Tret de sortida a la campanya

No puc estar-me de compartir una carta oberta que el candidat de CiU, Josep Anton Duran i Lleida, ha dirigit als socialistes. Molt interessant. Aquí teniu l'enllaç:

http://www.duran2011.cat/noticies/veure/carta-oberta-als-socialistes/100

No és el mateix...

A vegades ens confonem, un gest, una mirada, una paraula, un escrit... són susceptibles de ser mal interpretats, i la nostra confusió ens porta a no saber discernir entre una advertència o una amenaça. Res millor que fer servir el diccionari i comprovar que no és el mateix.


Advertència: el fet d’avisar, assabentar, fer saber...

Amenaça: donar a entendre la intenció d’un càstig imminent.

Aclarits els dubtes, per si de cas ens queda una certa recança cal posar uns exemples pràctics.

-Els pares ens deien: “Si surts amb la bicicleta has d’anar en compte de no caure, que et pots fer mal”.
-Els pares ens deien: “Si et fas mal amb la bicicleta et caurà una de bona a sobre”.
-“Si poses el cap a la guillotina, Maria Antonieta, te’l poden tallar”
-“Si poses el cap a la guillotina, Maria Antonieta, te’l tallaré”

I com aquests casos es podria dir de moltes situacions en aquesta vida. L’advertència es pot considerar com un consell que es dóna, en canvi l’amenaça no té gens de consell, és determinant, directa a la jugular.


No costa tant d’entendre.

Per fer memòria...

Per segons quines coses no cal rumiar, només cal revisar les nòmines pagades durant el període legislatiu  2007/2011 a partir del decret de l'alcaldia de data 18 de juliol de 2007.

  1.-  Arquitecte urbanístic
  2.-  Arquitecte d'obres i activitats
  3.-  Enginyer
  4.-  Servei Agrari
  5.-  Advocat d'obres i activitats
  6.-  Advocat urbanístic
  7.-  Periodista
  8.-  Ambientòloga
  9.-  Coordinador d'àrees
10.-  Coordinadora juvenil
11.-  Servei immobiliari
12.-  Advocada del SOI

Aquesta referència la vaig fer el dia 9 de març de 2011 en aquest bloc. Llavors era el moment de contradir-me. Ara, no sé per quina raó (evangèlica?) torna a sortir a la palestra. Serà per allò de... qui no té feina el gat pentina?. Doncs aviso que vagin en compte amb els gats!  perquè aquells que busquen els tres peus (al gat) es poden trobar amb els quatre (peus)... i les urpes! .

És la darrera vegada que tracto aquest tema.  

La llum sobre el "sant sopar"...

... i el bon Jesús es va dirigir en busca dels "il.luminats" per tal que responguessin  la seva pregunta. Els va trobar en una de les dependències de l'edifici on tenia la seu el sanedrí, i els plantejà la qüetió. La resposta fou que el millor que podia fer era anar a veure l'ex-ajudant primer de la ex-presidenta del sanedrí per tal d'aclarir-ho.
 
En arribar davant seu...
 
-Déu vos guard,  dieu-me, oh Senyor, què voleu d'aquest humil servent?-.
-Voldria que em féssiu memòria de qui són les tretze persones que han ocupat la taula del cenacle abans que arribessin els meus deixebles, les he reconegut, sé que són antics assessors del sanedrí però no recordo els seus noms i ells tampoc els saben, per tota resposta m'han dit que parlés amb els il.luminats, (paraules citades al Capítol XXVIII, versicle I) cosa que he fet i m'han dit que vostè em podia informar.
 
L'ex-ajudant va fer com si busqués la documentació i li va dir, a Jesús, que no la trobava, però que tenia una còpia del manuscrit  pel qual s'ordenava al responsable de custodiar els denaris diposités, cada mes, a les bústies de determinades vivendes les assignacions monetàries estipulades fins que l'òrgan directiu del sanedrí manés el contrari.
 
Jesús li agafà el document i marxà a recorrer la localitat a la cerca de les cases. Comprovà que totes estaven situades a la mateixa zona el que demostrava certa afinitat. Això li donà que pensar. Un per un fou esbrinant el nom dels habitants de les cases. Feta la feina tornà al cenacle.
 
-A veure, senyores i senyors, o fan memòria o parlo jo -va dir ensenyant els seus apunts-
-No cal que ho faci -digué un d'ells- justament mentre vostè estava absent hem recordat...
-Llavors... a què ve tota aquesta comèdia? -preguntà Jesús-
-Som uns manats i hem fet el que ens han dit que féssim...
-Bé, -els va dir magnànim- us podeu quedar a sopar... però que sigui la darrera vegada, que aquestes viandes les paga el sanedrí i ja m'ha avisat que s'ha trobat les arques buides i no està per bromes.
 
(Capítol XXVIII, versicles II-XIV)

Fidelitat i compromís a molta honra

En aquesta vida passem moments de tots colors, l’ésser humà no és perfecte i els entorns que crea tampoc ho són, o al menys no són del grat de tothom perquè segons com enfoquem la nostra existència sabem que no tothom estarà d’acord amb el que fem, pensem o diem. Malament aniria el món si tots féssim, penséssim o diguéssim el mateix, una altra cosa diferent és que cadascú es pugui sentir identificat amb certes creences, ideologies i actituds, però ningú pot obligar ningú a unir-se amb els qui, en consciència, no es comparteix ni la forma ni el fons.

La fidelitat a unes idees i el compromís personal és moltes vegades motiu de crítica, com també ho és l’actitud que, en el meu cas, sempre he mantingut fent, pensant o dient el que he cregut convenient en cada etapa de la meva vida. No cal estranyar-se si arribat el cas hagi considerat que si alguna cosa puc fer en defensa d’allò en el que sempre he cregut ningú m’ha de privar de fer-ho. N’hi ha que això no ho entén, i com que és així s’empara en el fàcil recurs de la desqualificació deixant al descobert la pròpia incapacitat per trobar tan sols un argument que convenci. Jutjar la trajectòria humana, laboral, política o de qualsevol altre tipus només la poden fer aquelles persones amb les quals s’ha conviscut, les que realment ens coneixen, ens valoren, es dialoga, i en certa mesura jo mateix.

En aquest sentit la família, les meves amistats i els meus companys són els únics als que concedeixo la tasca de valorar-me, que saben que sempre estaré al seu costat i dels que estimo els seus comentaris , les seves crítiques i els seus suggeriments.

En el sentit polític, del meu compromís amb la societat, ja he estat valorat i reconegut abastament fins i tot des de les més altes institucions del nostre país, però no s’ha acabat aquí. El compromís no s’agafa ni es deixa segons bufa el vent o l’edat, encara que a vegades un temps de silenci doni peu a interpretacions equivocades, el compromís sempre hi és i cal retrobar-lo quan les circumstàncies o les persones m’ho demanen. Si a algú o alguna no li agrada m’importa ben poc, de fet gens.

Deixo per al final la trajectòria laboral, perquè el treball i la forma com la que es fa només admet aquestes valoracions: o bona o dolenta. Si és bona només cal esperar que ens diguin que hem complert amb la nostra obligació, que ja és molt, i deixar un bon regust entre els companys que has tingut. En canvi, si després de complir un cert temps com a treballador o treballadora només deixes una cadira, una taula i ningú recorda el teu pas por un despatx o un altre lloc de treball, o potser n’hi ha qui recorda la manca de sensibilitat amb el tracte humà ... malament!.

Si, sóc pensador de mena, disposo de temps, i si crec que puc fer quelcom de profit doncs ho faré quan les obligacions familiars i la vida social m’ho permetin. Ah! i com sempre he fet per la societat amb la que convisc... sense cobrar (algú s'ho apuntará). Tot sigui dit, no he estat l’únic.

La fidelitat i el compromís SENSE CONDICIONS són valors impagables, igual que no té preu la satisfacció d'actuar d'acord amb les pròpies creences sense rebre res a canvi. A molta honra.

Costa Brava

No, no faig referència a la zona geogràfica del nostre país, vull comentar l'actuació d'ahir a la tarda de l'orquestra que des de molt de temps ens acompanya el dia gran de la nostra Festa Major.

Va ser tot un encert continuar amb el canvi  del ball de tarda pel concert, recordem que ja es va fer en anteriors festes majors, però la grata sorpresa és que aquesta formació musical sap innovar-se i oferir espectacle.

Em va agradar el detall que van tenir amb els menuts interpretant música de les més famoses ´"pelis" de la factoria Disney, amb vestuari i coreografies molt dignes, fins el punt d'atraure la canalla a peu d'escenari. Tota una agradable sorpresa de la que també vam gaudir "els grans",

Punt a part mereix un dels integrants de l'orquestra, Conrad Rafart, uns dels, per mi, més grans vistuosos de la tenora, músic jove i compositor. No trobo paraules per descriure la seva intèrpretació de la sardana "Conqueridora" de Ricard Viladesau i Carner, així que gràcies a "YouTube" us deixo aquest enllaç per tal que gaudiu, igual que ho vam fer els qui tinguerem la sort d'escoltar-la en directe. Impressionant.

http://www.youtube.com/watch?v=pUBlt0_V35c

De "Cal Fuster" al PesSiC

La veritat és que molta gent esperava saber coses. Em refereixo a com s'havia trobat l'estat de l'ajuntament després de les eleccions del 22 de maig, i aprofitant la primera oportunitat el nou equip de govern es despenja amb una nova edició de "Cal Fuster" que ha fet saltar espurnes i sortir ampolles a un sector de santolivencs, especialment a aquells que fins ara estaven dalt del carro remenant, com vulgarment es diu, les cireres al seu gust. Sortosament les "dictadures absolutes" també s'acaben.

Dipositat amb nocturnitat em trobo de bon matí a la bústia el butlletí socialista de Santa Oliva que veig que conserva el mateix nom de PesSiC (que és la premuda que es fa amb dos dits d'una petita part de pell o de carn amb intenció, no sempre, de fer mal). Després de llegir-lo a mi, personalment, no em fa de mal, més aviat he sentit el que podria definir amb una paraula derivada: PesSigolles (sensació espasmòdica que pot provocar rialles). Han esperat a que se'ls descobrissin les "misèries" per saltar com si algú (nou equip de govern) els hagués "PesSigat" allà on més mal fa. 

El redactor de l'esmentat butlletí (renoi quina feinada que ha fet en nom dels seus!) vol justificar l'injustificable... ara!, justament... ara!, quan tant ell com el seu grup han tingut temps de sobres per  explicar als santolivencs la situació de l'ajuntament. Ara que surten a la llum aquestes dades és quan pretenen fer-nos veure les "bondats" de la seva gestió, que no és una altra que dir als habitants que el llegat que han deixat costa a la butxaca de cada un de nosaltres la quantitat aproximada de 1800 euros per habitant, i es reitera per activa i per passiva que la deblace econòmica prové d'uns terrenys, quan la realitat és que el valor d'aquests no cobreix ni de bon troç el deute acumulat. És molt fàcil donar la culpa als altres de la pròpia incapacitat o de un pèssim plantejament que la justícia ha reconegut com no ajustat a la legalitat.

De tot això diuen, o diu, la culpa la té el número 4. Vés per on aquest és un número molt significatiu, o sinò mireu: el 4 (del PP) defensant el seus interessos se la carrega com el dolent de la pel.lícula; el 4 (de CiU) és, criticant, "assesor polític" (quan ells en tenien 12 en nòmina, polítics o no) i el 4 (del PSC)... s'ha quedat sense el seu "complement" anual perquè els votants així ho van decidir (i utilitzo les seves paraules responent a la pregunta) "... per desacrèdit personal i laboral de l'antic govern i dels membres del PSC". (Si alguna vegada em proposen tornar a entrar en política activa no acceptaré anar de... 4)

 Faig constar que el que escric en aquest bloc, fent ús de la llibertat d'expressió, ho faig a títol personal i me'n faig responsable. Una vegada, el mateix redactor en nom del seu grup em va dir que baixés del meu núvol i que els deixés fer ("deixin's fer, bon home" em va dir textualment com si estigués, ell,  posseït per una gràcia messiànica de perdonavides). Els vaig deixar fer, i vés per on el que jo temia s'ha consumat. Jo  no els dono cap consell ni els demano res més que assumexin la part de responsabilitat que els hi pertoca.

No és suficient que diguin que la Generalitat els va autoritzar el deute... que reconeguin obertament la seva animadversió dient que les associacions de Santa Oliva estan polititzades (sense fonament per dir-ho)... no és suficient que parlin d'oferta de col.laboració amb el nou govern municipal quan se sap que manca molta informació... No, no és suficient! 

Analitzo una frase del butlletí socialista: "Coneixent la situació de que no tindrien secretari..." (o sigui, reconeixen que ja ho sabien, potser desde la mateixa nit del 22 de maig, que plegaria) "...i que els 6 regidors no tenen experiència en la gestió d'un ajuntament...". Doncs mirin, a la vista dels fets cal preguntar-se que si no tenint experiència han estat capaços d'analitzar la situació econòmica i sortir-se'n, què hagués passat si la tinguessin, d'experiència? o bé, quina mena d'experiència podien oferir, la d'una mala gestió? No, gràcies!!!!

Moltíssimes coses més n'hi ha per dir i contradir, i suposo que  l'equip de govern no entrarà "al trapo", al menys jo no ho faria si estigués al seu lloc. Prou feina tenen!

Una última reflexió: suposo que el bon de Forges no els demanarà drets d'autor per l'acudit que inclouen a la seva publicació, però personalment ho trobo ben encertat, l'acudit. Si ens fixem bé l'home perd el braç esquerre (no el dret) símbol de la seva ideologia. Una magnífica autodefinició. Felicitats!!!! 

Que tinguem tots una bona Festa Major.

Shhtt....!!!!!!!! (Silenci)

Diuen que "qui calla atorga" (refrany al cas) i com que un altre diu "no hi ha cap refrany que menteixi" no em queda més remei que... shhtt...!!!!.

Ara bé, que ningú confongui el silenci amb la servitut, ni el silenci amb la por, ni el silenci amb el "no es fa res", que tal i com van las coses sembla que hi ha qui "suca pa" davant de tant.... shhtt...!!!.

N'hi ha qui calla i es manté en silenci perquè no té res a dir. N'hi ha qui calla perquè... la diria massa grossa!!! (i després quan la diu... pixa fora de test), i n'hi ha qui calla perquè el silenci és una mostra de prudència.

Estar en silenci un temps determinat ajuda a mantenir el cap fred i preparar-se per al moment en que toqui obrir la boca i trencar el... shhtt...!!!. Llavors s'hauran trobat les paraules justes per dir allò que la prudència, com a bona virtut, ha aconsellat.

Allà on es fa el silenci pot ser, a vegades, necessari fins que arribi el moment d'omplir els espais de paraules i sons. En canvi en altres llocs quan es fa el silenci és perquè alguna cosa ha fallat, cal llavors tancar la porta, abaixar la persiana i... shhtttt... per sempre.

Com diu un altre refrany català: "Hi ha temps de callar i temps de parlar".

(Si estigués en la pell d'alguns estaria preocupat per aquest silenci).

Participació Ciutadana i el seu Reglament

Alguna vegada he fet referència del retard amb el que l’ajuntament socialista portava la redacció del Reglament de Participació Ciutadana. Doncs bé, per mitjà del Butlletí Oficial de la Província, vaig anant seguint els tràmits adients fins arribar a la aprovació definitiva passat el termini d’exposició pública.

N'hi ha que s'omple la boca a l'hora de “congratular-se” de que, per fi, Santa Oliva disposa d’una normativa “vigent i d’obligat compliment.... que permetrà a tots els ciutadans exercir el seu dret a la participació política i poder opinar als plens, entre d’altres aspectes.”. Jo em pregunto: no teníem abans aquests drets?. La resposta és contundent: i tant que els teníem! el que ha succeït és que s’han ignorat sistemàticament.

Voleu una prova dels drets que en teníem? doncs només cal anar al cinquè paràgraf del preàmbul del reglament aprovat:

“La Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, reconeix el dret de tothom “a la ciutat”, entesa com a espai de participació democràtica i lloc de convivència i de realització humana; i, en particular, afirma el dret a la participació política, el dret a l’associació, la reunió i la manifestació, i el dret a la informació, sense discriminació de cap tipus. La Carta configura igualment l’eficàcia dels serveis públics municipals i el principi de transparència com a drets ciutadans, que cal respectar i garantir.”

O sigui que no juguem amb els nostres drets com si fos a partir d’ara mateix quan entra “en vigor” un dret alienable reconegut en la esmentada Carta Europea signada a la ciutat de Saint Denis (França) el dia 18 de maig de 2000 i a més a més, als articles 9.2 i 23.1 de la Constitució, i a l’article 43 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. A bon entenedor...

Parlem, ara, del contingut del reglament.

L’article 1, comença bé: “El Reglament té per objecte impulsar i regular les formes, els mitjans i els procediments d’informació i participació de les persones i entitats del municipi en la gestió municipal, de conformitat amb el que estableix el bloc constitucional, l’Estatut d’Autonomia, el Decret Legislatiu 2/2003 de 28 de abril que aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i la Llei 7/1985 de 25 d’abril, reguladora de les bases de règim local i demés legislació d’aplicació”.

Què vol dir? Senzillament que “a l’impulsar i regular les formes, els mitjans....” s’està reconeixent que ja existien aquests drets. Ara bé ignorar-los o emparar-se en que no existia una reglamentació és tant com dir-nos ignorants. I per aquí no hi passo.

El mateix puc dir de l’article 3 que parla del Dret a la informació: “1. Totes les persones tenen dret a rebre informació de les activitats municipals, d’una forma àmplia i objectiva, accedir als arxius públics municipals i utilitzar tots els mitjans d’informació general que estableixi l’Ajuntament”. Claríssim. Són drets que sempre hem tingut i que ara es reglamenten, però això no vol dir que abans no existissin.

Una altra cosa. Aquest reglament ha trigat en posar-se en marxa més de quatre anys i mig. Els qui ho van redactar ho van fer des de l’òptica política de l’equip de govern anterior, ja que en alguns articles es veu la clara intenció de posar "condicions" per tal que els màxims responsables municipals evitessin situacions i/o compareixences públiques diguem-ne “delicades”, (potser pensant en una imminent reelecció).  M'explico.

Sabeu que per presentar una inicitaiva ciutadana  de proposta d'aprovació de projectes o reglaments cal que sigui recolzada per un mínim d'un 25 % de les persones censades al municipi? Traduint: es necessitarien, més o menys, 750 signatures.

Sabeu que el dret d'iniciativa ciutadana per proposar assumptes a debatre al Ple necessitaria el suport d' un mínim de 450 signatures?.

Reconec que aquest reglament té aspectes positius però personalment jo canviaria el redactat d'alguns articles i afegiria uns altres  per afavorir la participació ciutadana i la transparència.

Fins una altra ocasió.

21 de juny de 2011

De moment estem distrets. La veritat es que quan navego per internet i m’endinso en certes xarxes socials sempre trobo un motiu per reflexionar i escriure el que penso. No pretenc que s’estigui d’acord amb el que dic, de fet ningú és posseïdor de la veritat absoluta, encara que hi hagi algun/a il•luminat/da que s’ho cregui.

Ho dic a ran de la celebració del primer Ple Extraordinari de l’ajuntament el passat dia 21 de juny. Com que jo no vaig assistir no puc parlar del que desconec, però si que puc opinar sobre el que es deixa escrit en els perfils “Facebook” de diferents persones i/o col•lectius. El “tema estrella”, entre d’altres, va ser el de les retribucions que s’ha assignat l’equip de govern.

Per començar cal anar al que es va dir i escriure durant la campanya electoral. M’explico.

El Partit Popular en cap moment va dir que NO cobrarien els seus regidors. Per tant no cal estranyar-se que, sense passar-se de la quantitat anual consignada pel govern socialista en els pressupostos, s’assignin uns sous. És més, l’alcalde actual Juan Cobos cobrarà 12.888 euros bruts menys a l’any que la ex-alcaldessa Cristina Carreras, 32.000 enfront de 44.888. Deu tenir una hipoteca més petita.

Tema a part és CiU. Com que de tothom és coneguda la meva afiliació a CDC se’m pot dir que ho miro amb ulls partidistes. I què? Potser els altres no s’ho miren també? Doncs... estem empatats!, amb la diferència que jo sóc crític amb el que no m’agrada i ho dic. Altres no fan d’autocrítica.

Efectivament CiU va imprimir un full (que tinc davant mentre escric) en el que deia “sou real 0 € “ i una frase entre parèntesi que deia (COBRAREM PER FEINA FETA) i a sota “ADAPTAREM ELS NOSTRES SOUS A FEINA FETA I PRESÈNCIA”. Potser es podia haver dit d’una altra manera que no donés peu a certes interpretacions. De moment em consta que estan per la labor, llavors... a sant de què ve criticar aquestes assignacions dient, (només i obviant les altres frases), que havien dit que NO cobrarien? És que van llegir només el que els interessava, o tenen un full diferent al meu?. Que em perdonin però això no és de rebut.

Si parlem de comparacions de sous amb l’anterior govern socialista veiem que tant la cap de llista de CiU, Isabel Cubero, AMB DEDICACIÒ EXCLUSIVA, cobrarà menys que el número dos socialista, Josep Maria Fontanet, que, ¡compte!, NOMÉS TENIA DEDICACIÓ PARCIAL. Està contrastat.

I posat a rematar “la feina” es despengen dient de la número tres de CiU, Yolanda Vallvé: “No té prou amb el seu sou com a cap d’estudis de l’escola Els Secallets del Vendrell?” . No entro en analitzar la situació econòmica de la regidora, però trobo insultant que es digui això. Com els quedaria el cos als qui diuen això si quatre anys enrera algú hagués gosat dir: “No té prou amb el seu sou com a director del CEIP La Parellada?”. Perquè, senyores i senyors, mentre Yolanda Vallvé cobrarà 7.128 euros bruts l’any, el seu company de professió, que no de càrrec, ha cobrat religiosament 25.604 euros bruts l’any adduint “que no havien dit mai que no s’havia de retribuir la dedicació a l’ajuntament”. Si realment pensaven això abans... perquè ara no ho troben bé? El fons de la qüestió és el mateix, la forma potser no, i la incoherència al criticar-lo salta a la vista.

Llegeixo que a algun regidor li va sobtar “que feia uns dies havia vist un membre no escollit d’una llista tombant per l’Ajuntament com si ja hi treballés”. És greu? Si mal no recordo la legislatura passada més d’una persona no escollida, ni tan sols candidata, tombava per l’ajuntament i ningú ho va trobar estrany ni ho va criticar obertament. A més, si el membre en qüestió forma part d’una candidatura i al final se li atorga un càrrec de confiança... s’està cometent una il•legalitat? Oi que no? Doncs entesos!

Un altre tema que vull tractar amb les reserves necessàries, perquè el desconec de primera mà, és la reducció que diuen que es farà dels càrrecs d’assessors i de confiança. Recordeu un escrit que vaig publicar en aquest bloc fa temps en el que esmentava que l’anterior equip de govern tenia 12 persones en aquesta situació. Si realment moltes de les funcions que feien són assumides pels regidors és d’esperar que hi hagi una considerable reducció de la despesa en sous de personal. Però com que això només és una suposició meva cal veure com queda la cosa, i esperar a que per part de qui correspongui de l’equip de govern actual se’ns doni la informació clara i transparent que van prometre.

Ah! Una qüestió d’ordre. Salvant que es decideixi el contrari, als Plens Extraordinaris no és preceptiu, a la convocatòria de la sessió, incloure a l’ordre del dia el punt de precs i preguntes. Això ho haurien de saber perquè sempre s’ha fet així. (Promesa no incomplerta i comentari improcedent). Molt distint és el cas dels Plens Ordinaris, que si que existeix l’obligatorietat d’incloure aquest punt.

(És clar que un prec és un prec, s’escolta i s’anota, i una pregunta si es vol es respon i sinò... com s’ha fet en legislatures anteriors, que consti en acta i es respondrà quan es vulgui, si es que es respon algun dia).

Fins aviat, que la cosa promet.

Detalls a tenir en compte

Vaig dir que si alguna cosa no m'agradava la diria, amb tota correcció i respecte, i sento molt que aquesta reflexió estigui relacionada amb un acte de molt simbolisme pels Països Catalans, i que aquest any, (des de la instauració de l'arribada de la Flama del Canigó l'any 1995 quan era alcalde l'Albert Domènech, no ho oblidem), s'ha deixat de fer just quan CiU ha retornat al govern.

Com és lògic n'hi ha que ho aprofita per "sucar-hi pa", està en el seu dret de dir el que pensa, però també vull dir que algú o alguna dels qui alcen la “veu reivindicativa” encara és hora que, des de la primera vegada, traguessin el nas per la plaça del local quan es feia aquest acte malgrat ser “els seus” els organitzadors. Reivindicació oportunista de catalanisme que contrasta amb la seva (dirigida) absència durant la jornada-referendum del 20-J . Per esmentar un exemple d’incoherència.

És la seva "vara de medir". L’acte que ens ocupa (i tant els preocupa) no s'havia fet mai a Santa Oliva fins l'arribada a l'ajuntament d'un govern "no socialista", si bé és cert que al retorn al govern s'ha mantingut, però posats a analitzar n'hi ha d’altres activitats/entitats que s'han anant perdent o decaient, que també són significatives, i de les quals no els interessa fer menció: Sol Ixent, Coro Rociero, Pastorets, Pàmpol, Coral, Gegants, Capgrossos (per cert que m'han arribat notícies que han desaparegut, Déu vulgui que no), Pa Beneït (no el de la Festa Major, un altre, ja sabeu al que em refereixo)... , entitats i/o actes que havien comptat amb el suport de l'ajuntament, i que cap responsable municipal es va interessar per la raó de la seva desaparició o la seva decadència. És més, encara els van treure les ganes quan els van desallotjar dels seus locals.

(Oportuna la frase que una amistat que tinc al Facebook ha deixat escrita: “La capacitat humana de no recordar el que no interessa”. Gràcies, Mònica)

Vull dir que tot i que no demano explicacions al nou govern consistorial (per això està l'oposició) si que crec que aquests detalls són molt importants, i que obviant-los es dóna peu a comentaris, tant si s'escriuen o no, com els que es fan. Inclús el meu, però la meva intenció, de lluny, no és posar “llenya al foc” sinó la de demanar (o aconsellar amb tot el meu respecte) que es faci la reflexió oportuna.

Criticar és molt fàcil, però reconèixer que l'anterior govern es va destacar per la seva manca d'anàlisi i diàleg, (castigada amb duresa, i no precisament per la crisi, el dia 22 de maig), amb les associacions, no entra dins del seu guió. La prova està en el llegat associatiu que han deixat.

(Per cert, i parlant de “detalls”, el DEUTE VIU de l’ajuntament de Santa Oliva, segons fonts del “Ministerio de Economia y Hacienda”, al 31 de desembre de 2010 és de 3.974.000 euros, poc més de 661 milions de les antigues pessetes. Continuem al capdavant dels municipis de la comarca de menys de 5.000 habitants amb major deute. Tant de bo que el nou consistori ens expliqui el motiu).

Primeres reaccions

Encara no fa cinc dies de la constitució del nou ajuntament i es comencen a moure fitxes. He de dir que no m'estranya gens i que és una reacció previsible tractant-se d'un partit que a partir d'ara exercirà el paper d'oposició. Millor marcar terreny de bon principi.

Ara bé, amb el degut respecte que em mereixen i des del desconeixement dels acords signats, penso que la resposta als seus legítims requeriments: conèixer la lletra i els compromisos, aspectes programàtics, temporització, distribució de responsabilitats, organigrama, procediments, representants, etc, la trobaran (suposo) en el primer ple de la corporació que espero que "estigui al caure".

Per la meva part puc dir que potser si que ha mancat informació sobre el pacte. Val que fins a la darrera hora res estava decidit (tinc entés) i que no havia temps per fer una "presentació" pública, però tampoc sóc dels qui exigeixen el dret a ser informat quan els regidors electes encara no han tingut temps d'escalfar les cadires. Cada cosa al seu temps.

El que més em sorprén és que els qui demanen, d'immediat, aquest dret siguin aquells que durant anys han negat sistemàticament informació a la resta de grups polítics. Ells ho saben, ho han fet i ara alcen la veu com a defensors dels drets dels ciutadans quan han obrat de forma contrària posant un i mil inconvenients. Potser si la transparència que demanen l'haguessin aplicat a la seva forma de governar un altre resultat hagués sortit de les urnes.

Si el meu consell servís per alguna cosa li diria als dos grups polítics que governaran l'ajuntament que no siguin com ells, que facin el que han predicat durant la campanya i han deixat escrit en els seus programes. Que els donin totes les explicacions... i més, que n'informin als santolivencs abastament dels projectes en temps i forma, i sobretot, que responsabilitzin a qui correspongui si alguna cosa els sembla, amb arguments sòlids, que ha estat feta malament.

Volen informació? Doncs... a donar-la. Peti qui peti.

Comença una nova etapa

Segons tinc  entès, ahir al vespre cap a les 9, es va enlairar la “fumata” que donava a entendre que s’havia arribat a un acord entre dues forces polítiques per a la propera legislatura. A quarts d’una de la matinada vaig rebre un correu electrònic que així m’ho confirmava.

Avui, a les dotze del mig dia, ha estat elegit el nou batlle del meu poble, Juan Cobos (PP), seguint el guió establert en el conveni, pel qual dirigirà els destins municipals i traspassar, després de dos anys, l’alcaldia a Isabel Cubero (CiU).

Desconec el contingut del pacte com també desconec el contingut de les converses CiU/ E-AM que des d’un principi vaig estimar necessàries, i per les xarxes socials (que no per contacte directe amb els companys de CiU) em vaig assabentar que la conversa amb el PSC va acabar “como el rosario de la aurora” pels motius que tinc abastament reflexionats en aquest bloc.

Sigui com sigui ja està fet. No és un pacte “contra-natura”. De fet ha estat “provocat” per l’anunci del PSC, després d’haver perdut tres regidors, de passar a l’oposició malgrat d’ésser la llista més votada. És, com es podria dir en termes col·loquials, “ponerlo a huevo”, així doncs, i pels que no ho hagin entès equival a deixar la porta de l’ajuntament oberta i facilitar el pas al nou equip de govern. Que ningú s’estripi les vestidures, si les coses han anat així és perquè uns baixen del carro i altres estan disposats a tirar d’ell.

Qui em coneix sap que jo no sóc d’aquells que primer pengen i després jutgen, si altres ho fan o ho han fet allà ells amb les seves inconsistents raons i els seus “catastròfics” auguris, per aquest motiu he de donar un marge de confiança als qui ens han de representar, i en aquest marge incloc a les altres dues forces politiques que no formaran part de l’equip de govern. Que l’oposició constructiva també és una forma d’ajudar a la governabilitat.

Aquesta confiança, i vull deixar-ho ben clar, la dono com a ciutadà. Des d’ahir a la nit he decidit deixar, després de 32 anys, la vida “política”. No renuncio als meus principis com a militant, des de l’any 1978, de Convergència Democràtica de Catalunya i defensaré el seu ideari igual que els militants d’altres partits polític defensen el seu, però la meva participació en les reunions de grup la dono per finalitzada. Així ho vaig comunicar ahir nit als meus companys. Poques coses em treuen la son, i puc dir que aquesta decisió la nit passada no me l’ha tret.

Per acabar (per ara) vull dir que seguiré de prop el desenvolupament de la legislatura i si alguna cosa no m’agrada ningú em privarà de dir-ho.

Reflexions a l'entorn de Daniel Redondo

S’acosta el dia 11 de juny i a hores d’ara (que jo sàpiga) no hi ha res de res aclarit, i no sabem si el dia en qüestió haurà “fumata blanca” (que per alguns serà negra).

En aquest moment es poden veure tres escenaris diferents:

1.- Esquerra sembla que ha fet els deures

2.- PP no obre la boca a les xarxes socials (opino que fa ben fet) i no entra en discussions

3.- PSC i CiU no paren de contradir-se en el fet de la famosa reunió

Dels punts 1 i 2 no tinc res a dir, entre d’altres coses perquè no he parlat amb cap dels seus representants, ni ho faré fins a partir del dia 12 de juny, (si se’m presenta l’oportunitat, bé, i si no em dóna igual), però si vull referir-me al punt 3.

No vull entrar en consideracions, que podrien semblar partidistes, sobre quina de les dos formacions té la raó en el moment de donar per tancada la reunió. Una reunió que si el PSC ja va anunciar el mateix dies de les eleccions que passaria a l’oposició no entenc perquè es va demanar. Tant em fa, i com que jo no hi era present no puc parlar amb coneixement de causa, com tampoc deurien parlar els qui no estaven presents i només escolten les raons que li donen els “seus”. El que em dóna peu per parlar és el que està escrit per una de les parts i les raons per les quals es va vetar a Daniel Redondo.

Textualment: “...aquí la que subscribe puso como condición del PSC la salida de su número 3 por las faltas de respeto y agravios que no él pero si un familiar directo de él incluido en la lista, había hecho sobre mi persona y la de algún otr@ compañer@. Comentarios que durante la campanya, ..........., ya había trasladado al cap local de CIU”

Mireu, quan es produeixen aquest fets de manca de respecte i de greuge existeix una via legal per denunciar-ho. I punt. D’altra banda trobo irresponsable donar la culpa a qui no la té, a no ser que serveixi d’excusa barata per tal de “carregar-se” a una persona, ja que amb altres mètodes ha estat impossible. En definitiva és una forma molt poc elegant de no acceptar una derrota.

(-Per cert, vaig assistir a tres dels actes electorals que van organitzar altres candidatures, i es van dir algunes coses, amb paraules “suaus” o ben bé directes, que segons qui les hagués escoltat l’hagués mancat temps per anar al jutjat de guàrdia... o de demanar el cap als responsables, i pel que em van comentar algunes persones “asèptiques”, en un altre lloc tampoc es van quedar curts. Jo mateix em faig responsable del que vaig dir a l’acte de CiU. De moment ningú m’ha demandat-).

Que la política no té entranyes és una crua realitat, tant si es guanya com si es perd. No sempre se sap perdre, i saber guanyar costa molt. Puc dir moltes coses al respecte. Durant el setze anys que he estat involucrat a la vida municipal com alcalde i regidor les he vistes de tots colors i m’he sentit de tot, però puc dir que mai han estat des de dins del consistori, ja que amb tots els regidors amb els qui he compartit legislatures, i molt especialment amb el Pere Marti , sempre he tingut un tracte cordial i de total diàleg. Si hagués de tenir en compte moltes coses de les que s’han dit des de fora...

No solament a nivell local. A nivell de comarca també he tingut moments especials. Per posar un exemple esmento les amenaces contra la meva integritat que vaig rebre quan era conseller comarcal i defensava la implantació a la comarca del complex de l’IDIADA. Havia qui no el volia. La “política” té aquestes coses.

Amb això vull dir que no s’ha de tenir la “pell tan fina”, no dic que s’hagin d’ignorar certs fets i/o certes paraules, però només es pot fer responsable dels seus actes a la persona que les fa o les diu. Prendre represàlies, en ella, del que altres han dit o fet (sempre que es pugui demostrar) és de poc seny, i molt menys pretendre que els seus mateixos companys el col•loquin a la cadira dels acusats per una cosa que no ha fet, i, a més a més, siguin jutges i executors. Fins aquí podíem arribar, i qui estigui lliure de culpa...

Per sort no s’ha caigut en el parany, i ja he dit abans que a mi no m’importa qui va tancar la porta del consultori, el que m’importa és aquesta forma d’actuar, i no anava desencaminat quan en el meu “pensament” anterior deia que hi havia qüestions personals pel mig. No vull ni pensar si la cosa hagués estat a l’inrevés.

Defenso al Dani. Crec en ell com a persona ponderada, vàlida, lluitadora i fidel a les seves creences, i m’admira la serenitat, i el silenci, amb que està fent front a la seva situació com a regidor electe, però molt més l’admiro per enfrontar-se de la forma que ho fa a una situació professional injusta i a una altra de personal de la que molts de nosaltres no sabríem per on sortir.

Amb la integritat de les persones no s’hi juga, i molt menys aquells que sabent que perdran totes les prerrogatives de les que fins ara gaudeixen (pagant, que no ho oblidin, els santolivencs) actuen d’aquesta manera tan poc ètica.

(Voldria tornar a parlar de l’11 de juny, però m’ho he rumiat i prefereixo esperar).

Coherència, si, però... amb condicions?

Recordo una frase: “Jo sóc demòcrata mentre no em portin la contrària”. Aquesta frase m’ha fet reflexionar sobre la situació que es viu A Santa Oliva després de les eleccions municipals. Ho faig agafant textualment escrits que he trobat per internet i les xarxes socials.

Fet núm. 1.- (Facebok) Un integrant de la candidatura del PSC a Santa Oliva diu que l’han dit que molta gent pensa que li faran renunciar com a regidor electe per a que pugui entrar a l’ajuntament una altra persona.

Fet núm. 2.- (Facebook) L’interessat diu: “Nunca he esquivado mis responsabilidades y ésta, que me la han dado mis vecinos para que les represente junto con mis compañeros, menos! “

Fet núm 3.- (Facebook) Altres companys del PSC afirmen: “El comentario de Christian viene por algunas personas que afirman que dimitirá para que suba Josep Maria. Ni él ni nadie se lo va a pedir. Nuestra lista es la que es y los elegidos asumiràn sus responsabilidades”. “... el que es persegueix és intoxicar i parlar del que no se sap....”

Em sembla, d’inici, que és un posicionament ple de coherència i que respon a l’esperit amb el que es confeccionen les candidatures.

Però segueixo llegint per internet i arriba un moment en el que no entenc res de res. Aquest dies s’està parlant molt de converses a tres o quatre bandes i la veritat és que només els interlocutors saben la veritat, però hi ha coses que es deixen per escrit i a les que vull referir-me.

Des de la xarxa social del PSC diuen: “Hemos tenido una reunión con CIU porque ellos nos han llamado a nosotros, se les ha puesto una condición para llegar a un acuerdo, condición que ellos no pueden aceptar, así de simple, cap problema!!!!”

Intento esbrinar quina és aquesta condició indispensable (?) que han posat a CiU i vaig al seu web de ciu.cat i trobo: “Les persones que hi eren presents eren la Sra. Virginia Moreno i el Sr. Fontanet van comentar que el seu partit no pactava amb persones i feia referència al nostre nº3 el Sr. Daniel Redondo, aleshores la cap de llista de CIU L'ISABEL CUBERO va donar per acabada la reunió.... Nosaltres no farem cap pacte amb ningú amb condicions de veto, persones que han estat votades pel poble...”

Si per una banda el PSC diu que “nuestra lista es la que es y los elegidos asumirán sus responsabilidades” i per altra “condicionen” les converses al veto a una persona de la candidatura de CiU, elegida igual de democràticament que el seu núm. 2, no puc deixar de preguntar-me: ON ESTÀ LA COHERÈNCIA?... PODEN EXISTIR RAONS PERSONALS?... COM TENEN LA BARRA DE VOLER QUE ELS DEMÉS FACIN EL QUE ELLS CONSIDEREN UNA IRRESPONSABILITAT?... És igual a dir: “no ho vull per a mi però t’obligo a que t’ho empassis”. I ELLS SÓN ELS QUI ACUSEN ALS DEMÉS DE “JUEGO SUCIO?"... No m’estranya que hagin perdut no solament les eleccions, també la credibilitat. Santa Oliva ho ha vist, ho ha jutjat i això cou.

                                                  ................................................

La veritat és que els resultats electorals han deixat un panorama molt diferent a altres anys, que vaig comentar a l'escrit anterior, però és el que hi ha i ara toca actuar segons els programes electorals i el que es va dir durant la campanya, encara que hi ha un fet que aplana una mica el camí a seguir: el PSC afirma per activa i per passiva que van a l’oposició. Els hem de creure després de la incoherència entre el que diuen i el que fan? Si els creiem llavors està oberta la porta a converses a tres: CiU, PP i E-AM.

El que jo penso ho vaig dir a la reunió amb els companys de CiU el divendres dia 27 de maig, i com que no era secreta ni molt menys, dic que considero que, en cas de pacte de consens, els dos regidors elegits per Esquerra-Acord Municipal (no oblidem que van guanyar al nucli històric), han d’estar inclosos.

Però jo no decideixo.

A cop calent

El dia 22 de maig de 2011 ja és història. Per uns serà recordat amb alegria com el dia en que es van celebrar eleccions municipals i per altres serà recordat com el dia en que més valdria que no s'haguessin celebrat. Però el camí de la democràcia té marcades unes dates concretes que són intocables i a elles ens hem d'anar acostumant. 

Concretament a Santa Oliva ha quedat per a la història un final de cicle que ha durat 28 anys, 7 legislatures, en que el govern municipal ha estat en mans de la mateixa  força política, (excepte aquella de la moció de censura, en coalició) i que ara ha vist com els resultats han estat decepcionants. Estic segur que esperaven una davallada però no tant forta.

Si comparem els resultats amb els de l'any 2007 és notòria la pèrdua de la candidatura encapçalada per Cristina Carreras (PSC) de la meitat dels regidors que de 6 passa a 3, Juan Cobos (PP) al capdavant de la seva guanya dos, passa d'1 a 3, Isabel Cubero (CiU) aconsegueix col.locar 3 regidors, un més, i Josep Carreras (E-AM) manté els dos de fa quatre anys. Queden al marge ICV i PxC.

Amb aquest panorama 3-3-3-2 se'm fa difícil, a cop calent, pronosticar quins seran els que ens governin durant aquesta legislatura, però una cosa està claríssima: s'ha de donar pas al diàleg i decidir amb el millor dels criteris què és el que convé al nostre poble.

Ara més que mai s'ha d'imposar el seny. L'ocasió és única per demostrar-ho.

(Un apunt: si les candidatures mantenen els regidors electes es donaria la circumstància que les dones tindrien majoria al consistori. 6 a 5).

COMPTE ENRERE

És la novena vegada que des de la restauració de la democràcia podem exercir el dret de vot per tal d’elegir els representants als ajuntaments, o sigui, les persones que creiem més capacitades per gestionar els recursos en bé de la comunitat. Fa 32 anys que és així, però aquesta vegada el panorama és molt diferent: la crisi galopant que estem patint  crea un escenari totalment nou.

Santa Oliva no és una excepció, però no si val donar totes les culpes a la crisi. Si a casa nostra no s’hagués estirat més el braç que la màniga potser estaríem davant d’un panorama diferent, el passat és passat i ens deixa molts errors i problemes per resoldre,  per això el present requereix molt de valor als qui es presenten a les eleccions del proper 22 de maig volent que el futur es pugui veure amb una mica més d’optimisme. Fa molt de temps que Santa Oliva necessita un canvi, UN CANVI EN POSITIU, vingui d’allà on vingui, inclús gosaria dir que també per part dels qui es presenten a la renovació de confiança.

Convergència i Unió a Santa Oliva s’ha mostrat sempre disposada a col·laborar, i s’ha de dir, però la autosuficiència  i l’autocomplaença mal enteses han tancat sistemàticament la porta a les propostes que per part dels grups municipals a l’oposició s’han presentat, i el més greu de tot és que no han rebut cap explicació pública o privada quan se’ls ha requerit en fons i forma.

No és estrany que el sentiment generalitzat de bona part dels habitants de Santa Oliva sigui el de voler canviar, d’una vegada per totes, les persones que han dirigit fins ara la gestió municipal. És un sentiment indiscutible i sobretot democràtic, a més a més, hi ha uns altres sentiments de rebuig i de desaprovació que se’ls han guanyat de sobres. No tenen excusa.

Aquest matí Santa Oliva ha vist sortit el sol i arreu pengen cartells i pancartes de diferents formacions polítiques. Comença, doncs, el compte enrere. A partir d’aquí les candidatures són lliures d’exposar els seus programes, les seves ideés i els seus sentiments per tal que els electors tinguem suficient informació para poder decidir en consciència, lliure i democràticament quin futur volem per al nostre poble.

Cal reflexionar molt bé. De gent preparada n’hi ha, i a cada llista electoral la distingeix un lema com a títol del seu programari, un lema que ha estat escollit segons el que volen fer i el missatge que volen transmetre a la ciutadania per a que els doni la seva confiança. Seria un error molt greu, que pagaríem durant quatre anys, que la gestió municipal continués en mans socialistes i que  ens han abocat a un deute per habitant esgarrifós per no haver sabut gestionar els recursos en benefici de la gent, i si vaig equivocat espero que m’ho demostrin.

A sobre diuen que “nosaltres creiem en Santa Oliva”. No ho dubto. Tots hi creiem, però hi ha un detall que se’ls escapa de les mans i que quan més aviat millor els passarà factura: Santa Oliva, ja no creu en ells.

Pensem-hi.  

Tot és segons el color

“Quan a nivell local parlem de polítiques cap a les persones ens referim a diferents àmbits. Un d'ells és el de l'educació, avui dia omplint els titulars dels diaris no pas pel suport econòmic que s'hi preveu destinar per part del Govern de la Generalitat ans tot el contrari. per les retallades que ja ha començat a patir. A Santa Oliva sempre ens ha preocupat aquest tema i la prova està en que els pressupostos han previst anualment durant cada un d’aquest quatre anys un percentatge del 15 % aproximadament. En xifres absolutes podem parlar d’uns 350.000 € anuals. És un esforç enorme per part del poble dedicat a un tema que pràcticament no és de competència municipal. Aquesta és una de les diferències que marquen l’ideologia dels diferents partits polítics...” (Tret de Facebook, PSC Santa Oliva)

Són molts diners, efectivament, i com a tal un dia algú, clar i transparent, ens dirà en què, com i quan s’han invertit aquests diners. Però el motiu de la meva reflexió no és aquest.

El que em sobta és que si aquest tema no és pràcticament de competència municipal vol dir (i no es diu a l’escrit) que durant quatre o vuit anys anteriors el Govern de la Generalitat, compost pel tripartit, ha passat “olímpicament” del tema, carregant a la nostra esquena, o sigui a la dels contribuents, l’esmentada despesa. Un govern majoritàriament socialista.

Per tant trobo que fer només referència a les retallades que es preveuen és voler tapar el fets, i no reconèixer la nul•la atenció que la Generalitat ha prestat a Santa Oliva, o que per part de l’equip de govern municipal no s’han fet bé les gestions necessàries per solucionar el tema. Si a Santa Oliva l’AMPA es va mobilitzar pel tema de l’ampliació de l’escola, perquè no ho va fer també davant aquesta situació? La resposta està a la ment de tothom que pensi raonablement. Sobre fets consumats ningú ha mogut un dit o ha plantat un pancarta. Les ordres eren les de callar i no fer soroll. Que pagui el poble i menys problemes.

Ara bé, encara no fa quatre dies que es diu que les retallades són necessàries per fer front al desgavell econòmic heretat, i ja surten veus, crits i pancartes. Tothom té dret a manifestar-se però... o tots moros o tots cristians.

Oi que a l’àmbit familiar si l’economia no va bé retallem despeses? Doncs... a bon entenedor sobren paraules.

De la feina feta a la feina que no s'ha fet

No vull comentar el contingut del llibre que l'ajuntament ha fet arribar al veïns exposant la feina que s'ha fet durant els quatres anys de legislatura.

Crec que és més correcte comentar allò que no es diu al llibre i que s'hauria d'haver dit i que realment interessa als santolivencs: la situació econòmica en que es troben les finances municipal amb ets i uts. Dedicar una pàgina explicativa al final hauria quedat molt bé. Això, per a mi, és una feina que no s'ha fet.

És possible que més d'un grup polític que presenti candidatura a les properes eleccions del 22 de maig tingui la "temptació"  de demanar (sempre i quan els resultats electorals donin peu) una auditoria que dictamini en quina situació està el calaix. La meva opinió és que no val la pena gastar-se els diners en fer-la. És més, sóc contrari, perquè dono per sentat que la cosa és tan clara que fins i tot un alumne de primària podria fer els números.

Només és necessari saber quants diners n'hi ha en efectiu a la caixa, quants ingressos es preveuen per a la resta de l'any tenint en compte que s'ha demanat un avançament a BASE, i quantes factures i sous s'han de pagar. Aritmètica pura i dura que demostraria clarament que allò del "deure i el haver... però no n'hi ha" és realitat. I després, com no, demanar explicacions (hauria de dir responsabilitats?).

Aquesta,  la manca de diàleg amb els ciutadans i la tranparència, per a mi, és  feina que NO s'ha fet, i si  poso en una balança els fets i els no fets és obvi  per quin  costat es decantaria, malgrat la diferència de pàgines que es dediquen o es dedicarien, al llibre, a una cosa i a l'altre. Moltes pàgines contra tres: una per explicar la situació econòmica, una altra per a la manca de diàleg (pàgina en blanc) i una altra per la transparència (pàgina en blanc). Guanyaria la minoria de ben segur.

Butlletins, fulls, webs i altres consideracions

Aquestes reflexions les faig, i les signo, a la vista de la “moguda informàtica” que s’està produint d’un temps ençà via internet, en la que l’autor/a, o autors/res, fan de jutges, fiscals, advocats i executors,  tot al mateix temps. Això si, amb el cap cobert per la caputxa de l’anonimat que em recorda la imatge d’aquells personatges amb “txapela” que de tant en tant surten per la televisió. No dic pas que siguin com ells, puntualitzo. Com a únic comentari he de dir que no m’agrada.

És notori que la situació a Santa Oliva, que no és com per fer focs d’artifici i ni tan sols de tirar uns quants petards xinesos, és un terreny propici pel creixement d’aquest moviment contestatari  que el “general mort” no dubtaria en qualificar com una “conspiración judeo-masónica”, i que segons es llegeix al butlletí informatiu municipal del mes de març i al full adjunt, l’equip de govern a l’ajuntament està convençut que és culpa “dels altres” sigui una persona o un partit polític, i d’aquells que “... cremen per l’enveja”.  A sobre els qui governen ens animen a pujar al carro, oferiment que hauria d’estar complementat quan allà on guarden el carro (llegiu ajuntament) finestres, balcons, portes, calaixos i caixa forta estiguessin ben oberts i fossin ells qui ho ensenyessin amb tot el rigor i transparència que la situació mereix i requereix.

Un apunt contradictori. A la pàgina dos del butlletí parlant de la venda de les parcel·les comença l’escrit “Amb la voluntat de retornar el crèdit que l’Ajuntament havia obtingut gràcies a l’aval d’aquesta....”, o sigui que es tracta de retornar el crèdit i se suposa que els interessos. Queda clar, no?. Doncs bé, el paràgraf final ho contradiu: “L’actitud reiterada... de provocar un bloqueig econòmic, impedeix l’obtenció de fons públics.... per invertir-los en noves millores... està perjudicant de forma directa i deliberada al poble de Santa Oliva”.

En què quedem? Si es retorna el crèdit no hi ha diners, i si no hi ha diners... com es poden invertir en millores? El que realment ha perjudicat al poble de Santa Oliva és la mala gestió dels responsables, elegits democràticament això si, i com a única explicació argumenten que és culpa d’un particular, que tots sabem qui és, i que, encara que es poden compartir o no les raons d’interposar un contenciós, si ho va fer és perquè alguna cosa no es va fer com calia per part de l’Ajuntament. O es diu tot el què ha passat o millor tancar la boca. Aquesta “persecució”  és un discurs que fa temps que el sentim. Si Santa Oliva no camina ferma no és per culpa de l’equip de govern... (diuen ells).

Crec, també, que el seu discurs de progrés l’han enterrat ells mateixos, per la raó que és molt diferent el progressisme un pèl ingenu i desinformat que s’apunta a tot el que creu que és de moda, avançat, intel·ligent i èticament  millor, al progressisme cínic, amb ànsia de poder i que mira d’utilitzar i manipular a la gent  intentant fer-li veure el que els hi convé. I no parlem de donar explicacions. No calen. 

A dia d’avui és impensable que ens assabentem de la situació real de l’ajuntament. Seria més ètic dir als ciutadans: “senyores i senyors, la situació és aquesta, sense ocultar cap dada, clara i transparent, mirem entre TOTS com la podem adreçar, deixant de banda criteris partidistes que només serveixen per crear distanciament”. Però no.

(Perdoneu, per un moment m’he deixat portar pel record d’un ban municipal que vaig veure en una visita a Castellterçol, quan a les botigues s’anunciava la cinquena Audiència Pública en la que l’ajuntament informaria sobre temes tan importants com el pla urbanístic i procediment de revisió del valor cadastral de les finques urbanes. Exemple a seguir.)

Retorno al butlletí municipal i el full adjunt. Vull destacar algunes paraules de l’escrit del grup municipal del PSC: “optimisme, potencial suficient, gent valuosa, positiva, que construeix, que genera esperança...”. Potser si, però gent d’aquesta mena existeix a tot arreu, i potser estaria disposada a treballar sense cobrar, (vés per on!), perquè el que és insostenible per a un ajuntament com el de Santa Oliva és tenir i mantenir 12 persones com  assessors  eventuals (apart de la plantilla “fixa”, la contractada puntualment i regidors amb sou), i que segons decret de l’alcaldia de data 18 de juliol de 2007 ocuparien els següents càrrecs:

Arquitecte urbanístic - Arquitecte d’obres i activitats – Enginyer - Servei Agrari - Advocat d’obres i activitats - Advocat urbanístic – Periodista – Ambientòloga - Coordinador d’àrees - Coordinadora Juvenil - Servei immobiliari - Advocada del SOJ

No esmento noms perquè igual que jo estic informat ho pot fer qualsevol ciutadà. El que dic és que suposant que costen mensualment al contribuent cadascú d’aquest càrrecs una mitjana de 1.200 euros (tirant per baix), al cap de l’any representa la no menyspreable xifra de més de 200.000 euros. Només reduint-los a la meitat (cosa factible si els regidors de les àrees corresponents ho assumissin) calculeu els diners que es podien estalviar i, per descomptat, invertir-los en millores urbanístiques i/o socials. Que cadascú tregui les seves conclusions.

Del full annex, on cada grup municipal diu la seva, em quedo amb les assenyades propostes d’Esquerra en quant a la Festa Major Petita i l’exhaustiva informació del PP en els temes econòmics. La resta dels continguts entra dins del joc democràtic.

I de CiU no dius res, Manel? – em preguntareu -. Doncs si, dic el següent: que NO estic d’acord amb el darrer paràgraf del seu escrit en el que diu que creuen “que el poble de Santa Oliva no es mereix lluitar amb un llegat de problemes i deutes d’un grup de persones que no ha entès les necessitats de la gent”. Crec que Santa Oliva “s’ho mereix” (entre cometes) perquè democràticament van ser elegides i s’ha de respectar, encara que privés més les sigles de partit que no la capacitat de gestió individual. Per tant, tenim el que mereixem.

Ara bé, els votants de Santa Oliva deuríem rumiar molt bé el dia 22 de maig a qui atorguem la nostra confiança per redreçar una situació econòmicament insostenible, plena d’incògnites, mal gestionada, fosca i, en alguns casos, de dubtosa legalitat. Tal i com està el panorama municipal molts creiem que l’ajuntament necessita de nous aires, però aquesta necessitat s’ha de traduir en saber elegir a les persones idònies.  

Donem gràcies que a les diferents candidatures que es presentaran hagi gent disposada a “tirar del carro” i no a pujar en ell. Ja suporta prou pes innecessari amb l’amiguisme.

Pensem-hi.        

El meu 23 de febrer de 1981

És merament anecdòtic. Jo era alcalde de Santa Oliva i treballava a Pinsos Apsa.

Aquell dia després de dinar vaig anar al port de Tarragona a controlar una descàrrega de blat de moro i fer una visita al cap de vendes de CINDASA (fàbrica d'oli i farina de soja). Havíem quedat a quarts de quatre de la tarda i vaig enllestir la feina en qüestió d'una hora, aixì que com que també coordinava el laboratori i el servei tècnic vaig anar a veure un client a L'Aldea.

No cal dir que en aquell temps els telèfons mòbils no existien. Vaig enfilar la carretera i al radio cassette del cotxe només escoltava música. La visita al client va durar més del que em pensava, a més a més la granja de porcs estava lluny del nucli de població, total que a quarts de nou tocades vaig agafar el cotxe, vaig posar música i... cap a casa.

Prop de quarts d'onze arribava a casa. Només obrir la porta del garatge m'esperava la dona una mica espantada i em va preguntar si sabia el que passava. Ni idea. Llavors em va explicar lo del Tejero, els diputats, la "moguda madrilenya"...

Assegut al sofà de casa vaig seguir els aconteixements, quan Jordi Pujol va fer el seu parlament me'n vaig anar a dormir. Si, si, tot estava sota control i... vaig dormir-me tranquil.lament.

Ha començat ja la campanya?

Portava molt de temps sense escriure al meu blog. La veritat és que de motius tenia més que suficients però no volia pecar d'oportunista ara que més o menys es van coneixent les "intencions polítiques" dels qui aspiren a formar part del consistori a partir de finals del proper mes de maig. Temps al temps.

Però hi ha un tema actual, desconegut per a molts, que em fa dir el que penso.

Acusar a algú, SENSE FONAMENTS, de que no fa bé la seva feina desqualifica a l'acusador i no fa més que confirmar la por a perdre les seves prebendes. Ara bé, els qui saben que és injust i no obren boca demostren un grau de servitut alarmant. No és un pensament meu, és tracta d'un cas real que succeeix a Santa Oliva i que en el seu moment, a no trigar gaire, se sabrà. De moment la patata calenta està en mans d'instàncies superiors des d'on es jutjarà, en el supòsit que existeixin motius per jutjar, a qui, com i perquè se li dóna la raó.

Penso, i com jo més d'un dels qui coneixem el cas, que és denigrant acusar sense proves. amb premeditació i alevosia, només pel fet de voler desprestigiar a una persona que, a judici de molta gent, compleix amb escreix el seu treball, inclús fent més coses de les que està "obligat" a fer, i que el seu "pecat" és comprometre's per tal de que a casa nostra tot vagi més bé i més transparent. Per sort la credibilitat de la persona acusada està molt per sobre de la de l'acusador, malgrat la diferència de rang.

Nerviosisme? Abús d'autoritat? "Aquest sabrà qui mana"? Potser si. Sigui com sigui el mal ja està fet, però amb el que no compta qui gosa denunciar fets que no són veritat, és que davant de semblant comportament ningú es quedarà de braços creuats. Jo, el primer.