Vaig dir que si alguna cosa no m'agradava la diria, amb tota correcció i respecte, i sento molt que aquesta reflexió estigui relacionada amb un acte de molt simbolisme pels Països Catalans, i que aquest any, (des de la instauració de l'arribada de la Flama del Canigó l'any 1995 quan era alcalde l'Albert Domènech, no ho oblidem), s'ha deixat de fer just quan CiU ha retornat al govern.
Com és lògic n'hi ha que ho aprofita per "sucar-hi pa", està en el seu dret de dir el que pensa, però també vull dir que algú o alguna dels qui alcen la “veu reivindicativa” encara és hora que, des de la primera vegada, traguessin el nas per la plaça del local quan es feia aquest acte malgrat ser “els seus” els organitzadors. Reivindicació oportunista de catalanisme que contrasta amb la seva (dirigida) absència durant la jornada-referendum del 20-J . Per esmentar un exemple d’incoherència.
És la seva "vara de medir". L’acte que ens ocupa (i tant els preocupa) no s'havia fet mai a Santa Oliva fins l'arribada a l'ajuntament d'un govern "no socialista", si bé és cert que al retorn al govern s'ha mantingut, però posats a analitzar n'hi ha d’altres activitats/entitats que s'han anant perdent o decaient, que també són significatives, i de les quals no els interessa fer menció: Sol Ixent, Coro Rociero, Pastorets, Pàmpol, Coral, Gegants, Capgrossos (per cert que m'han arribat notícies que han desaparegut, Déu vulgui que no), Pa Beneït (no el de la Festa Major, un altre, ja sabeu al que em refereixo)... , entitats i/o actes que havien comptat amb el suport de l'ajuntament, i que cap responsable municipal es va interessar per la raó de la seva desaparició o la seva decadència. És més, encara els van treure les ganes quan els van desallotjar dels seus locals.
(Oportuna la frase que una amistat que tinc al Facebook ha deixat escrita: “La capacitat humana de no recordar el que no interessa”. Gràcies, Mònica)
Vull dir que tot i que no demano explicacions al nou govern consistorial (per això està l'oposició) si que crec que aquests detalls són molt importants, i que obviant-los es dóna peu a comentaris, tant si s'escriuen o no, com els que es fan. Inclús el meu, però la meva intenció, de lluny, no és posar “llenya al foc” sinó la de demanar (o aconsellar amb tot el meu respecte) que es faci la reflexió oportuna.
Criticar és molt fàcil, però reconèixer que l'anterior govern es va destacar per la seva manca d'anàlisi i diàleg, (castigada amb duresa, i no precisament per la crisi, el dia 22 de maig), amb les associacions, no entra dins del seu guió. La prova està en el llegat associatiu que han deixat.
(Per cert, i parlant de “detalls”, el DEUTE VIU de l’ajuntament de Santa Oliva, segons fonts del “Ministerio de Economia y Hacienda”, al 31 de desembre de 2010 és de 3.974.000 euros, poc més de 661 milions de les antigues pessetes. Continuem al capdavant dels municipis de la comarca de menys de 5.000 habitants amb major deute. Tant de bo que el nou consistori ens expliqui el motiu).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada