica i/o local, cosa que no crec per la senzilla raó que, segons diuen, als treballadors de les empreses depenents de les administracions no els afectarà aquesta mesura. Feta la llei, feta la trampa, només cal “traspassar” personal a les empreses, o crear-ne una de nova, i així mantenir-les el sou. O no?
Una altra incògnita és saber si no es reserven pujar la retenció del IRPF a les pensions, que això representaria deixar de pagar-nos mensualment una quantitat determinada, però que multiplicada per tots els pensionistes de l’estat resulta una xifra espatarrant “d’estalvi”, ja que tots sabem que a l’hora de fer la declaració de renda del 2010 no ens retornaran una bona part d’aquest diners retinguts.
Segueixo amb les incògnites, i una importantíssima es saber si les taxes i impostos municipals es mantindran estables, i no menys important es saber quant de temps trigaran les empreses de serveis en repercutir a les factures d’aigua, gas, electricitat, etc... l’augment de l’IVA.
I per acabar la gran incògnita és saber si a les properes eleccions estatals continuaran manant els de sempre o manaran uns altres, encara que a la vista del Mundial de Sudàfrica, el tema del tribunal Constitucional, el de la sentència sobre l’Estatut, els “interessantíssims” temes “del cor”, els fitxatges dels equips de futbol per a la propera temporada, l’assumpte Garzón, la borsa, comunions, bodes, bateigs... i altres, algú es preocuparà de crear una espessa cortina de fum per tal que no veiem més enllà dels nassos.
Confio en que la gent no és tonta, i si, a més a més, ens toquen la butxaca això potser quelcom més que un simple detonant. La incògnita és saber, preveure, endevinar o... provocar quan petarà.
M’explico. Durant tretze anys, els darrers de la meva vida laboral, vaig ser funcionari de la l’administració de la Generalitat, passant des de llocs diguem “impersonals” a llocs amb responsabilitats de direcció. En tot aquest temps el sou mensual (com els de la resta de funcionaris) mai se’m va pujar més d’un 2 % quan a l’empresa privada i no tant privada, per mor dels diferents convenis col•lectius, l’augment anual va arribar a ser superior, bastant superior, però com que deien que ser un treballador de l’administració era una espècie “d’assegurança de vida” no quedava més remei que acceptar i callar, però sense ser conscient que si s’haguessin ajustat els augments al cost real de la vida (inflació) l’import final de la meva pensió de jubilació hagués estat més alt que el que cobro actualment. Que no em retreguin que no he estat solidari.
Arriba ara el temps de “vaques flaques” i em diuen que l’any que ve no n’hi haurà revisió (a l'alça, i prego que no sigui a la baixa) de les pensions excepte les més baixes, i que els funcionaris veuran, molt aviat, reduït el seu sou en un 5 % de mitjana, i per ser “solidaris” amb ells els polítics es rebaixaran el seu en un 15 %.
Una de les incògnites és si els polítics que cobren sous de 5.000, o més, euros al mes podran “subsistir” amb 4.250, i això em fa “llàstima”, ¡pobrets!, igual fan vaga també. Altre incògnita és si aquesta reducció de sou serà per un igual en tots els àmbits de l’administració: estatal, autonòmica i/o local, cosa que no crec per la senzilla raó que, segons diuen, als treballadors de les empreses depenents de les administracions no els afectarà aquesta mesura. Feta la llei, feta la trampa, només cal “traspassar” personal a les empreses, o crear-ne una de nova, i així mantenir-les el sou. O no?
Una altra incògnita és saber si no es reserven pujar la retenció del IRPF a les pensions, que això representaria deixar de pagar-nos mensualment una quantitat determinada, però que multiplicada per tots els pensionistes de l’estat resulta una xifra espatarrant “d’estalvi”, ja que tots sabem que a l’hora de fer la declaració de renda del 2010 no ens retornaran una bona part d’aquest diners retinguts.
Segueixo amb les incògnites, i una importantíssima es saber si les taxes i impostos municipals es mantindran estables, i no menys important es saber quant de temps trigaran les empreses de serveis en repercutir a les factures d’aigua, gas, electricitat, etc... l’augment de l’IVA.
I per acabar la gran incògnita és saber si a les properes eleccions estatals continuaran manant els de sempre o manaran uns altres, encara que a la vista del Mundial de Sudàfrica, el tema del tribunal Constitucional, el de la sentència sobre l’Estatut, els “interessantíssims” temes “del cor”, els fitxatges dels equips de futbol per a la propera temporada, l’assumpte Garzón, la borsa, comunions, bodes, bateigs... i altres, algú es preocuparà de crear una espessa cortina de fum per tal que no veiem més enllà dels nassos.
Confio en que la gent no és tonta, i si, a més a més, ens toquen la butxaca això potser quelcom més que un simple detonant. La incògnita és saber, preveure, endevinar o... provocar quan petarà.
