No és el mateix...

A vegades ens confonem, un gest, una mirada, una paraula, un escrit... són susceptibles de ser mal interpretats, i la nostra confusió ens porta a no saber discernir entre una advertència o una amenaça. Res millor que fer servir el diccionari i comprovar que no és el mateix.


Advertència: el fet d’avisar, assabentar, fer saber...

Amenaça: donar a entendre la intenció d’un càstig imminent.

Aclarits els dubtes, per si de cas ens queda una certa recança cal posar uns exemples pràctics.

-Els pares ens deien: “Si surts amb la bicicleta has d’anar en compte de no caure, que et pots fer mal”.
-Els pares ens deien: “Si et fas mal amb la bicicleta et caurà una de bona a sobre”.
-“Si poses el cap a la guillotina, Maria Antonieta, te’l poden tallar”
-“Si poses el cap a la guillotina, Maria Antonieta, te’l tallaré”

I com aquests casos es podria dir de moltes situacions en aquesta vida. L’advertència es pot considerar com un consell que es dóna, en canvi l’amenaça no té gens de consell, és determinant, directa a la jugular.


No costa tant d’entendre.

Per fer memòria...

Per segons quines coses no cal rumiar, només cal revisar les nòmines pagades durant el període legislatiu  2007/2011 a partir del decret de l'alcaldia de data 18 de juliol de 2007.

  1.-  Arquitecte urbanístic
  2.-  Arquitecte d'obres i activitats
  3.-  Enginyer
  4.-  Servei Agrari
  5.-  Advocat d'obres i activitats
  6.-  Advocat urbanístic
  7.-  Periodista
  8.-  Ambientòloga
  9.-  Coordinador d'àrees
10.-  Coordinadora juvenil
11.-  Servei immobiliari
12.-  Advocada del SOI

Aquesta referència la vaig fer el dia 9 de març de 2011 en aquest bloc. Llavors era el moment de contradir-me. Ara, no sé per quina raó (evangèlica?) torna a sortir a la palestra. Serà per allò de... qui no té feina el gat pentina?. Doncs aviso que vagin en compte amb els gats!  perquè aquells que busquen els tres peus (al gat) es poden trobar amb els quatre (peus)... i les urpes! .

És la darrera vegada que tracto aquest tema.  

La llum sobre el "sant sopar"...

... i el bon Jesús es va dirigir en busca dels "il.luminats" per tal que responguessin  la seva pregunta. Els va trobar en una de les dependències de l'edifici on tenia la seu el sanedrí, i els plantejà la qüetió. La resposta fou que el millor que podia fer era anar a veure l'ex-ajudant primer de la ex-presidenta del sanedrí per tal d'aclarir-ho.
 
En arribar davant seu...
 
-Déu vos guard,  dieu-me, oh Senyor, què voleu d'aquest humil servent?-.
-Voldria que em féssiu memòria de qui són les tretze persones que han ocupat la taula del cenacle abans que arribessin els meus deixebles, les he reconegut, sé que són antics assessors del sanedrí però no recordo els seus noms i ells tampoc els saben, per tota resposta m'han dit que parlés amb els il.luminats, (paraules citades al Capítol XXVIII, versicle I) cosa que he fet i m'han dit que vostè em podia informar.
 
L'ex-ajudant va fer com si busqués la documentació i li va dir, a Jesús, que no la trobava, però que tenia una còpia del manuscrit  pel qual s'ordenava al responsable de custodiar els denaris diposités, cada mes, a les bústies de determinades vivendes les assignacions monetàries estipulades fins que l'òrgan directiu del sanedrí manés el contrari.
 
Jesús li agafà el document i marxà a recorrer la localitat a la cerca de les cases. Comprovà que totes estaven situades a la mateixa zona el que demostrava certa afinitat. Això li donà que pensar. Un per un fou esbrinant el nom dels habitants de les cases. Feta la feina tornà al cenacle.
 
-A veure, senyores i senyors, o fan memòria o parlo jo -va dir ensenyant els seus apunts-
-No cal que ho faci -digué un d'ells- justament mentre vostè estava absent hem recordat...
-Llavors... a què ve tota aquesta comèdia? -preguntà Jesús-
-Som uns manats i hem fet el que ens han dit que féssim...
-Bé, -els va dir magnànim- us podeu quedar a sopar... però que sigui la darrera vegada, que aquestes viandes les paga el sanedrí i ja m'ha avisat que s'ha trobat les arques buides i no està per bromes.
 
(Capítol XXVIII, versicles II-XIV)