21 de juny de 2011

De moment estem distrets. La veritat es que quan navego per internet i m’endinso en certes xarxes socials sempre trobo un motiu per reflexionar i escriure el que penso. No pretenc que s’estigui d’acord amb el que dic, de fet ningú és posseïdor de la veritat absoluta, encara que hi hagi algun/a il•luminat/da que s’ho cregui.

Ho dic a ran de la celebració del primer Ple Extraordinari de l’ajuntament el passat dia 21 de juny. Com que jo no vaig assistir no puc parlar del que desconec, però si que puc opinar sobre el que es deixa escrit en els perfils “Facebook” de diferents persones i/o col•lectius. El “tema estrella”, entre d’altres, va ser el de les retribucions que s’ha assignat l’equip de govern.

Per començar cal anar al que es va dir i escriure durant la campanya electoral. M’explico.

El Partit Popular en cap moment va dir que NO cobrarien els seus regidors. Per tant no cal estranyar-se que, sense passar-se de la quantitat anual consignada pel govern socialista en els pressupostos, s’assignin uns sous. És més, l’alcalde actual Juan Cobos cobrarà 12.888 euros bruts menys a l’any que la ex-alcaldessa Cristina Carreras, 32.000 enfront de 44.888. Deu tenir una hipoteca més petita.

Tema a part és CiU. Com que de tothom és coneguda la meva afiliació a CDC se’m pot dir que ho miro amb ulls partidistes. I què? Potser els altres no s’ho miren també? Doncs... estem empatats!, amb la diferència que jo sóc crític amb el que no m’agrada i ho dic. Altres no fan d’autocrítica.

Efectivament CiU va imprimir un full (que tinc davant mentre escric) en el que deia “sou real 0 € “ i una frase entre parèntesi que deia (COBRAREM PER FEINA FETA) i a sota “ADAPTAREM ELS NOSTRES SOUS A FEINA FETA I PRESÈNCIA”. Potser es podia haver dit d’una altra manera que no donés peu a certes interpretacions. De moment em consta que estan per la labor, llavors... a sant de què ve criticar aquestes assignacions dient, (només i obviant les altres frases), que havien dit que NO cobrarien? És que van llegir només el que els interessava, o tenen un full diferent al meu?. Que em perdonin però això no és de rebut.

Si parlem de comparacions de sous amb l’anterior govern socialista veiem que tant la cap de llista de CiU, Isabel Cubero, AMB DEDICACIÒ EXCLUSIVA, cobrarà menys que el número dos socialista, Josep Maria Fontanet, que, ¡compte!, NOMÉS TENIA DEDICACIÓ PARCIAL. Està contrastat.

I posat a rematar “la feina” es despengen dient de la número tres de CiU, Yolanda Vallvé: “No té prou amb el seu sou com a cap d’estudis de l’escola Els Secallets del Vendrell?” . No entro en analitzar la situació econòmica de la regidora, però trobo insultant que es digui això. Com els quedaria el cos als qui diuen això si quatre anys enrera algú hagués gosat dir: “No té prou amb el seu sou com a director del CEIP La Parellada?”. Perquè, senyores i senyors, mentre Yolanda Vallvé cobrarà 7.128 euros bruts l’any, el seu company de professió, que no de càrrec, ha cobrat religiosament 25.604 euros bruts l’any adduint “que no havien dit mai que no s’havia de retribuir la dedicació a l’ajuntament”. Si realment pensaven això abans... perquè ara no ho troben bé? El fons de la qüestió és el mateix, la forma potser no, i la incoherència al criticar-lo salta a la vista.

Llegeixo que a algun regidor li va sobtar “que feia uns dies havia vist un membre no escollit d’una llista tombant per l’Ajuntament com si ja hi treballés”. És greu? Si mal no recordo la legislatura passada més d’una persona no escollida, ni tan sols candidata, tombava per l’ajuntament i ningú ho va trobar estrany ni ho va criticar obertament. A més, si el membre en qüestió forma part d’una candidatura i al final se li atorga un càrrec de confiança... s’està cometent una il•legalitat? Oi que no? Doncs entesos!

Un altre tema que vull tractar amb les reserves necessàries, perquè el desconec de primera mà, és la reducció que diuen que es farà dels càrrecs d’assessors i de confiança. Recordeu un escrit que vaig publicar en aquest bloc fa temps en el que esmentava que l’anterior equip de govern tenia 12 persones en aquesta situació. Si realment moltes de les funcions que feien són assumides pels regidors és d’esperar que hi hagi una considerable reducció de la despesa en sous de personal. Però com que això només és una suposició meva cal veure com queda la cosa, i esperar a que per part de qui correspongui de l’equip de govern actual se’ns doni la informació clara i transparent que van prometre.

Ah! Una qüestió d’ordre. Salvant que es decideixi el contrari, als Plens Extraordinaris no és preceptiu, a la convocatòria de la sessió, incloure a l’ordre del dia el punt de precs i preguntes. Això ho haurien de saber perquè sempre s’ha fet així. (Promesa no incomplerta i comentari improcedent). Molt distint és el cas dels Plens Ordinaris, que si que existeix l’obligatorietat d’incloure aquest punt.

(És clar que un prec és un prec, s’escolta i s’anota, i una pregunta si es vol es respon i sinò... com s’ha fet en legislatures anteriors, que consti en acta i es respondrà quan es vulgui, si es que es respon algun dia).

Fins aviat, que la cosa promet.

Detalls a tenir en compte

Vaig dir que si alguna cosa no m'agradava la diria, amb tota correcció i respecte, i sento molt que aquesta reflexió estigui relacionada amb un acte de molt simbolisme pels Països Catalans, i que aquest any, (des de la instauració de l'arribada de la Flama del Canigó l'any 1995 quan era alcalde l'Albert Domènech, no ho oblidem), s'ha deixat de fer just quan CiU ha retornat al govern.

Com és lògic n'hi ha que ho aprofita per "sucar-hi pa", està en el seu dret de dir el que pensa, però també vull dir que algú o alguna dels qui alcen la “veu reivindicativa” encara és hora que, des de la primera vegada, traguessin el nas per la plaça del local quan es feia aquest acte malgrat ser “els seus” els organitzadors. Reivindicació oportunista de catalanisme que contrasta amb la seva (dirigida) absència durant la jornada-referendum del 20-J . Per esmentar un exemple d’incoherència.

És la seva "vara de medir". L’acte que ens ocupa (i tant els preocupa) no s'havia fet mai a Santa Oliva fins l'arribada a l'ajuntament d'un govern "no socialista", si bé és cert que al retorn al govern s'ha mantingut, però posats a analitzar n'hi ha d’altres activitats/entitats que s'han anant perdent o decaient, que també són significatives, i de les quals no els interessa fer menció: Sol Ixent, Coro Rociero, Pastorets, Pàmpol, Coral, Gegants, Capgrossos (per cert que m'han arribat notícies que han desaparegut, Déu vulgui que no), Pa Beneït (no el de la Festa Major, un altre, ja sabeu al que em refereixo)... , entitats i/o actes que havien comptat amb el suport de l'ajuntament, i que cap responsable municipal es va interessar per la raó de la seva desaparició o la seva decadència. És més, encara els van treure les ganes quan els van desallotjar dels seus locals.

(Oportuna la frase que una amistat que tinc al Facebook ha deixat escrita: “La capacitat humana de no recordar el que no interessa”. Gràcies, Mònica)

Vull dir que tot i que no demano explicacions al nou govern consistorial (per això està l'oposició) si que crec que aquests detalls són molt importants, i que obviant-los es dóna peu a comentaris, tant si s'escriuen o no, com els que es fan. Inclús el meu, però la meva intenció, de lluny, no és posar “llenya al foc” sinó la de demanar (o aconsellar amb tot el meu respecte) que es faci la reflexió oportuna.

Criticar és molt fàcil, però reconèixer que l'anterior govern es va destacar per la seva manca d'anàlisi i diàleg, (castigada amb duresa, i no precisament per la crisi, el dia 22 de maig), amb les associacions, no entra dins del seu guió. La prova està en el llegat associatiu que han deixat.

(Per cert, i parlant de “detalls”, el DEUTE VIU de l’ajuntament de Santa Oliva, segons fonts del “Ministerio de Economia y Hacienda”, al 31 de desembre de 2010 és de 3.974.000 euros, poc més de 661 milions de les antigues pessetes. Continuem al capdavant dels municipis de la comarca de menys de 5.000 habitants amb major deute. Tant de bo que el nou consistori ens expliqui el motiu).

Primeres reaccions

Encara no fa cinc dies de la constitució del nou ajuntament i es comencen a moure fitxes. He de dir que no m'estranya gens i que és una reacció previsible tractant-se d'un partit que a partir d'ara exercirà el paper d'oposició. Millor marcar terreny de bon principi.

Ara bé, amb el degut respecte que em mereixen i des del desconeixement dels acords signats, penso que la resposta als seus legítims requeriments: conèixer la lletra i els compromisos, aspectes programàtics, temporització, distribució de responsabilitats, organigrama, procediments, representants, etc, la trobaran (suposo) en el primer ple de la corporació que espero que "estigui al caure".

Per la meva part puc dir que potser si que ha mancat informació sobre el pacte. Val que fins a la darrera hora res estava decidit (tinc entés) i que no havia temps per fer una "presentació" pública, però tampoc sóc dels qui exigeixen el dret a ser informat quan els regidors electes encara no han tingut temps d'escalfar les cadires. Cada cosa al seu temps.

El que més em sorprén és que els qui demanen, d'immediat, aquest dret siguin aquells que durant anys han negat sistemàticament informació a la resta de grups polítics. Ells ho saben, ho han fet i ara alcen la veu com a defensors dels drets dels ciutadans quan han obrat de forma contrària posant un i mil inconvenients. Potser si la transparència que demanen l'haguessin aplicat a la seva forma de governar un altre resultat hagués sortit de les urnes.

Si el meu consell servís per alguna cosa li diria als dos grups polítics que governaran l'ajuntament que no siguin com ells, que facin el que han predicat durant la campanya i han deixat escrit en els seus programes. Que els donin totes les explicacions... i més, que n'informin als santolivencs abastament dels projectes en temps i forma, i sobretot, que responsabilitzin a qui correspongui si alguna cosa els sembla, amb arguments sòlids, que ha estat feta malament.

Volen informació? Doncs... a donar-la. Peti qui peti.

Comença una nova etapa

Segons tinc  entès, ahir al vespre cap a les 9, es va enlairar la “fumata” que donava a entendre que s’havia arribat a un acord entre dues forces polítiques per a la propera legislatura. A quarts d’una de la matinada vaig rebre un correu electrònic que així m’ho confirmava.

Avui, a les dotze del mig dia, ha estat elegit el nou batlle del meu poble, Juan Cobos (PP), seguint el guió establert en el conveni, pel qual dirigirà els destins municipals i traspassar, després de dos anys, l’alcaldia a Isabel Cubero (CiU).

Desconec el contingut del pacte com també desconec el contingut de les converses CiU/ E-AM que des d’un principi vaig estimar necessàries, i per les xarxes socials (que no per contacte directe amb els companys de CiU) em vaig assabentar que la conversa amb el PSC va acabar “como el rosario de la aurora” pels motius que tinc abastament reflexionats en aquest bloc.

Sigui com sigui ja està fet. No és un pacte “contra-natura”. De fet ha estat “provocat” per l’anunci del PSC, després d’haver perdut tres regidors, de passar a l’oposició malgrat d’ésser la llista més votada. És, com es podria dir en termes col·loquials, “ponerlo a huevo”, així doncs, i pels que no ho hagin entès equival a deixar la porta de l’ajuntament oberta i facilitar el pas al nou equip de govern. Que ningú s’estripi les vestidures, si les coses han anat així és perquè uns baixen del carro i altres estan disposats a tirar d’ell.

Qui em coneix sap que jo no sóc d’aquells que primer pengen i després jutgen, si altres ho fan o ho han fet allà ells amb les seves inconsistents raons i els seus “catastròfics” auguris, per aquest motiu he de donar un marge de confiança als qui ens han de representar, i en aquest marge incloc a les altres dues forces politiques que no formaran part de l’equip de govern. Que l’oposició constructiva també és una forma d’ajudar a la governabilitat.

Aquesta confiança, i vull deixar-ho ben clar, la dono com a ciutadà. Des d’ahir a la nit he decidit deixar, després de 32 anys, la vida “política”. No renuncio als meus principis com a militant, des de l’any 1978, de Convergència Democràtica de Catalunya i defensaré el seu ideari igual que els militants d’altres partits polític defensen el seu, però la meva participació en les reunions de grup la dono per finalitzada. Així ho vaig comunicar ahir nit als meus companys. Poques coses em treuen la son, i puc dir que aquesta decisió la nit passada no me l’ha tret.

Per acabar (per ara) vull dir que seguiré de prop el desenvolupament de la legislatura i si alguna cosa no m’agrada ningú em privarà de dir-ho.

Reflexions a l'entorn de Daniel Redondo

S’acosta el dia 11 de juny i a hores d’ara (que jo sàpiga) no hi ha res de res aclarit, i no sabem si el dia en qüestió haurà “fumata blanca” (que per alguns serà negra).

En aquest moment es poden veure tres escenaris diferents:

1.- Esquerra sembla que ha fet els deures

2.- PP no obre la boca a les xarxes socials (opino que fa ben fet) i no entra en discussions

3.- PSC i CiU no paren de contradir-se en el fet de la famosa reunió

Dels punts 1 i 2 no tinc res a dir, entre d’altres coses perquè no he parlat amb cap dels seus representants, ni ho faré fins a partir del dia 12 de juny, (si se’m presenta l’oportunitat, bé, i si no em dóna igual), però si vull referir-me al punt 3.

No vull entrar en consideracions, que podrien semblar partidistes, sobre quina de les dos formacions té la raó en el moment de donar per tancada la reunió. Una reunió que si el PSC ja va anunciar el mateix dies de les eleccions que passaria a l’oposició no entenc perquè es va demanar. Tant em fa, i com que jo no hi era present no puc parlar amb coneixement de causa, com tampoc deurien parlar els qui no estaven presents i només escolten les raons que li donen els “seus”. El que em dóna peu per parlar és el que està escrit per una de les parts i les raons per les quals es va vetar a Daniel Redondo.

Textualment: “...aquí la que subscribe puso como condición del PSC la salida de su número 3 por las faltas de respeto y agravios que no él pero si un familiar directo de él incluido en la lista, había hecho sobre mi persona y la de algún otr@ compañer@. Comentarios que durante la campanya, ..........., ya había trasladado al cap local de CIU”

Mireu, quan es produeixen aquest fets de manca de respecte i de greuge existeix una via legal per denunciar-ho. I punt. D’altra banda trobo irresponsable donar la culpa a qui no la té, a no ser que serveixi d’excusa barata per tal de “carregar-se” a una persona, ja que amb altres mètodes ha estat impossible. En definitiva és una forma molt poc elegant de no acceptar una derrota.

(-Per cert, vaig assistir a tres dels actes electorals que van organitzar altres candidatures, i es van dir algunes coses, amb paraules “suaus” o ben bé directes, que segons qui les hagués escoltat l’hagués mancat temps per anar al jutjat de guàrdia... o de demanar el cap als responsables, i pel que em van comentar algunes persones “asèptiques”, en un altre lloc tampoc es van quedar curts. Jo mateix em faig responsable del que vaig dir a l’acte de CiU. De moment ningú m’ha demandat-).

Que la política no té entranyes és una crua realitat, tant si es guanya com si es perd. No sempre se sap perdre, i saber guanyar costa molt. Puc dir moltes coses al respecte. Durant el setze anys que he estat involucrat a la vida municipal com alcalde i regidor les he vistes de tots colors i m’he sentit de tot, però puc dir que mai han estat des de dins del consistori, ja que amb tots els regidors amb els qui he compartit legislatures, i molt especialment amb el Pere Marti , sempre he tingut un tracte cordial i de total diàleg. Si hagués de tenir en compte moltes coses de les que s’han dit des de fora...

No solament a nivell local. A nivell de comarca també he tingut moments especials. Per posar un exemple esmento les amenaces contra la meva integritat que vaig rebre quan era conseller comarcal i defensava la implantació a la comarca del complex de l’IDIADA. Havia qui no el volia. La “política” té aquestes coses.

Amb això vull dir que no s’ha de tenir la “pell tan fina”, no dic que s’hagin d’ignorar certs fets i/o certes paraules, però només es pot fer responsable dels seus actes a la persona que les fa o les diu. Prendre represàlies, en ella, del que altres han dit o fet (sempre que es pugui demostrar) és de poc seny, i molt menys pretendre que els seus mateixos companys el col•loquin a la cadira dels acusats per una cosa que no ha fet, i, a més a més, siguin jutges i executors. Fins aquí podíem arribar, i qui estigui lliure de culpa...

Per sort no s’ha caigut en el parany, i ja he dit abans que a mi no m’importa qui va tancar la porta del consultori, el que m’importa és aquesta forma d’actuar, i no anava desencaminat quan en el meu “pensament” anterior deia que hi havia qüestions personals pel mig. No vull ni pensar si la cosa hagués estat a l’inrevés.

Defenso al Dani. Crec en ell com a persona ponderada, vàlida, lluitadora i fidel a les seves creences, i m’admira la serenitat, i el silenci, amb que està fent front a la seva situació com a regidor electe, però molt més l’admiro per enfrontar-se de la forma que ho fa a una situació professional injusta i a una altra de personal de la que molts de nosaltres no sabríem per on sortir.

Amb la integritat de les persones no s’hi juga, i molt menys aquells que sabent que perdran totes les prerrogatives de les que fins ara gaudeixen (pagant, que no ho oblidin, els santolivencs) actuen d’aquesta manera tan poc ètica.

(Voldria tornar a parlar de l’11 de juny, però m’ho he rumiat i prefereixo esperar).

Coherència, si, però... amb condicions?

Recordo una frase: “Jo sóc demòcrata mentre no em portin la contrària”. Aquesta frase m’ha fet reflexionar sobre la situació que es viu A Santa Oliva després de les eleccions municipals. Ho faig agafant textualment escrits que he trobat per internet i les xarxes socials.

Fet núm. 1.- (Facebok) Un integrant de la candidatura del PSC a Santa Oliva diu que l’han dit que molta gent pensa que li faran renunciar com a regidor electe per a que pugui entrar a l’ajuntament una altra persona.

Fet núm. 2.- (Facebook) L’interessat diu: “Nunca he esquivado mis responsabilidades y ésta, que me la han dado mis vecinos para que les represente junto con mis compañeros, menos! “

Fet núm 3.- (Facebook) Altres companys del PSC afirmen: “El comentario de Christian viene por algunas personas que afirman que dimitirá para que suba Josep Maria. Ni él ni nadie se lo va a pedir. Nuestra lista es la que es y los elegidos asumiràn sus responsabilidades”. “... el que es persegueix és intoxicar i parlar del que no se sap....”

Em sembla, d’inici, que és un posicionament ple de coherència i que respon a l’esperit amb el que es confeccionen les candidatures.

Però segueixo llegint per internet i arriba un moment en el que no entenc res de res. Aquest dies s’està parlant molt de converses a tres o quatre bandes i la veritat és que només els interlocutors saben la veritat, però hi ha coses que es deixen per escrit i a les que vull referir-me.

Des de la xarxa social del PSC diuen: “Hemos tenido una reunión con CIU porque ellos nos han llamado a nosotros, se les ha puesto una condición para llegar a un acuerdo, condición que ellos no pueden aceptar, así de simple, cap problema!!!!”

Intento esbrinar quina és aquesta condició indispensable (?) que han posat a CiU i vaig al seu web de ciu.cat i trobo: “Les persones que hi eren presents eren la Sra. Virginia Moreno i el Sr. Fontanet van comentar que el seu partit no pactava amb persones i feia referència al nostre nº3 el Sr. Daniel Redondo, aleshores la cap de llista de CIU L'ISABEL CUBERO va donar per acabada la reunió.... Nosaltres no farem cap pacte amb ningú amb condicions de veto, persones que han estat votades pel poble...”

Si per una banda el PSC diu que “nuestra lista es la que es y los elegidos asumirán sus responsabilidades” i per altra “condicionen” les converses al veto a una persona de la candidatura de CiU, elegida igual de democràticament que el seu núm. 2, no puc deixar de preguntar-me: ON ESTÀ LA COHERÈNCIA?... PODEN EXISTIR RAONS PERSONALS?... COM TENEN LA BARRA DE VOLER QUE ELS DEMÉS FACIN EL QUE ELLS CONSIDEREN UNA IRRESPONSABILITAT?... És igual a dir: “no ho vull per a mi però t’obligo a que t’ho empassis”. I ELLS SÓN ELS QUI ACUSEN ALS DEMÉS DE “JUEGO SUCIO?"... No m’estranya que hagin perdut no solament les eleccions, també la credibilitat. Santa Oliva ho ha vist, ho ha jutjat i això cou.

                                                  ................................................

La veritat és que els resultats electorals han deixat un panorama molt diferent a altres anys, que vaig comentar a l'escrit anterior, però és el que hi ha i ara toca actuar segons els programes electorals i el que es va dir durant la campanya, encara que hi ha un fet que aplana una mica el camí a seguir: el PSC afirma per activa i per passiva que van a l’oposició. Els hem de creure després de la incoherència entre el que diuen i el que fan? Si els creiem llavors està oberta la porta a converses a tres: CiU, PP i E-AM.

El que jo penso ho vaig dir a la reunió amb els companys de CiU el divendres dia 27 de maig, i com que no era secreta ni molt menys, dic que considero que, en cas de pacte de consens, els dos regidors elegits per Esquerra-Acord Municipal (no oblidem que van guanyar al nucli històric), han d’estar inclosos.

Però jo no decideixo.