Morir per donar vida

Aquest és el pensament que en aquestes hores de la nit em ve al cap pensant en un familiar proper, més que familiar jo diria amic de veritat, com és el Josep "Borrellet".

Hores d'ara estarà descansant en el seu llit, a Bellvitge, després d'haver ser receptor del ronyó "cedit" per un donant anònim que en les seves últimes voluntats va fer constar la de donar vida després de morir.

El Josep les ha passat "magres". Només ell i la seva família ho saben directament. Ara té l'oportunitat de tornar a la vida "normal" sense dependre del funcionament d'una màquina.

Alegrem-nos, doncs, per ell. Aquestes festes de Nadal seran diferents a com dies enrera es pensava, i tots ben bé que ho celebrarem que així siguin.

LA DIGNITAT DE CATALUNYA

Aquesta és l'editorial que es va publicar ahir als diaris catalans.


Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: “Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i jo vinc a sancionar la llei orgànica següent”. Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.

L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes.

Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una tèrbola maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el govern central i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el “cor de la democràcia”. Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a ell mateix– no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de “símbols nacionals” (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és altra que el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda, els pactes s’han de complir.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més pes demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a l’obsessiu escrutini de l’espanyolisme oficial. I acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Estem en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.

No m'hi puc estar de fer unes consideracions

Parlo d'uns temes que m'han arribat dalt del meu núvol aquest matí.

Un d'ells és el núm. 1 del Butlletí Municipal "Cal Fuster", corresponent al mes de novembre d'enguany.

A la pàgina 1 quan es parla del Pla Zapatero 1 diu: "Recordem que les obres de remodelació del nucli històric s'estan fent a cost zero quan a contribucions especials per part dels veïns procedents del pla Zapatero....." . No he posat cap coma ni cap punt perquè en el redactat no hi ha, per això que, com a veí afectat per les obres puc dir dues coses, una: que això de "cost zero" és una fal.làcia, perquè als veïns ens afecta, i molt, anímicament aquesta obra, ens hem fet un fart de respirar pols, de netejar a casa cada dia, de no poder descansar quan ens cal, de soportar tota mena de sorolls, etc. Això és un cost zero? Econòmicament potser si, però anímicament no hi ha diners per compensar-ho, i dues: "... per part dels veïns procedents del pla Zapatero..." que jo sàpiga, jo, ni ningú, "procedim d'un pla", abans admetria que procedim "de Paris, per allò de la cigonya" (ja sé, em direu que filo molt prim, però una mica d'humor no està de més).

A la pàgina 3, i sobre el transport escolar, parla de l'augment de l'alumnat procedent dels nuclis de Les Pedreres i Sant Jordi. El meu dubte és el següent: aquest augment és de nens i nenes que viuen a Santa Oliva, o no? Potser no estaria de més aclarir aquest punt. D'altra banda si l'augment és tan significatiu raó de més per posar en marxa d'una vegada per totes les noves escoles a Les Pedreres tal i com s'ha reclamat per part dels pares i mares, i els grups polítics a l'oposició. ¿O no?

A la mateixa pàgina, parlant del programa de TV3, "Quin país!", em sobta que es mencioni "el museu dels Germans Boada". Pregunto: és visitable aquest museu? té alguna cosa a veure amb el d'ADHSO (per cert, no sabem què s'ha fet d'ell)?

A la pàgina 4 que parla de la recessió econòmica a l'administració local. Veig que l'ajuntament dóna les xifres de recaptaciò en matèria de llicències d'obres i les taxes corresponents, i les dades són prou significatives com per (textualment) " ...tenir la conseqüent repercussió en la reducció de despeses en altres àmbits de l'activitat municipal (cultura, festes, etc.)" Penso que aquest "etc." és insuficient, perquè posats a retallar, perquè no es diu en què més es retalla? es retalla també en despeses de personal? perquè jo penso que si no hi ha tanta "feina" potser sobra personal eventual ¿no?. Posats a fer, ara que a l'equip de govern ha obert la finestreta de les explicaciones, no estaria de més que es decidís a dir amb tota la claretat quina és la situación actual de les finances municipals.

Un altre tema és el del full annex al butlletí que l'ajuntament s'ha vist "obligat" a incloure a requeriment justificat dels grups municipals a l'oposició. Em consta que s'ha fet a correcuita, però al menys cada grup pot dir la seva (i el grup de govern també, això si, quan sap el que els altres grups diuen), i el que llegeixo i interpreto és el següent: el grup municipal de CiU posa el dit a la llaga en el tema de les obres del pla Zapatero denunciant les anomalies que s'estan produint a les obres, i el grup socialista "no sabe, no responde". Quina millor oportunitat ha de tenir l'equip de govern per respondre a la denúncia pública? Com pot dir el grup socialista que només fan sentir la seva veu per parlar de temes que afecten els interessos particulars? Qui mal pensa... mal fa!!!!

Mirin, aquí no es passa olímpicament dels temes generals del municipi, però algú ha de denunciar que el que fins ara ha passat olímpicament del nucli històric ha estat l'equip de govern i que, en el

tema del soterrament del cablejat elèctric, s'ha cobert de glòria al negar als ciutadans el dret a dir la seva en un tema tan delicat i transcendent.

Sobre l'actitud absentista a plens i comissions de sobres sap el grup socialista quin és el motiu, dic que tampoc justifico el comportament del grup de CiU encara que l'entenc, però si que vull dir una cosa, i és que abans de mirar què fan els altres grups potser que mirin el comportament dels membres del seu grup. Per raons òbvies tinc accés a les actes de les comissions de govern i dels plens, i puc assegurar que també consten, en elles, absències de regidors que formen part del grup municipal socialista als plens o a les juntes de govern. Ja sé que em diran que "són justificades" i m'ho he de creure, però que em diguin quina diferència hi ha entre una absència "justificada" i una absència no justificada però que tothom sap el motiu per la qual es produeix. Ganes de buscar els tres peus al gat.

Crec que m'he excedit una mica en els meus pensament, però encara em queden coses a dir. O sigui que... fins un altre moment.

Mateix "color polític" però diferent tarannà

Llegit a la publicació NOTÍCIESTGN del 28 d'octubre de 2009, pàgina 5.

"L'Ajuntament (de Tarragona) i els veïns negociaran les inversions que es faran el 2010".

"L'Ajuntament i les tres federacions de veïns de la ciutat negociaran les inversions que la corporació municipal farà durant l'any 2010. Les reunions van començar el dimecres dia 21 d'aquest mes i continuaran les pròximes setmanes. Aquestes trobades s'emmarquen en el conjunt de reunions que l'Ajuntament durà a terme amb els diferents agents econòmics i socials, per tal d'intercanviar opinions i informar-los de la situació econòmica i del pressupost.

Després d'aquesta reunió, els veïns presentaran per escrit les seves propostes d'inversions...... Des de l'Ajuntament es mostren receptius a incloure les idees dels veïns... des de les tres federacions veïnals s'ha rebut amb molta satisfacció... Consideren que és molt important que el consistori es gasti els diners en allò que els veïns necessiten".

A vegades, encara que m'ho retreguin, no puc estar-me de fer comparacions.

Més que una Penya

No és que jo ho digui, perquè podria semblar una opinió molt subjectiva, però a jutjar per tot el que la Penya Blaugrana de Santa Oliva ha fet, està fent i sense cap dubte farà, qualsevol paraula o frase que vulgui definir-la crec que no faria justícia al que realment és.

Per això em va semblar escoltar el diumenge passat, a l'acte d'entrega a la Fundació del F.C. Barcelona del xec solidari, quelcom semblant a la frase que dóna títol als meus pensaments.

Potser jo la vaig sentir de viva veu d'alguna de les persones que ens van dirigir la paraula a la Sala Paris del Nou Camp... (potser la vaig sentir en el meu cap o, perquè no, en el meu cor), i és que amb iniciatives com les del llibre "Mirades Solidàries", la seva presentació en públic en una jornada inoblidable, el suport que va rebre des de la seva gestació por part de l'ajuntament de Santa Oliva, l'escola (tota), els menuts i els grans de casa nostra, el Consell Comarcal i la Diputació de Tarragona, i tota la gent que va comprar un exemplar del llibre, em fan pensar, i creure convençudament, que un projecte com aquest no es fa assegut a la cadira del local social d'una penya veient un partit de futbol, prenent un café i després anant-se cap a casa. Es necessita fer, i ser, quelcom més.

Cal tenir la motivació necessària per pensar en aquells que no tenen res, que pateixen misèries, malalties i poca esperança de vida, i que d'entre les poques alegries que tenen una d'elles és el sentiment pels colors d'un club de futbol, i després tenir l'osadia d'embarcar-se en un projecte de resultats incerts però que serveix per deixar palesa la solidaritat d'un col.lectiu envers els més necessitats.

La Penya Blaugrana de Santa Oliva va ser fa temps reconeguda públicament com a pionera en aquesta vessant solidària, fins i tot abans de que els resultats arribessin. Ara, amb l'entrega a la Fundació dels diners recollits, la nostra penya pot sentir-se més que orgullosa i satisfeta.

Em direu que és molt fàcil, ara, fer valoracions positives, però coneixent com tots coneixem la capacitat de treball de tots els membres,(i parelles afins), de la nostra junta directiva els resultats no podien ser cap sorpresa, sinò sorprenents.

Com a soci de la Penya Blaugrana de Santa Oliva penso que tenim 5.175 raons per dir ben alt i ben convençuts que som... MÉS QUE UNA PENYA.

Junta de Govern del dia 24 de setembre de 2009

Es van tractar, si no he comptat malament, 28 punts que, a l'acta, són referenciats abastament. Ara bé, el que no entenc és el següent i que copio directament de l'acta:

"Santa Oliva, vint-i-quatre de setembre de dos mil nou, quan són les dinou hores, trenta minuts, es reuneixen a la seu d’aquest Ajuntament els regidors que a continuació s’indiquen, sota la presidència de l’alcaldessa Sra. Cristina Carreras Haro, assistit del secretari de la corporació, Sr. Francisco Pros Francesch, per tal de dur a terme la sessió ordinària de la Junta de Govern en primera convocatòria".

Fins aquí tot correcte, però quan acabo de llegir l'acta i l'alcaldessa dóna per aixecada la sessió resulta que potser no havien tingut ni temps de seure's, perquè al final del redactat, de l'acta, diu el següent:

"I no havent-hi més assumptes a tractar, l’alcaldessa aixeca la sessió quan són les dinou hores, trenta minuts, cosa que certifico".

Suposo que algú se n'adonat i s'ha rectificat. Si procedia, és clar. Potser em diran que filo molt prim, però cal fer-ho sempre que els qui haurien de filar prim no ho fan.

Spain is not different!!!!!!!!!!

"Mientras el presidente Obama viaja a Copenhague para llevar los Juegos Olímpicos de Verano a su ciudad natal dentro de siete años, en casa los estadounidenses temen cada vez más que no vayan a tener un trabajo dentro de siete meses, al ver a más y más de sus vecinos y amigos perder sus trabajos hoy"

A quin altre lloc, estat o el que sigui es poden aplicar aquestes paraules?

Per acabar-ho d'adobar el vicepresident del Comité Olímpic Espanyol va dir fa dos dies que la de Rio era la pitjor de totes. Els representants de Brasil van presentar una queixa formal davant del Comité Olímpic apel.lant a la no desqualificació y al joc net.

Com és natural, els membres del Comité Olímpic Internacional perdonen... però no han oblidat.

Como dirien a la capital del reino: "calladito hubiera estado más guapo"

Bloquejat per unes hores

Més que bloquejat podria dir SEGRESTAT a casa meva sense poder treure el meu vehicle per culpa d'una incívica noia que el va deixar mal estacionat davant la porta del meu garatge. Què hagués passat si a casa haguéssim tingut una urgència?

El cas és que li vaig deixar una nota al netejaparabrisses, molt educada (la nota), per tal que "fes el favor de no tornar-lo a fer. La meva sorpressa va ser que quan vaig parlar amb ella em va dir que no hi ha cap senyal de gual. Li vaig donar la raó, perqué així és, però vaig intentar fer-li veure que cívicament això no estava bé.

Doncs, sabeu què em va dir?... que cridés als muncipals!!! Li vaig dir que ella sabia que a Santa Oliva no n'hi ha, de muncipals, i em va respondre que, arribat el cas, el tornaria a deixar igual... o pitjor. Aquesta noia ve a Santa Oliva a donar classes de repàs a alguns nens d'aquí, per això vaig creure que li devia dir que mal anirien aquest nens o nenes tenint una "mestra" com ella. "Què vol que em fiqui el cotxe al nas?" Reconec que vaig estar tentat de dir-li una grosseria, però em vaig callar.

Aquest matí he anat a l'ajuntament a demanar una llicència de gual, però com que si la demano ara em cobraran tot l'any (cosa que no entenc perquè només queda un trimestre de "gaudir" del gual i en canvi em fan pagar tot un any, o sigui des del 1 de gener de 2009) he de resignar-me i prendre paciència per si aquesta noia em torna a fer la punyeta.

Ara bé, també he de dir que a l'ajuntament m'han donat la solució: trucar al Mossos d'Esquadra que vinguin, facin la corresponent denúncia i avisar la grúa per retirar el vehicle. Que estigui segura aquesta noieta maleducada que així ho faré.

Ah! i sort que avui han començat les obres al meu carrer perquè temps enrera ja ens teníem que barallar amb altres incívics que anaven a la farmàcia i em bloquejavem la porta de sortida de casa (a la meva pàgina del Facebook tenia penjades fotografies demostratives). O també tenia que posar un senyal de gual a la porta de casa? Quina barra!!!!!

Futbol al migdia

Avui, al diari SPORT, he llegit:

"El director general de la Liga de Fútbol Profesional (LFP), Francisco Roca, reconoció que se está contemplando "este año" jugar partidos de la Liga BBVA en horarios de mediodía en España que permitan obtener mayor audiencia televisiva en el gigantesco mercado asiático".

La veritat és que això del futbol fa temps que es mou per interessos econòmics (com d'altres activitats no esportives), i m'hagués agradat que, encara que de passada, haguessin dit que l'estalvi en energia elèCtrica TAMBÉ ÉS UN FACTOR A TENIR EN COMPTE, però no, res de res.

En temps de crisi (i de no crisi) no estaría malament tenir-ho en compte. Fa temps ho vaig suggerir en la pàgina que tinc a Facebook, creant un foro d'opinió. Ningú va deixar cap comentari. Potser per aquí tampoc ho faran, però com va dir aquell en llatí: "Verba volant, scripsit manet", o el que és el mateix: "Les paraules volen, l'escrit roman".

Incivisme o manca de previsió

Recordo que el dia 10 de setembre, al punt de plegar els operaris, vaig parlar amb un dels encarregats de les obres als carrers i li vaig fer veure que posant dues planxes de ferro, al començament del meu carrer, podria donar peu a que passessin el cotxes. Van treure una i van ajustar el pas pels vianants.

Avui, han posat dues i... què ha passat? doncs que un vehicle alemany amb remolc on portava dues motos, i que baixava cap a la plaça, ha passat, però..... compte!!!! el conductor i l'ocupant del vehicle han baixat, han arrambat les tanques grogues i.... apa!

Pels si a algú l'interessa diré detalls del vehicle:

Citröen monovolum
Matrícula: SAD - VM 229
Remolc matrícula: AA -TA 973
Hora: les 19:50

Allà cap a les 21:10, un altre vehicle "s'ha aprofitat" del forat i a tirat cap amunt.

Com que porto uns dies que no visc en un núvol de pols, afortunadament, ho he pogut veure des del balcó de casa.

Audiència Pública

Avui he estat a Castellterçol. Què se m'ha perdut allà? Doncs poca cosa, però era qüestió de fer una sortida d'un dia amb la dona, el Josep Maria (Masroig) i l'Ester, i veure i gaudir de la Festa Agricola i Ramadera.

Passejant pels seus carrers m'ha cridat l'atenció un cartell que anunciava

AUDIÈNCIA PÚBLICA

L'Ajuntament convoca una AUDIÈNCIA PÚBLICA oberta a la participació de tothom que es celebrarà el proper divendres 18 de setembre, a partir de les 20 hores, al Centre Espai Escènic per tal de tractar dels assumptes següents:

* Text refós del POUM de Castellterçol.
* Procediment de revisió del valor cadastral de les finques urbanes.

Esperem comptar amb la vostra presència i amb la vostra participació.

Creieu-me que he sentit "enveja sana" d'aquests governants que volen informar i escoltar la gent sobre temes tan importants, i no he pogut deixar de fer una comparança entre les formes de entendre el que és governar dos ajuntaments: aquell i el meu.

No es tracta d'un cas aïllat. L'ajuntament de Barcelona ha convocat unes quantes, la darrera dirigida a nois i noies en edat escolar, l'ajuntament de Mataró ho ha fet sobre habitatges, i, com ells, unes quantes instituciones més.

Potser em faré pesat, però aquest òrgan de participació ciutadana és de tot necessari (entre d'altres) si es vol trasmetre a la ciutadania un missatge de transparència i diàleg en la gestió municipal.

El diumenge que ve toca sortida a la Festa de la Sega de l'arròs a Deltebre. Com que he d'anar a recollir els tiquets pel dinar a l'ajuntament potser em trobaré amb un altre motiu per comparar.

11 de setembre

Manifest de la Festa per la Llibertat 2009

SOM UNA NACIÓ. NOSALTRES DECIDIM

Amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, ens tornem a reunir en aquesta Festa per la Llibertat. I avui som aquí per tres bones raons: per memòria, per tenacitat i per dignitat. Ens trobem en uns anys decisius per al futur nacional de Catalunya, uns anys en què és especialment important que la nostra societat i els seus representants polítics sapiguem mantenir junts i amb fermesa la memòria dels objectius i els compromisos assumits, la tenacitat en l’exigència de respecte democràtic i la dignitat en l’afirmació dels nostres drets nacionals.

Mantenim la memòria dels objectius i compromisos, malgrat la infinitat de promeses incomplertes, malgrat l’allargassament indigne de les negociacions del nou finançament, que han volgut portar a límits insostenibles el dèficit de la Generalitat, i malgrat les dilacions injustificables de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. Res d’això pot diluir la capacitat de resposta de la societat catalana i els seus representants.

Catalunya, com tota nació, té el dret –inalienable per cap constitució— de decidir lliurement el seu futur i aspirar, si vol, a la plena sobirania. Amb més motiu, per simple dignitat democràtica, no podem acceptar de cap manera que hi hagi noves retallades a l’Estatut. L’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya ja va ser negociat per les forces polítiques i retallat per les Corts espanyoles. No és democràticament legítim que el pacte polític dels poders legislatius català i espanyol sigui ara desvirtuat amb noves retallades o reinterpretacions a la baixa per un tribunal que ha mostrat reiteradament la seva escassa independència i la seva manca d’imparcialitat.

Mantenim doncs ben viva la memòria d’aquells compromisos democràtics, i reclamarem amb tenacitat que es compleixin, vetllant per comprovar en el futur immediat quins són els resultats finals del finançament i l’Estatut, com a pedres de toc de la credibilitat democràtica del sistema polític espanyol.

Un sistema de finançament que acabi mantenint amb nous subterfugis l’espoli fiscal de Catalunya en comptes d’arribar a un tracte equivalent al sistema de concert econòmic seria un frau i faria inviables les polítiques socials que reclama la societat catalana. Un estatut desvirtuat, que no respecti els acords competencials, el reconeixement del caràcter nacional de Catalunya o l’equiparació del deure de coneixement entre les llengües oficials, seria una estafa política impresentable, després d’haver assegurat que es respectaria la voluntat expressada pel Parlament de Catalunya.

Però que quedi ben clar que aquest no seria el fracàs del catalanisme, sinó de l’Estat autonòmic, i el punt de partida indiscutible del procés cap a la plena sobirania de Catalunya: qui podrà atrevir-se a defensar que ens cal continuar subordinats a un Estat que ni tan sols és capaç de mantenir els compromisos contrets democràticament?

En aquests anys serà doncs més decisiva que mai la unitat de la societat i de totes les forces catalanistes en l’afirmació de la dignitat i dels drets nacionals de Catalunya. En efecte, és especialment important que la nostra resposta davant del previsible desenllaç negatiu del procés estatutari sigui tan enèrgica com serena, tan carregada de convicció com elaborada sistemàticament i amb el més ampli acord de totes les forces catalanistes de debò.

Si es confirma que el procés estatutari és una via morta, caldrà construir amb unitat i rigor un projecte nacional sobirà amb el qual es pugui identificar una àmplia majoria de la societat catalana. Un projecte que respongui a la voluntat popular i respecti plenament el nostre dret a decidir. Perquè som una nació i nosaltres decidim.

Les obres tenen horari?

Que algun responsable m'ho expliqui, si pot, és clar, (fins i tot ho acceptaria si m'ho digués un anònim). El passat dilluns dia 7 de setembre les màquines van engegar a les 8 del matí a la plaça, forat va i forat ve, soroll i pols per un "tubo", fins les dues.

A un quart de 4... tornen-m'hi, però aquesta vegada van tornar a obrir el terra per posar la canonada de plàstic per l'enllumenat, així doncs, pols a l'ambient, soroll, camió de ciment que arriba, tornar a tapar i...... treure la terra que sobra amb la corresponent sobredosi de pols.

No van plegar a les 7 de la tarda, com fan cada dia, la "broma" va durar fins un quart de deu de la nit.

Tenen raó els qui em diuen que visc amb un núvol... DE POLS!!!! Quins nassos!!!!!! Em sembla que tots sabem qui viu realment en un núvol, o pels voltants. Ulls que no veuen...

177783

Cent setanta-tres mil set-cents vuitanta-tres. Aquest és el meu número de soci de Futbol Club Barcelona.

És una "petita" satisfacció que em dono, i a més em sento integrat en un club que va més enllà de l'esport, em refereixo a la tasca humanitària que porta a terme des de la seva Fundació.

Conveniències o coincidències?

Faig una ullada a les publicacions d'àmbit comarcal i veig que a molts municipis de la comarca succeeixen fets de caire polític que sorprenen. En uns van de la maneta i en altres es llencen els plats pel cap, en uns practiquen "l'abús d'autoritat" i en altres es queiexen de ser discriminats, en uns demanen plens a hores assequibles i en altres diuen que ja estan be com estan, en uns demanen explicacions i en altres les neguen... i suma i segueix.

Qui ho entengui... que ho compri!!!!

FESTÒLIBA - Una festa... diferent

... i a més de diferent... imaginativa. Coneixent com tots coneixem als components del Diables i als de la Penya no podia ser d'una altra manera. Així que sobren les paraules excepte aquelles que no siguin per felicitar-los molt sincerament. Ah! i al "bitxo" també pel seu primer aniversari.

Estic de vacances, però....

Lés màquines no funcionen (les de les obres als carrers) però la pols continua sent la mateixa.

Des del meu núvol la continuo respirant. Acabarem els sofridors de les obres "silicòsics"? Potser que algú des de l'ajuntament i les conselleries de Medi Ambient i Sanitat es dediquessin a fer unes medicions de la contaminació per pols. Epppp! però dels carrers en obres, no dels seus, o sigui d'allà on hi viuen. que això no val, jajajaja.

Si no plou i fa una mica de vent................ potser m'emprenyaré MÉS!!!!! He dit.

AVUI S'ESTAN PASSANT!!!!!!!

Una nova màquina està taladrant al carrer Castell i la Plaça Major. S'ha rebentat una canonada d'aigua, però això és el de menys perquè es pot solucionar.

El més FOTUT, amb lletres grans, és el soroll que fa aquesta màquina al rascar la pedra., que de ben segur se sent des del Camí dels Colls.

Jo no vull queixar-me a l'ajuntament perquè no em faran cas, però potser que algú hauria de posar ordre.

TENÍEM RAÓ!!!!!!!!!!!!!!!!

Ara toca rectificar (que diuen que és de savis), però per si de cas cal que s'ho facin mirar. N'hi ha de responsable? Oi que si? Doncs que plegui!!!!!!

D'aquí a sis mesos...gespa artificial

Publicat al BOP de Tarragona el 30 de juny

2009/8847 - SANTA OLIVA GESTIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL, SAM (SOGUM, SAM)

Anunci pel qual es fa pública la licitació d'un contracte d'obres

1. Entitat adjudicadora: Santa Oliva Gestió Urbanística Municipal, en endevant SOGUM, SAM), empresa pública de l'Ajuntament de Santa Oliva (Baix Penedès).

2. Objecte: execució de les obres de remodelació del camp municipal de futbol de Santa Oliva amb la instal·lació de paviment de gespa artificial.

3. Durada: el termini màxim per a l'execució de les obres és de 6 mesos.

4. Procediment d'adjudicació: procediment obert de tramitació urgent, amb publicitat i un únic criteri d'adjudicació.

5. Pressupost base de licitació: 293.975,40 euros més IVA al tipus del 16%.

6. Garantia provisional: 8.819,26 euros equivalent al 3% del pressupost de licitació.

7. Garantia definitiva: 5% del pressupost d'adjudicació.

8. Solvència del contractista: a acreditar pels mitjans establerts a la clàusula 9 del plec.

9. Forma de pagament: d'acord amb el plec de clàusules particulars.

10. Model de proposició: d'acord amb el que s'incorpora al plec de clàusules particulars.

11. Informació i obtenció de la documentació: els interessats podran consultar a la Secretaria de SOGUM, SAM que s'ubica a aquests efectes a Santa Oliva, c/ Josep Maria Jané, núm. 19-21 el plec de clàusules particulars, el contracte tipus, amidaments del projecte d'obres i pressupost, el document d'instruccions de contractació de la societat i còpies en suport informàtic format PDF.

12. Lloc i termini de presentació de proposicions: la documentació es presentarà dintre del termini de 13 dies naturals, que es computaran des de la darrera data de publicació de l'anunci al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona i al Diari de Tarragona, al Registre de SOGUM, SAM, situat al carrer Mossèn Josep Mª Jané, núm. 19-21 de 43710- SANTA OLIVA, entre les 10:00 i les 14:00 hores, d'acord amb el que es disposa al plec de clàusules particulars.

13. Obertura de pliques: el primer dia hàbil següent al de la finalització del termini de presentació de proposicions a les 12:00 hores, a les dependències indicades per a la presentació de proposicions.

14. Despeses d'anuncis: les despeses que es generin per la publicació dels anuncis de licitació i d'adjudicació seran de compte i càrrec de l'adjudicatari.

Santa Oliva, 18 de juny de 2009. --- El conseller delegat, Josep-Mª Fontanet Feliu

Si ho diuen, m'ho he de creure?

Llegit a l'acta de la sessió ordinària del ple de l'ajuntament el passat dia 25 de juny de 2009. Punt de precs i preguntes:

"El portantveu del grup municipal del PP demana si en l’obra de pavimentació que es porta a terme al casc històric, l’empresa té un pla de seguretat, ja que observa que no hi ha caseta pels treballadors, ni menjador i que els acopis s’estan fent al camp de futbol i els mateixos es troben sense tanca. També informa que el C/Marta Mata s’ha obert en els dos sentits, qüestió que fa dificultosa la circulació que hi ha de vehicles estacionats.
L’alcaldessa informa que l’empresa té pla de seguretat i que a la problemàtica del
C/Marta Mata s’hi buscarà una alternativa.

El portantveu del grup municipal del PP demana quan es posarà en marxa la deixalleria.
L’alcaldessa informa que s’està treballant un conveni amb el Consell Comarcal del Baix Penedès.

El portantveu del grup municipal del PP demana quina és la situació del pàrking de camions.
L’alcaldessa informa que s’està treballant per posar en marxa la seva gestió.

El portantveu del grup municipal del PP considera que el mercat perjudica l’entorn de la zona i que la recollida de les deixalles no és correcta, ja que quan bufa el vent, la brossa va cap al carrer i s’ha trencat una tanca.
El Sr. García informa que es va obrir una porta a la tanca i que efectivament la neteja no és fa amb la freqüència idònia, però que es millorarà.

El portantveu del grup municipal del PP considera que el Torrent del Lluc està brut de plàstics, essent aquesta una problemàtica medi ambiental.
L’alcaldessa informa que sobre el tema del Torrent del Lluc ja s’està treballant des de l’àrea de medi ambient.

El portantveu del grup municipal d’ERC... Tot seguit explica que la Junta de Govern de data 7.05.2009 es parla sobre la contractació de l’obra del pavelló i pregunta, es fa el pavelló?
El portantveu del grup municipal del PSC informa que ens trobem davant d’uns tràmits administratius a requeriment del Jutjat Contenciós. Que es prepara la petició d’informe a la CJA (Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya) i que com a conseqüència d’aquesta acció està paralitzat l’expedient, ja que la tramitació administrativa es complexa."

Tot això ho diu l'acta de la sessió, jo no m'invento res, però el que si sé es que en el tema del pavelló ha hagut un altre informe de la Diputació de Tarragona en el que es posa de manifest que l'ajuntament, ara per ara, no té capacitat d'endeutament per fer front al cost de l'obra.

Zona blava a Sant Jordi - pressupost i dèficit 2009

Junta de Govern del 25.6.2009, acord:

2.4.- Exp. 396/08 Gestió zona blava Urb. Sant Jordi

Degut al bon servei de la Zona Blava de Sant Jordi s’ha demanat un pressupost
per a l’any 2009 a l’empresa Parven 93, S.L.

Pressupost per la creació d’un espai de zona blava al barri de Sant Jordi:
- Despeses anuals:
• Amortització de les instal·lacions........8.686,19 €
• Consumibles........1.200 €
• Assegurança...........625 €
• Salari (1persona)..........29.440 €
• Serveis externs..........5.783,97 €

TOTAL: ...........37.917,16 €
INGRESSOS (2325/5) * 12 = .......5.580 €

DÈFICIT: ..........32.337,16 €

PER CADA MES: ..........2.694,76 €

Per tot això exposat, a la Junta de Govern es proposa:
Únic.- Aprovar el pressupost de l’empresa Parven 93, SL.
La proposta es troba conforme i s’aprova per unanimitat

Em pregunto, si és tan BON SERVEI perquè aquest dèficit tan espatarrant??????

De nou el pavelló

A la reunió de Junta de Govern del dia 25 de juny es va tractar de nou el tema del pavelló i la seva situació jurídica envers la relació amb CJAM.

Qui estigui interessat ja ho sap... a l'ajuntament a demanar informació.

El color del cristall

Llegit en una publicació que esmentaré al final.

“Des de fa molts anys ..... se havia caracteritzat per la complicitat i les bones maneres entre els diferents grups polítics...”

“... però de mica en mica els qui ostenten el govern... es van oblidant de la complicitat fins deixar a la resta gairebé com mers espectadors de les preses de decisions”

“De fet els serveis que vénen funcionant són aquells.... que es varem implantar ja fa anys, que no són pocs...”

“Creiem sincerament, que ni els augments de plantilla ni l’augment de publicitat i propaganda han contribuït fins al moment en la millora dels serveis de ...”

“Reiterem un cop més que la suma d’esforços, idees i gestió participativa d’ampli abast són indispensables per a la bona marxa de la institució”.

Aquestes paraules han estat escrites i publicades. Són crítiques vers la gestió d’uns grups polítics que governen, la qual cosa vol dir que, qui les diu, pot fer-ho en llibertat per expressar el seu pensament, o dir-ho en nom d’un col.lectiu. Ningú posa el crit al cel.

En tots cas la resposta del governant aniria en el sentit d’aclarir si el que diu és cert o no, i demostrar amb fets, i també amb transparència, la situació real del que motiva la redacció de l’escrit. En resum, donar explicacions.

“Todo es según el color del cristal con que se mira” (cito la referència: Ramón de Campoamor (1817-1901), obra “Doloras”, poema “Las dos linternas”, no sigui cas que algú m’ho demani), i això vol dir... el que vol dir. Uns si, però altres no.

Publicació: Diputació de Tarragona – núm. 11 – Juliol de 2009 – pàgina 15.

Autor: Josep Guasch Luján – Diputat portaveu del grup del PSC.

Jutge/ssa de pau i suplent

He vist publicat al BOP de Tarragona el 19 de juny de 2009 el següent:

Edicte

Exp.362/09 Nomenament jutge/ssa de pau titular i substitut

Segons acord de la Junta de Govern de data 21 de maig de 2009, s'inicia l'expedient per a realitzar el nou nomenament del jutge/ssa de pau titular i substitut, d'acord amb el que preveuen els articles 4, 5 6 i 7 del reglament 3/1995 de 7 de juny dels jutges de pau.
Les persones que estiguin interessades hauran de presentar currículum vitae i omplir una sol·licitud a les oficines municipals de santa oliva, de dilluns a divendres de 9 a 14 hores.
El termini de presentació de sol·licitud és d'un mes natural a partir de la data de la publicació al BOP d'aquest edicte.

Santa Oliva, 5 de juny de 2009. --- L-alcaldessa, Cristina Carreras Haro.

Per tant, els/les interessats/des tenen de termini fins el dia 18 de juliol.

Pavelló Poliesportiu de Santa Oliva

Si algú està interessat en saber la situació actual de la construcció del Pavelló pot anar a l'ajuntament i demanar una còpia de l'acta de la sessió de la Junta de Govern, de data 7 de maig de 2009, apartats 2.10 i 2.13, que fan referència, respectivament, als expedients 199/08 i 199/06. Són documents públics, per tant esteu en el vostre dret de saber el contingut.

Jo tinc una còpia de l'acta, però millor anar a l'ajuntament.

Escrit del PSC a L'Espígol del mes de juny

Cal llegir-lo, i per aclarir alguns conceptes transcric a continuació els meus pensaments sobre la seva resposta. Diuen així:

Abans que res agrair al PSC de Santa Oliva els seus punts de vista sobre els meus escrits, malgrat que posen en boca meva paraules que no he escrit i que juguen a fer una pel.lícula (de ciència ficció) sobre el que, suposadament, jo penso o faria en una situació en concret. Mal guionista s'han buscat.

Si volen parlem de qui “es mira el melic”, però parlem també d’aquell que “busca solucions per afrontar la crisi i... “. Espero pel bé de TOTS que ho faci ben aviat, perquè ara per ara no es veu que les hagi trobades.

Vostès no estan informats, o no volen fer-ho, de com va anar la primera legislatura. El Sr. Pere Marti Benach va fer una feina inestimable durant els quatre anys, que sempre he reconegut. En quant si no va ser alcalde malgrat ser la llista més votada potser que preguntin al seu partit el pacte PSC-CiU que van fer l’any 1979 per “consensuar alcaldies”. No va ser una qüestió de “tripartit”. Per cert: els sona aquesta paraula o millor callem?

Moció de censura. Si, em va doldre, però en el seu escrit vostès no em rebaten el que vaig dir sobre els motius. Gràcies per donar-me la raó.

Reunió d’obres. En cap moment dic que es discriminés l’ús de la megafonia, tant era per part dels assistents com per als membres de la taula, i em demostren els seu tarannà antidemocràtic quan a una intervenció personal vostès etiqueten com "afany de rebentar un acte informatiu”. Qui mal pensa...

Vostès diuen que treballen amb TRANSPARÈNCIA. Compte amb aquesta paraula!!! Si fos així no entenc perquè tenen tanta por de dir com està la situació financera de l’ajuntament, com estan els temes judicials, diguin al poble els motius pels quals han fet marxa enrere amb el tema del poliesportiu, o les raons per demanar una pòlissa de crèdit de 400.000 euros.

Gràcies per aclarir-me el tema del reglament de participació ciutadana, em dono per assabentat, però m’apunto la data de la resposta.

Reitero la confiança en el futur de Santa Oliva, faltaria més!!! Però convinguin amb mi que ara per ara el pensament de molta gent no és tan optimista com el meu.

El meu núvol és a casa meva i tinc motius suficients per l’autocomplaença per tot el que he fet, desinteressadament, per Santa Oliva durant 52 anys, i no m'arrepenteixo.

Em diuen que els deixi treballar... perdonin!, no sigui cas que si no justifiquen el sou que cobren algú pensi que és per culpa meva.

Els diré una cosa per acabar: sóc un contribuent que paga religiosament els seus impostos, és la meva obligació com a ciutadà, però amb això no hi ha prou, tinc els meus drets i per tant ni vostès ni ningú em privarà de dir el que penso, i si no ho entenen és que tenen un greu problema, entre d'altres. Queda clar?

Anthony Giddens va dir: “La crisi de la democràcia ve de no ésser suficientment democràtica”. Si visqués a Santa Oliva potser l'hauria dit més grossa.

Ple ordinari i ordre del dia

Ahir, dia 25 de juny, vaig veure que havia ple ordinari a l'ajuntament. Això no és cap sorpresa doncs estan programats des de l'inici de la legislatura per fer-los trimestralment i a l'últim dijous del mes que toqui.

El que si és una sorpresa (una més, i van...) és que a l'ordre del dia només hi haguessin dos punts: L'APROVACIÓ DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR i PRECS I PREGUNTES

Posats a preguntar jo em pregunto: No hi ha cap tema important per a Santa Oliva que mereixi ser tractat i aprovat pel ple, amb tots els regidors assegudets a la cadira?. I em torno a preguntar: o és que la junta de govern és la que fa i desfà al seu gust? (desfà més que fa, es evident).

Com que en tinc de bons contactes m'assabentare d'allò dels "precs i preguntes", i especialment de les respostes de equip de govern. Això si és que les va donar, perquè porten aquests governants una legislatura que...

Seguiré informant.

Una ocasió única - día 21 de maig de 2009

Aquell dia a la Diputació de Tarragona ens van reunir a alcaldes i regidors de les contrades tarragonines, des dels la "lleva" del 79 fins els que ho són en "actiu". El motiu era per celebrar els trenta anys d'ajuntaments democràtics, i la celebració, com els parlaments dels representants de totes les formacions polítiques, com els moments musicals, van estar a l'alçada de les circumstàncies.

Escric tot això ara, quan ha passat un mes, perquè la Diputació m'ha fet arribar la fotografia que ens vam fer en finalitzar l'acte, i m'ha recordat que vaig fer ben fet d'assistir-hi, no per la moneda conmemorativa que em van regalar, sinò perqué allà, a la fotografia ha quedat pel record que Santa Oliva també estava present.

No havia ningú més del MEU POBLE, malgrat que la celelbració d'aquest acte ja se sabia des de primers de maig segons em van dir molts dels presents.

En fi, penso que quan una cosa no ve de gust... no ve de gust. I així anem!!!!!

Ahir vaig conéixer una dada molt important i, a la vegada, molt preocupant. Sembla una equació matemàtica, però té una lectura que ens pot deixar bocabadats. És aquesta:

PdC = 400.000 (?)

Lectura:

P = Pólissa ; d = de ; C = Crèdit ; (?) = €

Qui pot fer una operació d'aquesta envergadura per pagar factures, despeses, sous i demés?

Premi !!!!!!!!!! Ho has endevinat: L'ajuntament de Santa Oliva

Flama del Canigó

Sant Joan, la flama: llengua i llibres

S’encendran els focs als cims de les muntanyes, potser recordarem imatges màgiques i antigues, ens farem il·lusions noves, renovarem algun punt de la fe, creurem una mica en nosaltres mateixos, i tot això és molt bo i molt saludable. Els símbols, les flames, la festa, el ritual... són insubstituïbles. Però també són imprescindibles la reflexió, el pensament, la constatació de la realitat, la constància... I en la nostra realitat, al nostre país, és necessària una fe no solament en el valor de la llengua comuna, sinó en el de la seua unitat. Perquè ni aquesta unitat ni aquest valor són, ara mateix, tan robustos com desitjaríem. Ni tan sols en el camp de la llengua escrita, que en el nostre cas és un camp decisiu.

El nostre espai és estret i fràgil, i la nostra llengua està convalescent i delicada. El remei no és la reducció sinó l'expansió: no es tracta de reduir tota la llengua literària a una sola de les possibilitats normatives o lèxiques (no cal que tots escriguem "serveixi", "galleda" i "noi" en comptes de "servisca", "poal" i "xiquet"!); ni de reduir-la tampoc a les variants pròpies del territori de cada autor, per molt que aquest territori siga important i es diga Mallorca o Barcelona.

La unitat de l'espai literari, d'un espai que és molt més que la llengua, depèn, entre altres coses (però depèn essencialment), del manteniment d'un sol espai de mercat en el qual siga tan fàcil i tan normal trobar i llegir una novel·la, un assaig o un estudi, un llibre de poemes o una traducció, publicats a Barcelona o a Vic en variant "catalana", a València o a Alzira en variant "valenciana", o a Mallorca o a Manacor en variant "mallorquina". Un mercat en el qual llegir la Divina Comèdia en “valencià” siga perfectament normal per als lectors de Catalunya, per posar un exemple interessat. Mal senyal si els nois de Girona no llegeixen llibres que parlen de xiquets, i si els xiquets de Gandia no poden llegir contes on apareguen nois. No és qüestió de normes ni de noms, sinó de llibres. Fa pocs anys, comprava jo el diari, a Castelló, en un quiosc on venen també material per a una escola veïna, i una nena va demanar: "Té el llibre de lectura de valencià?"; i el quiosquer li va donar La plaça del Diamant. Aquesta és la qüestió i aquest és el remei de la qüestió.

Ja em disculpareu si, en un dia de flames i de símbols, no us salude amb un discurs fervorós i patriòtic. Però potser aquest discurs meu sobre lectures i llibres conté més patriotisme i més fervor que si haguera escrit paràgrafs exaltats i retòrics. Sant Joan és un dia, la flama és un ritual, però la llengua que ens uneix la mantindrem viva i unida, llegint llibres, tota la resta dels dies de l’any.



JOAN F. MIRA
Castelló, 2009

... i per la tarda...

... sense cap mena de protecció. Barret i vas servit!!!!!!!!!!!!!

La seguretat a les obres

Fa un parell de dies vaig comentar a algunes persones que no entenia perquè serveixen els panels a l'entrada dels carrers, aquells que diuen com s'ha d'anar protegit i les mesures que s'han de prendre. Els operaris no portaven casc ni cap mena de protecció (un barret de palla, això si), i els que feien treballar la compactadora ni tan sols portaven mascarilles per protegir-se de la polseguera. Doncs bé, avui al matí tots els treballadors portaven el casc de proteció. Blanc. Bonic. Nou.

Ja veieu, es diuen les coses al carrer i arriben on han d'arribar, tot el contrari de quan es diuen les coses "on s'han de dir" que llavors... ni cas!!!!

Seguiment de les obres

Només recordar que a la reunió del dimecres dia 3 d'aquest mes, es va acordar que els dies 1 i 15 de cada mes la sala de dalt del consultori mèdic s'obriria per tal de fer un seguiment de les obres, rebre suggerències i tractar qualsevol tema que es cregui adient. Pensem-hi.

La vena creativa

Com dic a la meva pàgina del Facebook estic estudiant la possibilitat de dedicar-me al disseny de logos. De moment he creat un per si es crea l'associació de veïns al nucli històric. Com que no em costa res el comparteixo amb vosaltres.

Actes de les sessions del consistori

Curiositat (o no) però...

A l'acta de la sessió extraòrdinaria celebrada el dia 11 de maig de 2009 consta que comença a les 12 hores. (Per al senyor Cobos no, que es va incorporar a les 12 hores i 5 minuts).

A la mateixa acta consta que l'alcaldessa aixeca la sessió A LES 11 HORES I 15 MINUTS.

Si tinguéssim la facultat de retrocedir en el temps amb tanta facilitat, quantes coses canviaríem?

4 de juny. Noves idées que van sortint.

I això és bó. Molt bó per a Santa Oliva i els santolivencs. Té molta raó la frase que diu "la necessitat crea l'òrgan", i en aquest moments en que la sensibilitat ciutadana està a flor de pell (amb això de les obres), crec que és hora que els qui vivim dins del nucli històric fem un pensament i ens decidim a constituir una Associació de Veïns. Són moltes les aventatges que representa formar part d'un col.lectiu i a més a més... no tenim res a perdre. Com deia aquell de la tele: REFLEXIONEM-HI !!!!!!!!!!!

3 de juny de 2009 - Reunió de veïns

S'ha celebrat la reunió prevista. El Josep Carreras i l'Albert Domènech han exposat les gestions fetes per tal d'informar als assistents de l'abast del projecte de GRAPAT DEL CABLEJAT ELÈCTRIC A LES FAÇANES. Segons l'enginyer municipal si els veïns no estan d'acord i no signen l'autorització corresponent l'obra no es fa. No obstant, com que no hi ha prou en "no dir res" els veïns signaran un escrit manifestant que NO VOLEN (per si de cas).

Es diu, des de l'ajuntament, que si no es fa es perd una oportunitat "històrica". No sé què voleu que us digui. Però si les coses les haguessin fet correctament des d'un principi, o sigui, parlant i consensuant amb els veïns, no intentant colar "gat per llebre" i d'altres anomalies, hores d'ara no hauríem arribat on estem. Crec que l'oportunitat "històrica" la ha perdut l'equip de govern, que no es doni les culpes a nosaltres.

Maig 2009 - Respecte i civisme

Santa Oliva, respecte i civisme.

El passat dia 14 de maig, prèvia convocatòria per escrit i amb avís de rebuda 48 hores abans en alguns casos que en altres no, l’ajuntament va celebrar una reunió amb els veïns afectats directament per les obres que començaran el dia 21 de maig “de pavimentació i renovació dels serveis del nucli històric” finançades íntegrament “amb els diners de Zapatero”, com reiteradament l’alcaldessa es va encarregar de recordar-nos. (¡¡¡Gracias, Jóse!!!!)

D’aquesta reunió trec dues conclusions que tenen a veure amb el respecte. La primera és que mentre van fer ús de la paraula l’alcaldessa, l’arquitecta i l’enginyer municipals, el servei de megafonia va funcionar, se’ls podia escoltar, però quan va arribar el torn d’intervenció dels veïns, amb les corresponents respostes per part de la mesa, no es va oferir el micròfon per tal que tothom pogués sentir amb claredat el què es deia. La segona, i més greu segons el parer de molts assistents, va ser que l’ajuntament no va tenir el “detall” (llegiu respecte) de consultar amb els veïns les característiques de l’obra quan el projecte estava en fase de realització o, si més no, una vegada fos definitiu.

No val l’excusa dels terminis. El projecte de les obres el va aprovar la junta de govern el dia 12 de febrer de 2009 (exp. 131/09), juntament amb el plec de contractació (exp. 132/09), segons consta a l’acta de la sessió de la qual en tinc una transcripció. O sigui, tres mesos abans de la reunió en qüestió. Des d’aquell dia, de la junta, fins el 14 de maig l’equip de govern, i més concretament l’alcaldessa, no ha trobat un “forat a l’agenda” per reunir-se amb els veïns. Em poden dir que ha estat exposat al públic i que el qui no ho ha vist és “perquè no ha volgut” (aquesta és una resposta normal i corrent d’aquest ajuntament), però una obra de tal envergadura que el poble ha de patir durant sis mesos crec que mereix un mínim de “detall” (llegiu respecte) vers els ciutadans. També vull dir que tampoc m’estranya aquesta actitud vers bona part dels santolivencs per part de l’equip de govern, doncs en aquest i d’altres casos ha donat, està donant i donarà, sens dubte, bones proves del seu tarannà superb i menyspreant.

Un altre tema és el civisme. L’ajuntament té en fase de confecció l’ordenança de civisme i, sorpresa i gorda!!!!, per això sí que demana la participació dels veïns per tal que puguin dir la seva en un tema que a l’equip de govern li hauria de caure la cara de vergonya per incompetent durant anys i panys. Sabeu què? passarà el mateix que amb el reglament de participació ciutadana del qual es van omplir la boca cantant les excel•lències, i que ara per ara ningú no sap en quin calaix es troben les iniciatives que es van aportar fa un any i mig.

El civisme, el respecte i la participació ciutadana són conceptes que necessàriament van units, i trobo que els qui haurien de donar exemple són aquells que, dient que estan legitimats per la “voluntat popular i democràtica”, es permeten ignorar-los quan els convé i, a sobre, dormir amb la consciència tranquil•la.

Maig 2009 - Per a la revista L'Espígol

Benvolgut Ferran, gràcies per dedicar-me uns minuts per llegir, i publicar si ho creus adient, aquest escrit.

Fa temps que ens coneixem i com vulgarment es diu “les hem passades”, junts, de bones i de dolentes, i perquè et conec sé que el teu comentari final a l’editorial a L’Espígol del mes d’abril en el què deies textualment “... seria bo que això de les mocions de censura no tornés a ser notícia al Baix Penedès... seria símptoma que els consistoris fan bé la seva feina i per això no s’han de canviar” és fruit d’un desig personal que respecto i, a més a més, admiro i comparteixo.

No obstant vull dir-te que no sempre les mocions de censura s’han presentat perquè els consistoris han fet malament la seva feina, i per mostra cal que em refereixi a la que va presentar el grup socialista, juntament amb el suport d’un independent, a l’ajuntament de Santa Oliva l’any 1996 quan era alcalde l’Albert Domènech.

En aquell temps l’ajuntament del meu poble funcionava molt i molt bé. Havia passat d’una majoria socialista que durava uns quants anys (que, cal dir-ho, havia fet coses importantíssimes i una gestió acurada i honesta sota la direcció de Pere Marti Benach el qual sempre m’havia tractat amb molt de respecte, com jo a ell), a un govern de coalició de tres grups municipals CiU, PP i Independents amb noves idees i projectes engrescadors.

Llavors va passar que la política (mal entesa) va mostrar la seva cara més absurda i incoherent en forma de moció de censura. El grup socialista va “fitxar”, per dir-ho suaument, a l’independent oferint-li el que els altres dos grups al govern municipal no li van donar, tota vegada que les coses s’havien de fer ben fetes, legals i ben clares. Concreto: no es podia assignar una partida econòmica d’una quantitat molt important de diners a un regidor per a què ell disposés a la seva voluntat, sense donar ni presentar comprovants a la comptabilitat municipal.

Com veuràs això era voler fer bé la feina i, per contra, fou el “motiu” pel qual el socialistes, als que aquesta forma d’actuar no els importava gens ni mica, van decidir passar olímpicament de comptes clars i presentar la moció de censura amb el suport del regidor que, cas de guanyar-la com així va ser, faria i desfaria al seu gust amb els diners dels contribuents santolivencs.

A més a més en aquella legislatura l’Albert Domènech volia comptar amb el meu assessorament (sense cobrar, com sempre ho havia fet quan estava a l’ajuntament), cosa que feia “mal d’ulls” a segons qui, fins el punt que l’ombra d’una possible moció de censura podria esvair-se si l’Albert em retirava la seva confiança i “desapareixia jo del mapa”, però l’Albert no va acceptar aquesta malintencionada exigència i els fets es van precipitar.

El dia del ple que suposava el canvi d’alcalde, per més que es va insistir en que s’argumentés el perquè de la moció de censura ningú dels signants de la moció va donar cap mena d’explicació, ni als regidors ni al nombrós públic assistent que, parlant col•loquialment, estaven “al•lucinant”. Votació i canvi d’alcalde. Com era d’esperar l’alcalde entrant... ni “piu”. Ni llavors ni mai.

Que ningú vegi cap mena de rancúnia en les meves paraules, encara que de motius em sobren. Va succeir i ja ha passat. Democràticament ho vaig acceptar, però en aquest cas va fer palès que la política mal entesa no té entranyes, i que les ànsies de poder, a vegades, fa actuar de manera poc “legal” per tal d’aconseguir una fi que els mitjans mai justificarien i, el que es pitjor, posant en entredit l’honorabilitat i ganes de servir al poble d’una persona. Sortosament el temps ha col•locat a cadascú en el lloc que li correspon. I ben content que estic.

Totalment d’acord amb tu: mai més mocions de censura.... almenys com aquella.

Abril 2009 - 30 anys d'ajuntaments democràtics

Des del setmanari El3devuit em van demanar fer aquest resum sobre els primers quatre anys de democràcia als ajuntament. Com que vaig tenir l'honor de ser el primer alcalde democràtic de Santa Oliva vaig donar les següents respostes:

Quines van ser les prioritats l'any 1979?

Les prioritats eren clares, calia un nou concepte de gestió municipal, solucionar el problema de l’aigua, disposar d’unes oficines dignes construint un nou ajuntament, revisar i legalitzar l’estat de les urbanitzacions Cañellas i Junior, redactar les normes subsidiàries de planejament, eina fonamental pel futur desenvolupament urbanístic, adquirir terrenys per obres de primera implantació, escoltar i implicar als santolivencs en els projectes, participar en obres d’abast comarcal, millorar l’estat dels carrers als nucli històric i de l’enllumenat públic als nuclis de la Carretera i Camí dels Molins...


De què esteu més satisfet?

Estic satisfet de la feina feta durant els quatre anys, perquè va ser obra de tots, sense distinció de color polític. Calia un esforç comú, regidors, empleats a l’ajuntament, entitats i associacions i es va fer.


Com veieu l'evolució del vostre ajuntament en aquest 30 anys?

L’evolució de l’ajuntament lògicament s’ha anat adaptant als nous temps i a les noves tecnologies i això cal valorar-lo, però concretament en les dues darreres legislatures no s’ha implicat als santolivencs en els projectes municipals. No s’han tingut en compte reivindicacions ciutadanes, s’ha negat la veu popular als plens i la gestió dels equips de govern, emparats en una majoria absoluta mal entesa, ha derivat en un seguit d’actuacions gens clares, mancades de transparència, algunes d’elles fins i tot han arribat a instàncies judicials. Això és molt greu. No obstant tinc confiança en el futur de Santa Oliva.

Maig 2008 - Santa Oliva, pagar i callar

Com aquesta em venen al cap altres frases que podrien encapçalar qualsevol escrit que volgués denunciar la situació en que ens trobem a Santa Oliva. La causa?, la antidemocràtica posició de l’equip de govern socialista de negar als santolivencs el dret d’expressar-se lliurement en els plens municipals. És cert que ho poden fer per mitjà dels seus representants (regidors a l’oposició) però tampoc serveix de res perquè, encara que facin preguntes i precs, la resposta es nul•la. Em consta que en un any de legislatura s’han demanat explicacions a l’equip de govern sobre quasi un centenar de temes, i els regidors de CiU, ERC i PP encara esperen respostes.

Serveixi aquesta llarga introducció per fer esment d’un tema que considero de gran importància: la necessitat d’acabar el redactat i posar en marxa el Reglament de Participació Ciutadana. Tots tenim a casa una edició del llibre “Tot per Santa Oliva” que l’equip de govern socialista va editar (pagant els contribuents) abans de les eleccions municipals del 2007. Doncs bé, a la pàgina 137 es fa referència a l’elaboració d’aquest document de participació “fruit de la voluntat política i de la demanda ciutadana que s’ha rebut en els processos participatius... on els participants demanaven a l’ajuntament que propiciés la participació ciutadana en la gestió pública i millorés la comunicació envers els ciutadans”.

A risc de pecar d’immodest vull dir que jo “també vaig sortir a la foto”, o sigui que em vaig involucrar en el projecte de redacció, l’any 2006, i vaig assistir a totes les reunions que es van fer. No content a ser un espectador o un oient més, des de casa vaig recollir informació sobre sis reglaments similars que actualment estan en vigor en ajuntaments democràtics de diferent “color polític” i vaig redactar el que jo creia, i crec, que podia ser l’esborrany de reglament més idoni pel meu poble, sense la pretensió de que esdevingués el text definitiu, només una eina de treball.

Ha passat més d’un any i mig, si la memòria no en falla, des de que el vaig entregar als responsables de dirigir el debat sobre el reglament. Fins ara no s’ha convocat cap reunió més, i no sé perquè però tinc la impressió de que això de posar en marxa un reglament d’aquestes característiques no és un plat que vingui ni gaire ni gens de gust als socialistes en el govern. Per quina raó? M’explico tot seguit.

Deixant de banda les obligacions dels ciutadans, que són moltíssimes, el reglament reconeix també els drets dels santolivencs en el que respecta a: la informació, el consell municipal, la participació col•lectiva, el foment i suport a l’associacionisme, la iniciativa ciutadana, la participació en comissions informatives, la participació al Ple Municipal, el defensor o defensora del ciutadà, la consulta popular, la audiència pública...i més.

Em segueixen? Està clar. Tal i com s’ha governat Santa Oliva durant la passada legislatura i el que portem d’aquesta, en les que mai s’han donat públicament explicacions sobre temes molt importants com és l’estat caòtic de les finances municipals, o els contenciosos als que ha de fer front l’ajuntament per mala gestió, o l’oblit en la conservació dels carrers del nucli històric, i un llarg etcètera, és notori que la vigència d’un reglament de participació ciutadana “obligaria” a l’equip de govern a “donar explicacions en temps i forma” sobre la seva gestió, i ara per ara no els convé que els ciutadans, amb tot el dret que tenen, li demanin legítimament, emparats per un reglament, que obrin finestres o aixequin les catifes.

Ara per ara si jo vull dirigir-me a l’ajuntament he d’omplir una instància i.... esperar, però mentrestant l’equip de govern sí que em diu (sense instància prèvia) que no dec oblidar la meva obligació inexcusable: PAGAR I CALLAR. En resum: són les conseqüències de patir una “dictadura absoluta”.

1 de desembre de 2008 - El llop, les ovelles i els pastors

La veritat és que feia temps que m’ensumava que això petaria per un costat o un altre. El desgavell municipal al que hem arribat de la mà de l’equip de govern socialista està obrint ferides entre la població, malgrat que intentin dissimular la seva nefasta gestió amb contínues cortines de fum.

Si l’ajuntament de Santa Oliva (llegiu equip de govern) no té prou amb els procediments judicials, l’economia en números vermells, les promeses no fetes realitat, la incoherència en les seves decisions, la manca de transparència, les despeses incontrolades, els nomenaments de personal il•legals, etc. etc., ara es troba amb una altra qüestió per resoldre com és la de decidir si s’amplia l’escola al nucli històric o es construeix una de nova al nucli de Les Pedreres.

En un ple extraordinari celebrat fa temps, demanat pels tres grups a l’oposició, el grup socialista majoritari va rebutjar la moció per construir l’escola a Les Pedreres fent servir uns arguments, del tot respectables, però que no eren suficientment compartits per molta gent. La prova va ser que alguns regidors socialistes que van votar en contra de la moció van ser recriminats per la seva actitud submisa pels seus propis votants a la sortida del ple.

Ara, passat un temps i a la vista de que l’ampliació de l’escola al casc històric està totalment estancada, ha estat necessari agafar el brau per les banyes i actuar de la forma que l’equip de govern socialista hauria d’haver fet molt més abans: consultar als pares i mares dels alumnes que van a l’escola una cosa tan senzilla com què pensen i què volen.

El grup municipal per Convergència i Unió va fer el passat 7 de novembre un acte informatiu al Centre Cívic de Les Pedreres al que van assistir mares i pares d’alumnes que, per una vegada, van tenir l’oportunitat de dir públicament la seva opinió i que va concloure amb l’acord de recollir signatures per tal de demanar a l’ajuntament que “gestioni davant la conselleria d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, la construcció d’una nova escola a Les Pedreres i paralitzi l’ampliació prevista a la del nucli històric”. (Incís: el full de signatures no fa esment a cap formació política). A l’acte va assistir un regidor d’ERC i va excusar la seva absència el regidor del PP per un assumpte familiar.

Doncs bé, des de l’agrupació socialista de Santa Oliva, ara s’acusa a CiU (només a CiU) de “potenciadors de divisió entre barris”, “sembradors de falsedats”, “intoxicadors”, “separatistes” i se’ls insulta dient que són “llops disfressats amb pell d’ovella”. Espatarrant!!! Quina barra!!!. Diuen en el seu “manifest” (això si, en lletra menuda) que porten treballant en el projecte de l’ampliació de l’escola cinc anys. O jo no sé apreciar aquest “esforç” o és que, com sempre, parlen per parlar. Cortines de fum.

Molta gent de Santa Oliva pensa que cal preguntar a l’equip de govern que és qui hauria de donar la cara: perquè no convoca un acte públic informatiu?, perquè no escolta la veu dels pares i mares?, perquè no fa una consulta popular?. Diran que “això no toca”. Tots sabem qui porta la veu cantant, i que es creï una escola a Les Pedreres significaria per a l’actual màxim i únic responsable escolar “debilitar i/o reduir” la seva “autoritat”, i crear-li una “competència” que li faria ombra i/o quelcom alguna cosa més. Com a professional de l’educació deuria pensar més en un ensenyament de qualitat per als infants de Santa Oliva, siguin del nucli que siguin, començant per les instal•lacions, i si és un bon governant deuria escoltar, respectar i considerar les opinions, demandes i necessitats dels santolivencs, siguin del nucli que siguin.

Torno al llop i les ovelles. Estic segur que el que alarma als “pastors” és que saben que els “udols” són justificats, que han estat escoltats i que el seu missatge ha estat entès. Tant, d’entès, que l’han vist les dents, al llop, i tenen por que el ramat s’esbarriï. Si això succeeix (que succeirà) serà perquè ells mateixos s’ho han trobat per una notòria manca de competència.

Què passarà quan a aquesta reivindicació veïnal segueixin unes altres? Perquè no oblidi l’equip de govern que té un programa electoral per complir, des del punt 1 que deia “Promoure la participació ciutadana” (que l’han canviada per “Oblidem-se de la participació ciutadana” i a bona fe que l’han complert), fins el punt 60. Hores d’ara encara li manquen moltes coses per fer... abans d’arribar al rentador de cotxes.