Potser si, perquè hem estrenat el calendari de la caixa o del Cal Miralles (són els dos que tinc a casa) i perquè ens acribillen amb informació sobre tots el serveis que pujen de preu, els que es mantenen i... els que diuen que baixaran i que al final resultarà que també pujaran.
Crec que això de celebrar l'any nou no passa de ser un mal costum. Jo també m'incloc entre els que ho fan, que consti, i pensant-ho fredament som bastant agossarats festejant una cosa que no sabem com ens anirà, que una cosa és el desig de que vagi bé i una altra vendre el sac de blat abans de temps sense saber si la collita serà bona.
El millor, rumio, és sentar-se a pensar com ens ha anat l'any que deixem enrera, de què hem gaudit i en què ens hem equivocat, no cal trencar-nos la closca pensant què podíen haver fet perquè no té remei. El temps no torna, i en la seva marxa se'n porta algun que altre projecte, sent optimista diria que ens ensenya, i aprendre mai està de més.
Fent aquest exercici de reflexió dic que: la família continua unida, en pau i harmonia, ha augmentat (benvingut, Pau!!!!), els amics de veritat encara ho són i les ganes de viure tranquil.lament no les he perdut, malgrat que s'hagin entestat en que els últims set messos del 2009 (que són molts!) siguin d'aquells que ni al pitjor enemic li desitjo.
Pensava que al ser el primer escrit de l'any no tindria motius per "ficar-me" amb els "els inquilins de Cal Basiliu" (col.loquialment parlant). La realitat és que m'ho posen fàcil, tan fàcil que perdo les ganes de escriure sobre uns temes que tothom coneix i que ningú esmenta, excepte en petit comitè.
Ara bé, no seria coherent amb mi mateix si no fés públicament aquesta pregunta als responsables de gestionar (llegiu equip de govern) els meus impostos: EM PODEU DIR QUAN S'ACABARAN LES OBRES DELS CARRERS??????????????
(Avui es un dia tranquil, no corre l'aire. Llàstima, perquè m'ha vingut al cap la cançó de Bob Dylan.... "això, amic meu, només ho sap el vent....")
Benvolgut Manel, per cert, Bon Any. I no per que segur que ho sigui, sino per dessitg personal. Crec que no cal sentar-se a pensar com ha anat el 2009, ni com collons anirà el 2010. El millor es el present personal (i no parlo de carrers plens d'obres, encara que m'agradaría anar a cal metge sense donar tantes voltes). Al final, el que ens porta a aquesta existència es a pensar en nosaltres mateixos i en el que els nostres descendents rebran de nosaltres: els nostres valors i els nostres ideals. Hi han coses que ens poden pendre: impostos, orgull, sentit de païs, correfocs, diables. Pero mai, mai de la vida ens pendran alló que ens fa persones dignes, humils i sinceres.
ResponEliminaAra si............ Bon Any..
Josep M
No s'acabaven el dia 31 de gener ?
ResponEliminaMira que si el ZP tanca l'aixeta per no haver fet els deures.......