Futbol al migdia

Avui, al diari SPORT, he llegit:

"El director general de la Liga de Fútbol Profesional (LFP), Francisco Roca, reconoció que se está contemplando "este año" jugar partidos de la Liga BBVA en horarios de mediodía en España que permitan obtener mayor audiencia televisiva en el gigantesco mercado asiático".

La veritat és que això del futbol fa temps que es mou per interessos econòmics (com d'altres activitats no esportives), i m'hagués agradat que, encara que de passada, haguessin dit que l'estalvi en energia elèCtrica TAMBÉ ÉS UN FACTOR A TENIR EN COMPTE, però no, res de res.

En temps de crisi (i de no crisi) no estaría malament tenir-ho en compte. Fa temps ho vaig suggerir en la pàgina que tinc a Facebook, creant un foro d'opinió. Ningú va deixar cap comentari. Potser per aquí tampoc ho faran, però com va dir aquell en llatí: "Verba volant, scripsit manet", o el que és el mateix: "Les paraules volen, l'escrit roman".

Incivisme o manca de previsió

Recordo que el dia 10 de setembre, al punt de plegar els operaris, vaig parlar amb un dels encarregats de les obres als carrers i li vaig fer veure que posant dues planxes de ferro, al començament del meu carrer, podria donar peu a que passessin el cotxes. Van treure una i van ajustar el pas pels vianants.

Avui, han posat dues i... què ha passat? doncs que un vehicle alemany amb remolc on portava dues motos, i que baixava cap a la plaça, ha passat, però..... compte!!!! el conductor i l'ocupant del vehicle han baixat, han arrambat les tanques grogues i.... apa!

Pels si a algú l'interessa diré detalls del vehicle:

Citröen monovolum
Matrícula: SAD - VM 229
Remolc matrícula: AA -TA 973
Hora: les 19:50

Allà cap a les 21:10, un altre vehicle "s'ha aprofitat" del forat i a tirat cap amunt.

Com que porto uns dies que no visc en un núvol de pols, afortunadament, ho he pogut veure des del balcó de casa.

Audiència Pública

Avui he estat a Castellterçol. Què se m'ha perdut allà? Doncs poca cosa, però era qüestió de fer una sortida d'un dia amb la dona, el Josep Maria (Masroig) i l'Ester, i veure i gaudir de la Festa Agricola i Ramadera.

Passejant pels seus carrers m'ha cridat l'atenció un cartell que anunciava

AUDIÈNCIA PÚBLICA

L'Ajuntament convoca una AUDIÈNCIA PÚBLICA oberta a la participació de tothom que es celebrarà el proper divendres 18 de setembre, a partir de les 20 hores, al Centre Espai Escènic per tal de tractar dels assumptes següents:

* Text refós del POUM de Castellterçol.
* Procediment de revisió del valor cadastral de les finques urbanes.

Esperem comptar amb la vostra presència i amb la vostra participació.

Creieu-me que he sentit "enveja sana" d'aquests governants que volen informar i escoltar la gent sobre temes tan importants, i no he pogut deixar de fer una comparança entre les formes de entendre el que és governar dos ajuntaments: aquell i el meu.

No es tracta d'un cas aïllat. L'ajuntament de Barcelona ha convocat unes quantes, la darrera dirigida a nois i noies en edat escolar, l'ajuntament de Mataró ho ha fet sobre habitatges, i, com ells, unes quantes instituciones més.

Potser em faré pesat, però aquest òrgan de participació ciutadana és de tot necessari (entre d'altres) si es vol trasmetre a la ciutadania un missatge de transparència i diàleg en la gestió municipal.

El diumenge que ve toca sortida a la Festa de la Sega de l'arròs a Deltebre. Com que he d'anar a recollir els tiquets pel dinar a l'ajuntament potser em trobaré amb un altre motiu per comparar.

11 de setembre

Manifest de la Festa per la Llibertat 2009

SOM UNA NACIÓ. NOSALTRES DECIDIM

Amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, ens tornem a reunir en aquesta Festa per la Llibertat. I avui som aquí per tres bones raons: per memòria, per tenacitat i per dignitat. Ens trobem en uns anys decisius per al futur nacional de Catalunya, uns anys en què és especialment important que la nostra societat i els seus representants polítics sapiguem mantenir junts i amb fermesa la memòria dels objectius i els compromisos assumits, la tenacitat en l’exigència de respecte democràtic i la dignitat en l’afirmació dels nostres drets nacionals.

Mantenim la memòria dels objectius i compromisos, malgrat la infinitat de promeses incomplertes, malgrat l’allargassament indigne de les negociacions del nou finançament, que han volgut portar a límits insostenibles el dèficit de la Generalitat, i malgrat les dilacions injustificables de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. Res d’això pot diluir la capacitat de resposta de la societat catalana i els seus representants.

Catalunya, com tota nació, té el dret –inalienable per cap constitució— de decidir lliurement el seu futur i aspirar, si vol, a la plena sobirania. Amb més motiu, per simple dignitat democràtica, no podem acceptar de cap manera que hi hagi noves retallades a l’Estatut. L’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya ja va ser negociat per les forces polítiques i retallat per les Corts espanyoles. No és democràticament legítim que el pacte polític dels poders legislatius català i espanyol sigui ara desvirtuat amb noves retallades o reinterpretacions a la baixa per un tribunal que ha mostrat reiteradament la seva escassa independència i la seva manca d’imparcialitat.

Mantenim doncs ben viva la memòria d’aquells compromisos democràtics, i reclamarem amb tenacitat que es compleixin, vetllant per comprovar en el futur immediat quins són els resultats finals del finançament i l’Estatut, com a pedres de toc de la credibilitat democràtica del sistema polític espanyol.

Un sistema de finançament que acabi mantenint amb nous subterfugis l’espoli fiscal de Catalunya en comptes d’arribar a un tracte equivalent al sistema de concert econòmic seria un frau i faria inviables les polítiques socials que reclama la societat catalana. Un estatut desvirtuat, que no respecti els acords competencials, el reconeixement del caràcter nacional de Catalunya o l’equiparació del deure de coneixement entre les llengües oficials, seria una estafa política impresentable, després d’haver assegurat que es respectaria la voluntat expressada pel Parlament de Catalunya.

Però que quedi ben clar que aquest no seria el fracàs del catalanisme, sinó de l’Estat autonòmic, i el punt de partida indiscutible del procés cap a la plena sobirania de Catalunya: qui podrà atrevir-se a defensar que ens cal continuar subordinats a un Estat que ni tan sols és capaç de mantenir els compromisos contrets democràticament?

En aquests anys serà doncs més decisiva que mai la unitat de la societat i de totes les forces catalanistes en l’afirmació de la dignitat i dels drets nacionals de Catalunya. En efecte, és especialment important que la nostra resposta davant del previsible desenllaç negatiu del procés estatutari sigui tan enèrgica com serena, tan carregada de convicció com elaborada sistemàticament i amb el més ampli acord de totes les forces catalanistes de debò.

Si es confirma que el procés estatutari és una via morta, caldrà construir amb unitat i rigor un projecte nacional sobirà amb el qual es pugui identificar una àmplia majoria de la societat catalana. Un projecte que respongui a la voluntat popular i respecti plenament el nostre dret a decidir. Perquè som una nació i nosaltres decidim.

Les obres tenen horari?

Que algun responsable m'ho expliqui, si pot, és clar, (fins i tot ho acceptaria si m'ho digués un anònim). El passat dilluns dia 7 de setembre les màquines van engegar a les 8 del matí a la plaça, forat va i forat ve, soroll i pols per un "tubo", fins les dues.

A un quart de 4... tornen-m'hi, però aquesta vegada van tornar a obrir el terra per posar la canonada de plàstic per l'enllumenat, així doncs, pols a l'ambient, soroll, camió de ciment que arriba, tornar a tapar i...... treure la terra que sobra amb la corresponent sobredosi de pols.

No van plegar a les 7 de la tarda, com fan cada dia, la "broma" va durar fins un quart de deu de la nit.

Tenen raó els qui em diuen que visc amb un núvol... DE POLS!!!! Quins nassos!!!!!! Em sembla que tots sabem qui viu realment en un núvol, o pels voltants. Ulls que no veuen...

177783

Cent setanta-tres mil set-cents vuitanta-tres. Aquest és el meu número de soci de Futbol Club Barcelona.

És una "petita" satisfacció que em dono, i a més em sento integrat en un club que va més enllà de l'esport, em refereixo a la tasca humanitària que porta a terme des de la seva Fundació.