163,94 € menys a l'any, perquè?

Parlo de la meva pensió de jubilació.

A veure si ho entenc. Cal recordar els 400 € d'En Zapatero, doncs bé, l'any 2008 no és que ens els tornessin sinó que als que teníem IRPF a partir de la nòmina del mes de juny i fins desembre ens van deixar de retenir 400 €, als qui no els van retenir en la seva totalitat els va recuperar al realitzar la declaració de renda del 2008.

L'any 2009 seguim tenint aquest 400 € menys de tributació, per això des de gener ens van ajustar el percentatge d'IRPF, per a que a l'hora de fer la declaració de renda del 2009 no ens tinguessin que tornar ni pagar.

I ara què? Què ha passat?, doncs és molt senzill, Zapatero i els seus col.laboradors ens han tret aquesta deducció de 400 € a partir del 2010, i llavors ens pugen el percentatge d'IRPF, per recuperar-lo mes a mes i quan fem la renta quan corresongui no tinguen que pagar. Així que la pujada general ha estat d'un 1 %, però en alguns casos el percentatge d'IRPF ha pujat dos o tres punts per sobre del que van pagar l'any passat. O sigui, parlant clar, que en lloc d'augment hem tingut DES-AUGMENT. Hem de tenir paciència? No queda més remei, la gent gran en tenim molta, de paciència, potser massa i tot.

A la biblia hi ha un episodi del Sant Job (el de la paciència), un vell ric al que Déu el va posar a prova deixant-lo en la misèria. Amb gran fe deia allò de "Déu me'l va donar, Déu me l'ha tret, beneït sigui el seu sant nom". Ara, quan penso en la meva pensió d'aquest any he de dir: "ZP m'ho va donar i ZP, i els seus, m'ho treuen..."

He de beneir els seus sants noms? Jo ho tinc claríssim, potser els que els voteu no ho teniu tan clar com jo.

Aquesta tarda Assemblea

Tinc curiositat per saber a quins acords s'arribaran. La veritat és que fa tant de temps (anys) que no es feia una assemblea de socis de la l'Associació de Gent Gran que no sé que pensar.

Millor esperar a veure com va i després treure conclusions.

Televisió sense Fronteres

A partir de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, que en el seu article 12.2 estableix que els governs signants han de garantir la recepció de ràdios i televisions en els territoris que comparteixen alguna d'aquestes llengües europees, Acció Cultural del País Valencià està impulsant una iniciativa Legislativa Popular (ILP) per a garantir l'intercanvi de ràdos i televisions en llengua catalana entre els territoris dels seus àmbits lingüístics.

La campanya està avalada per una Comissió Promotora de la qual formen part entre altres Jordi Pujol, Pasqual Maragall, l'Abat de Montserrat, els presidents del Barça i de l'Espanyol, Serrat, Llach, i molts més (veieu en la imatge els membres de la comissió).

Una ILP és una iniciativa ciutadana per aconseguir l'aprovació d'una llei mitjançant la recollida de sigantures. El projecte de llei es presenta a la Mesa del Congrés espanyol avalat per un grup de persones de reconegut prestigi que fan d'impulsors del projecte, i a partir d'aquest moment es disposa d'un màxim de 9 mesos per a recollir un mínim de 500.000 signatures vàlides en el conjunt de l'Estat espanyol.

Us dic, als lectors d'aquest blog, que he demanat ser fedatari per tal de donar validesa legal a les signatures que es recullin i que els delegats del Cens Electoral hauran, posteriorment, validar. Disposo de plecs de signatures i qui vulgui signar m'ho pot dir, encara que faré visites personals per tal de recollir quantes més millor. Cal dir que al plec de signatures es recull el text íntegre de la Proposició de LLEI DE TELEVISIÓ SENSE FRONTERES.

Fins aviat i ànims!!!!!!!!!!!!!

Any nou?

Potser si, perquè hem estrenat el calendari de la caixa o del Cal Miralles (són els dos que tinc a casa) i perquè ens acribillen amb informació sobre tots el serveis que pujen de preu, els que es mantenen i... els que diuen que baixaran i que al final resultarà que també pujaran.

Crec que això de celebrar l'any nou no passa de ser un mal costum. Jo també m'incloc entre els que ho fan, que consti, i pensant-ho fredament som bastant agossarats festejant una cosa que no sabem com ens anirà, que una cosa és el desig de que vagi bé i una altra vendre el sac de blat abans de temps sense saber si la collita serà bona.

El millor, rumio, és sentar-se a pensar com ens ha anat l'any que deixem enrera, de què hem gaudit i en què ens hem equivocat, no cal trencar-nos la closca pensant què podíen haver fet perquè no té remei. El temps no torna, i en la seva marxa se'n porta algun que altre projecte, sent optimista diria que ens ensenya, i aprendre mai està de més.

Fent aquest exercici de reflexió dic que: la família continua unida, en pau i harmonia, ha augmentat (benvingut, Pau!!!!), els amics de veritat encara ho són i les ganes de viure tranquil.lament no les he perdut, malgrat que s'hagin entestat en que els últims set messos del 2009 (que són molts!) siguin d'aquells que ni al pitjor enemic li desitjo.

Pensava que al ser el primer escrit de l'any no tindria motius per "ficar-me" amb els "els inquilins de Cal Basiliu" (col.loquialment parlant). La realitat és que m'ho posen fàcil, tan fàcil que perdo les ganes de escriure sobre uns temes que tothom coneix i que ningú esmenta, excepte en petit comitè.

Ara bé, no seria coherent amb mi mateix si no fés públicament aquesta pregunta als responsables de gestionar (llegiu equip de govern) els meus impostos: EM PODEU DIR QUAN S'ACABARAN LES OBRES DELS CARRERS??????????????

(Avui es un dia tranquil, no corre l'aire. Llàstima, perquè m'ha vingut al cap la cançó de Bob Dylan.... "això, amic meu, només ho sap el vent....")