Mateix "color polític" però diferent tarannà

Llegit a la publicació NOTÍCIESTGN del 28 d'octubre de 2009, pàgina 5.

"L'Ajuntament (de Tarragona) i els veïns negociaran les inversions que es faran el 2010".

"L'Ajuntament i les tres federacions de veïns de la ciutat negociaran les inversions que la corporació municipal farà durant l'any 2010. Les reunions van començar el dimecres dia 21 d'aquest mes i continuaran les pròximes setmanes. Aquestes trobades s'emmarquen en el conjunt de reunions que l'Ajuntament durà a terme amb els diferents agents econòmics i socials, per tal d'intercanviar opinions i informar-los de la situació econòmica i del pressupost.

Després d'aquesta reunió, els veïns presentaran per escrit les seves propostes d'inversions...... Des de l'Ajuntament es mostren receptius a incloure les idees dels veïns... des de les tres federacions veïnals s'ha rebut amb molta satisfacció... Consideren que és molt important que el consistori es gasti els diners en allò que els veïns necessiten".

A vegades, encara que m'ho retreguin, no puc estar-me de fer comparacions.

Més que una Penya

No és que jo ho digui, perquè podria semblar una opinió molt subjectiva, però a jutjar per tot el que la Penya Blaugrana de Santa Oliva ha fet, està fent i sense cap dubte farà, qualsevol paraula o frase que vulgui definir-la crec que no faria justícia al que realment és.

Per això em va semblar escoltar el diumenge passat, a l'acte d'entrega a la Fundació del F.C. Barcelona del xec solidari, quelcom semblant a la frase que dóna títol als meus pensaments.

Potser jo la vaig sentir de viva veu d'alguna de les persones que ens van dirigir la paraula a la Sala Paris del Nou Camp... (potser la vaig sentir en el meu cap o, perquè no, en el meu cor), i és que amb iniciatives com les del llibre "Mirades Solidàries", la seva presentació en públic en una jornada inoblidable, el suport que va rebre des de la seva gestació por part de l'ajuntament de Santa Oliva, l'escola (tota), els menuts i els grans de casa nostra, el Consell Comarcal i la Diputació de Tarragona, i tota la gent que va comprar un exemplar del llibre, em fan pensar, i creure convençudament, que un projecte com aquest no es fa assegut a la cadira del local social d'una penya veient un partit de futbol, prenent un café i després anant-se cap a casa. Es necessita fer, i ser, quelcom més.

Cal tenir la motivació necessària per pensar en aquells que no tenen res, que pateixen misèries, malalties i poca esperança de vida, i que d'entre les poques alegries que tenen una d'elles és el sentiment pels colors d'un club de futbol, i després tenir l'osadia d'embarcar-se en un projecte de resultats incerts però que serveix per deixar palesa la solidaritat d'un col.lectiu envers els més necessitats.

La Penya Blaugrana de Santa Oliva va ser fa temps reconeguda públicament com a pionera en aquesta vessant solidària, fins i tot abans de que els resultats arribessin. Ara, amb l'entrega a la Fundació dels diners recollits, la nostra penya pot sentir-se més que orgullosa i satisfeta.

Em direu que és molt fàcil, ara, fer valoracions positives, però coneixent com tots coneixem la capacitat de treball de tots els membres,(i parelles afins), de la nostra junta directiva els resultats no podien ser cap sorpresa, sinò sorprenents.

Com a soci de la Penya Blaugrana de Santa Oliva penso que tenim 5.175 raons per dir ben alt i ben convençuts que som... MÉS QUE UNA PENYA.

Junta de Govern del dia 24 de setembre de 2009

Es van tractar, si no he comptat malament, 28 punts que, a l'acta, són referenciats abastament. Ara bé, el que no entenc és el següent i que copio directament de l'acta:

"Santa Oliva, vint-i-quatre de setembre de dos mil nou, quan són les dinou hores, trenta minuts, es reuneixen a la seu d’aquest Ajuntament els regidors que a continuació s’indiquen, sota la presidència de l’alcaldessa Sra. Cristina Carreras Haro, assistit del secretari de la corporació, Sr. Francisco Pros Francesch, per tal de dur a terme la sessió ordinària de la Junta de Govern en primera convocatòria".

Fins aquí tot correcte, però quan acabo de llegir l'acta i l'alcaldessa dóna per aixecada la sessió resulta que potser no havien tingut ni temps de seure's, perquè al final del redactat, de l'acta, diu el següent:

"I no havent-hi més assumptes a tractar, l’alcaldessa aixeca la sessió quan són les dinou hores, trenta minuts, cosa que certifico".

Suposo que algú se n'adonat i s'ha rectificat. Si procedia, és clar. Potser em diran que filo molt prim, però cal fer-ho sempre que els qui haurien de filar prim no ho fan.

Spain is not different!!!!!!!!!!

"Mientras el presidente Obama viaja a Copenhague para llevar los Juegos Olímpicos de Verano a su ciudad natal dentro de siete años, en casa los estadounidenses temen cada vez más que no vayan a tener un trabajo dentro de siete meses, al ver a más y más de sus vecinos y amigos perder sus trabajos hoy"

A quin altre lloc, estat o el que sigui es poden aplicar aquestes paraules?

Per acabar-ho d'adobar el vicepresident del Comité Olímpic Espanyol va dir fa dos dies que la de Rio era la pitjor de totes. Els representants de Brasil van presentar una queixa formal davant del Comité Olímpic apel.lant a la no desqualificació y al joc net.

Com és natural, els membres del Comité Olímpic Internacional perdonen... però no han oblidat.

Como dirien a la capital del reino: "calladito hubiera estado más guapo"

Bloquejat per unes hores

Més que bloquejat podria dir SEGRESTAT a casa meva sense poder treure el meu vehicle per culpa d'una incívica noia que el va deixar mal estacionat davant la porta del meu garatge. Què hagués passat si a casa haguéssim tingut una urgència?

El cas és que li vaig deixar una nota al netejaparabrisses, molt educada (la nota), per tal que "fes el favor de no tornar-lo a fer. La meva sorpressa va ser que quan vaig parlar amb ella em va dir que no hi ha cap senyal de gual. Li vaig donar la raó, perqué així és, però vaig intentar fer-li veure que cívicament això no estava bé.

Doncs, sabeu què em va dir?... que cridés als muncipals!!! Li vaig dir que ella sabia que a Santa Oliva no n'hi ha, de muncipals, i em va respondre que, arribat el cas, el tornaria a deixar igual... o pitjor. Aquesta noia ve a Santa Oliva a donar classes de repàs a alguns nens d'aquí, per això vaig creure que li devia dir que mal anirien aquest nens o nenes tenint una "mestra" com ella. "Què vol que em fiqui el cotxe al nas?" Reconec que vaig estar tentat de dir-li una grosseria, però em vaig callar.

Aquest matí he anat a l'ajuntament a demanar una llicència de gual, però com que si la demano ara em cobraran tot l'any (cosa que no entenc perquè només queda un trimestre de "gaudir" del gual i en canvi em fan pagar tot un any, o sigui des del 1 de gener de 2009) he de resignar-me i prendre paciència per si aquesta noia em torna a fer la punyeta.

Ara bé, també he de dir que a l'ajuntament m'han donat la solució: trucar al Mossos d'Esquadra que vinguin, facin la corresponent denúncia i avisar la grúa per retirar el vehicle. Que estigui segura aquesta noieta maleducada que així ho faré.

Ah! i sort que avui han començat les obres al meu carrer perquè temps enrera ja ens teníem que barallar amb altres incívics que anaven a la farmàcia i em bloquejavem la porta de sortida de casa (a la meva pàgina del Facebook tenia penjades fotografies demostratives). O també tenia que posar un senyal de gual a la porta de casa? Quina barra!!!!!