Tot és segons el color

“Quan a nivell local parlem de polítiques cap a les persones ens referim a diferents àmbits. Un d'ells és el de l'educació, avui dia omplint els titulars dels diaris no pas pel suport econòmic que s'hi preveu destinar per part del Govern de la Generalitat ans tot el contrari. per les retallades que ja ha començat a patir. A Santa Oliva sempre ens ha preocupat aquest tema i la prova està en que els pressupostos han previst anualment durant cada un d’aquest quatre anys un percentatge del 15 % aproximadament. En xifres absolutes podem parlar d’uns 350.000 € anuals. És un esforç enorme per part del poble dedicat a un tema que pràcticament no és de competència municipal. Aquesta és una de les diferències que marquen l’ideologia dels diferents partits polítics...” (Tret de Facebook, PSC Santa Oliva)

Són molts diners, efectivament, i com a tal un dia algú, clar i transparent, ens dirà en què, com i quan s’han invertit aquests diners. Però el motiu de la meva reflexió no és aquest.

El que em sobta és que si aquest tema no és pràcticament de competència municipal vol dir (i no es diu a l’escrit) que durant quatre o vuit anys anteriors el Govern de la Generalitat, compost pel tripartit, ha passat “olímpicament” del tema, carregant a la nostra esquena, o sigui a la dels contribuents, l’esmentada despesa. Un govern majoritàriament socialista.

Per tant trobo que fer només referència a les retallades que es preveuen és voler tapar el fets, i no reconèixer la nul•la atenció que la Generalitat ha prestat a Santa Oliva, o que per part de l’equip de govern municipal no s’han fet bé les gestions necessàries per solucionar el tema. Si a Santa Oliva l’AMPA es va mobilitzar pel tema de l’ampliació de l’escola, perquè no ho va fer també davant aquesta situació? La resposta està a la ment de tothom que pensi raonablement. Sobre fets consumats ningú ha mogut un dit o ha plantat un pancarta. Les ordres eren les de callar i no fer soroll. Que pagui el poble i menys problemes.

Ara bé, encara no fa quatre dies que es diu que les retallades són necessàries per fer front al desgavell econòmic heretat, i ja surten veus, crits i pancartes. Tothom té dret a manifestar-se però... o tots moros o tots cristians.

Oi que a l’àmbit familiar si l’economia no va bé retallem despeses? Doncs... a bon entenedor sobren paraules.

De la feina feta a la feina que no s'ha fet

No vull comentar el contingut del llibre que l'ajuntament ha fet arribar al veïns exposant la feina que s'ha fet durant els quatres anys de legislatura.

Crec que és més correcte comentar allò que no es diu al llibre i que s'hauria d'haver dit i que realment interessa als santolivencs: la situació econòmica en que es troben les finances municipal amb ets i uts. Dedicar una pàgina explicativa al final hauria quedat molt bé. Això, per a mi, és una feina que no s'ha fet.

És possible que més d'un grup polític que presenti candidatura a les properes eleccions del 22 de maig tingui la "temptació"  de demanar (sempre i quan els resultats electorals donin peu) una auditoria que dictamini en quina situació està el calaix. La meva opinió és que no val la pena gastar-se els diners en fer-la. És més, sóc contrari, perquè dono per sentat que la cosa és tan clara que fins i tot un alumne de primària podria fer els números.

Només és necessari saber quants diners n'hi ha en efectiu a la caixa, quants ingressos es preveuen per a la resta de l'any tenint en compte que s'ha demanat un avançament a BASE, i quantes factures i sous s'han de pagar. Aritmètica pura i dura que demostraria clarament que allò del "deure i el haver... però no n'hi ha" és realitat. I després, com no, demanar explicacions (hauria de dir responsabilitats?).

Aquesta,  la manca de diàleg amb els ciutadans i la tranparència, per a mi, és  feina que NO s'ha fet, i si  poso en una balança els fets i els no fets és obvi  per quin  costat es decantaria, malgrat la diferència de pàgines que es dediquen o es dedicarien, al llibre, a una cosa i a l'altre. Moltes pàgines contra tres: una per explicar la situació econòmica, una altra per a la manca de diàleg (pàgina en blanc) i una altra per la transparència (pàgina en blanc). Guanyaria la minoria de ben segur.