Escrit del PSC a L'Espígol del mes de juny

Cal llegir-lo, i per aclarir alguns conceptes transcric a continuació els meus pensaments sobre la seva resposta. Diuen així:

Abans que res agrair al PSC de Santa Oliva els seus punts de vista sobre els meus escrits, malgrat que posen en boca meva paraules que no he escrit i que juguen a fer una pel.lícula (de ciència ficció) sobre el que, suposadament, jo penso o faria en una situació en concret. Mal guionista s'han buscat.

Si volen parlem de qui “es mira el melic”, però parlem també d’aquell que “busca solucions per afrontar la crisi i... “. Espero pel bé de TOTS que ho faci ben aviat, perquè ara per ara no es veu que les hagi trobades.

Vostès no estan informats, o no volen fer-ho, de com va anar la primera legislatura. El Sr. Pere Marti Benach va fer una feina inestimable durant els quatre anys, que sempre he reconegut. En quant si no va ser alcalde malgrat ser la llista més votada potser que preguntin al seu partit el pacte PSC-CiU que van fer l’any 1979 per “consensuar alcaldies”. No va ser una qüestió de “tripartit”. Per cert: els sona aquesta paraula o millor callem?

Moció de censura. Si, em va doldre, però en el seu escrit vostès no em rebaten el que vaig dir sobre els motius. Gràcies per donar-me la raó.

Reunió d’obres. En cap moment dic que es discriminés l’ús de la megafonia, tant era per part dels assistents com per als membres de la taula, i em demostren els seu tarannà antidemocràtic quan a una intervenció personal vostès etiqueten com "afany de rebentar un acte informatiu”. Qui mal pensa...

Vostès diuen que treballen amb TRANSPARÈNCIA. Compte amb aquesta paraula!!! Si fos així no entenc perquè tenen tanta por de dir com està la situació financera de l’ajuntament, com estan els temes judicials, diguin al poble els motius pels quals han fet marxa enrere amb el tema del poliesportiu, o les raons per demanar una pòlissa de crèdit de 400.000 euros.

Gràcies per aclarir-me el tema del reglament de participació ciutadana, em dono per assabentat, però m’apunto la data de la resposta.

Reitero la confiança en el futur de Santa Oliva, faltaria més!!! Però convinguin amb mi que ara per ara el pensament de molta gent no és tan optimista com el meu.

El meu núvol és a casa meva i tinc motius suficients per l’autocomplaença per tot el que he fet, desinteressadament, per Santa Oliva durant 52 anys, i no m'arrepenteixo.

Em diuen que els deixi treballar... perdonin!, no sigui cas que si no justifiquen el sou que cobren algú pensi que és per culpa meva.

Els diré una cosa per acabar: sóc un contribuent que paga religiosament els seus impostos, és la meva obligació com a ciutadà, però amb això no hi ha prou, tinc els meus drets i per tant ni vostès ni ningú em privarà de dir el que penso, i si no ho entenen és que tenen un greu problema, entre d'altres. Queda clar?

Anthony Giddens va dir: “La crisi de la democràcia ve de no ésser suficientment democràtica”. Si visqués a Santa Oliva potser l'hauria dit més grossa.

Ple ordinari i ordre del dia

Ahir, dia 25 de juny, vaig veure que havia ple ordinari a l'ajuntament. Això no és cap sorpresa doncs estan programats des de l'inici de la legislatura per fer-los trimestralment i a l'últim dijous del mes que toqui.

El que si és una sorpresa (una més, i van...) és que a l'ordre del dia només hi haguessin dos punts: L'APROVACIÓ DE L'ACTA DE LA SESSIÓ ANTERIOR i PRECS I PREGUNTES

Posats a preguntar jo em pregunto: No hi ha cap tema important per a Santa Oliva que mereixi ser tractat i aprovat pel ple, amb tots els regidors assegudets a la cadira?. I em torno a preguntar: o és que la junta de govern és la que fa i desfà al seu gust? (desfà més que fa, es evident).

Com que en tinc de bons contactes m'assabentare d'allò dels "precs i preguntes", i especialment de les respostes de equip de govern. Això si és que les va donar, perquè porten aquests governants una legislatura que...

Seguiré informant.

Una ocasió única - día 21 de maig de 2009

Aquell dia a la Diputació de Tarragona ens van reunir a alcaldes i regidors de les contrades tarragonines, des dels la "lleva" del 79 fins els que ho són en "actiu". El motiu era per celebrar els trenta anys d'ajuntaments democràtics, i la celebració, com els parlaments dels representants de totes les formacions polítiques, com els moments musicals, van estar a l'alçada de les circumstàncies.

Escric tot això ara, quan ha passat un mes, perquè la Diputació m'ha fet arribar la fotografia que ens vam fer en finalitzar l'acte, i m'ha recordat que vaig fer ben fet d'assistir-hi, no per la moneda conmemorativa que em van regalar, sinò perqué allà, a la fotografia ha quedat pel record que Santa Oliva també estava present.

No havia ningú més del MEU POBLE, malgrat que la celelbració d'aquest acte ja se sabia des de primers de maig segons em van dir molts dels presents.

En fi, penso que quan una cosa no ve de gust... no ve de gust. I així anem!!!!!

Ahir vaig conéixer una dada molt important i, a la vegada, molt preocupant. Sembla una equació matemàtica, però té una lectura que ens pot deixar bocabadats. És aquesta:

PdC = 400.000 (?)

Lectura:

P = Pólissa ; d = de ; C = Crèdit ; (?) = €

Qui pot fer una operació d'aquesta envergadura per pagar factures, despeses, sous i demés?

Premi !!!!!!!!!! Ho has endevinat: L'ajuntament de Santa Oliva

Flama del Canigó

Sant Joan, la flama: llengua i llibres

S’encendran els focs als cims de les muntanyes, potser recordarem imatges màgiques i antigues, ens farem il·lusions noves, renovarem algun punt de la fe, creurem una mica en nosaltres mateixos, i tot això és molt bo i molt saludable. Els símbols, les flames, la festa, el ritual... són insubstituïbles. Però també són imprescindibles la reflexió, el pensament, la constatació de la realitat, la constància... I en la nostra realitat, al nostre país, és necessària una fe no solament en el valor de la llengua comuna, sinó en el de la seua unitat. Perquè ni aquesta unitat ni aquest valor són, ara mateix, tan robustos com desitjaríem. Ni tan sols en el camp de la llengua escrita, que en el nostre cas és un camp decisiu.

El nostre espai és estret i fràgil, i la nostra llengua està convalescent i delicada. El remei no és la reducció sinó l'expansió: no es tracta de reduir tota la llengua literària a una sola de les possibilitats normatives o lèxiques (no cal que tots escriguem "serveixi", "galleda" i "noi" en comptes de "servisca", "poal" i "xiquet"!); ni de reduir-la tampoc a les variants pròpies del territori de cada autor, per molt que aquest territori siga important i es diga Mallorca o Barcelona.

La unitat de l'espai literari, d'un espai que és molt més que la llengua, depèn, entre altres coses (però depèn essencialment), del manteniment d'un sol espai de mercat en el qual siga tan fàcil i tan normal trobar i llegir una novel·la, un assaig o un estudi, un llibre de poemes o una traducció, publicats a Barcelona o a Vic en variant "catalana", a València o a Alzira en variant "valenciana", o a Mallorca o a Manacor en variant "mallorquina". Un mercat en el qual llegir la Divina Comèdia en “valencià” siga perfectament normal per als lectors de Catalunya, per posar un exemple interessat. Mal senyal si els nois de Girona no llegeixen llibres que parlen de xiquets, i si els xiquets de Gandia no poden llegir contes on apareguen nois. No és qüestió de normes ni de noms, sinó de llibres. Fa pocs anys, comprava jo el diari, a Castelló, en un quiosc on venen també material per a una escola veïna, i una nena va demanar: "Té el llibre de lectura de valencià?"; i el quiosquer li va donar La plaça del Diamant. Aquesta és la qüestió i aquest és el remei de la qüestió.

Ja em disculpareu si, en un dia de flames i de símbols, no us salude amb un discurs fervorós i patriòtic. Però potser aquest discurs meu sobre lectures i llibres conté més patriotisme i més fervor que si haguera escrit paràgrafs exaltats i retòrics. Sant Joan és un dia, la flama és un ritual, però la llengua que ens uneix la mantindrem viva i unida, llegint llibres, tota la resta dels dies de l’any.



JOAN F. MIRA
Castelló, 2009

... i per la tarda...

... sense cap mena de protecció. Barret i vas servit!!!!!!!!!!!!!

La seguretat a les obres

Fa un parell de dies vaig comentar a algunes persones que no entenia perquè serveixen els panels a l'entrada dels carrers, aquells que diuen com s'ha d'anar protegit i les mesures que s'han de prendre. Els operaris no portaven casc ni cap mena de protecció (un barret de palla, això si), i els que feien treballar la compactadora ni tan sols portaven mascarilles per protegir-se de la polseguera. Doncs bé, avui al matí tots els treballadors portaven el casc de proteció. Blanc. Bonic. Nou.

Ja veieu, es diuen les coses al carrer i arriben on han d'arribar, tot el contrari de quan es diuen les coses "on s'han de dir" que llavors... ni cas!!!!

Seguiment de les obres

Només recordar que a la reunió del dimecres dia 3 d'aquest mes, es va acordar que els dies 1 i 15 de cada mes la sala de dalt del consultori mèdic s'obriria per tal de fer un seguiment de les obres, rebre suggerències i tractar qualsevol tema que es cregui adient. Pensem-hi.

La vena creativa

Com dic a la meva pàgina del Facebook estic estudiant la possibilitat de dedicar-me al disseny de logos. De moment he creat un per si es crea l'associació de veïns al nucli històric. Com que no em costa res el comparteixo amb vosaltres.

Actes de les sessions del consistori

Curiositat (o no) però...

A l'acta de la sessió extraòrdinaria celebrada el dia 11 de maig de 2009 consta que comença a les 12 hores. (Per al senyor Cobos no, que es va incorporar a les 12 hores i 5 minuts).

A la mateixa acta consta que l'alcaldessa aixeca la sessió A LES 11 HORES I 15 MINUTS.

Si tinguéssim la facultat de retrocedir en el temps amb tanta facilitat, quantes coses canviaríem?

4 de juny. Noves idées que van sortint.

I això és bó. Molt bó per a Santa Oliva i els santolivencs. Té molta raó la frase que diu "la necessitat crea l'òrgan", i en aquest moments en que la sensibilitat ciutadana està a flor de pell (amb això de les obres), crec que és hora que els qui vivim dins del nucli històric fem un pensament i ens decidim a constituir una Associació de Veïns. Són moltes les aventatges que representa formar part d'un col.lectiu i a més a més... no tenim res a perdre. Com deia aquell de la tele: REFLEXIONEM-HI !!!!!!!!!!!

3 de juny de 2009 - Reunió de veïns

S'ha celebrat la reunió prevista. El Josep Carreras i l'Albert Domènech han exposat les gestions fetes per tal d'informar als assistents de l'abast del projecte de GRAPAT DEL CABLEJAT ELÈCTRIC A LES FAÇANES. Segons l'enginyer municipal si els veïns no estan d'acord i no signen l'autorització corresponent l'obra no es fa. No obstant, com que no hi ha prou en "no dir res" els veïns signaran un escrit manifestant que NO VOLEN (per si de cas).

Es diu, des de l'ajuntament, que si no es fa es perd una oportunitat "històrica". No sé què voleu que us digui. Però si les coses les haguessin fet correctament des d'un principi, o sigui, parlant i consensuant amb els veïns, no intentant colar "gat per llebre" i d'altres anomalies, hores d'ara no hauríem arribat on estem. Crec que l'oportunitat "històrica" la ha perdut l'equip de govern, que no es doni les culpes a nosaltres.

Maig 2009 - Respecte i civisme

Santa Oliva, respecte i civisme.

El passat dia 14 de maig, prèvia convocatòria per escrit i amb avís de rebuda 48 hores abans en alguns casos que en altres no, l’ajuntament va celebrar una reunió amb els veïns afectats directament per les obres que començaran el dia 21 de maig “de pavimentació i renovació dels serveis del nucli històric” finançades íntegrament “amb els diners de Zapatero”, com reiteradament l’alcaldessa es va encarregar de recordar-nos. (¡¡¡Gracias, Jóse!!!!)

D’aquesta reunió trec dues conclusions que tenen a veure amb el respecte. La primera és que mentre van fer ús de la paraula l’alcaldessa, l’arquitecta i l’enginyer municipals, el servei de megafonia va funcionar, se’ls podia escoltar, però quan va arribar el torn d’intervenció dels veïns, amb les corresponents respostes per part de la mesa, no es va oferir el micròfon per tal que tothom pogués sentir amb claredat el què es deia. La segona, i més greu segons el parer de molts assistents, va ser que l’ajuntament no va tenir el “detall” (llegiu respecte) de consultar amb els veïns les característiques de l’obra quan el projecte estava en fase de realització o, si més no, una vegada fos definitiu.

No val l’excusa dels terminis. El projecte de les obres el va aprovar la junta de govern el dia 12 de febrer de 2009 (exp. 131/09), juntament amb el plec de contractació (exp. 132/09), segons consta a l’acta de la sessió de la qual en tinc una transcripció. O sigui, tres mesos abans de la reunió en qüestió. Des d’aquell dia, de la junta, fins el 14 de maig l’equip de govern, i més concretament l’alcaldessa, no ha trobat un “forat a l’agenda” per reunir-se amb els veïns. Em poden dir que ha estat exposat al públic i que el qui no ho ha vist és “perquè no ha volgut” (aquesta és una resposta normal i corrent d’aquest ajuntament), però una obra de tal envergadura que el poble ha de patir durant sis mesos crec que mereix un mínim de “detall” (llegiu respecte) vers els ciutadans. També vull dir que tampoc m’estranya aquesta actitud vers bona part dels santolivencs per part de l’equip de govern, doncs en aquest i d’altres casos ha donat, està donant i donarà, sens dubte, bones proves del seu tarannà superb i menyspreant.

Un altre tema és el civisme. L’ajuntament té en fase de confecció l’ordenança de civisme i, sorpresa i gorda!!!!, per això sí que demana la participació dels veïns per tal que puguin dir la seva en un tema que a l’equip de govern li hauria de caure la cara de vergonya per incompetent durant anys i panys. Sabeu què? passarà el mateix que amb el reglament de participació ciutadana del qual es van omplir la boca cantant les excel•lències, i que ara per ara ningú no sap en quin calaix es troben les iniciatives que es van aportar fa un any i mig.

El civisme, el respecte i la participació ciutadana són conceptes que necessàriament van units, i trobo que els qui haurien de donar exemple són aquells que, dient que estan legitimats per la “voluntat popular i democràtica”, es permeten ignorar-los quan els convé i, a sobre, dormir amb la consciència tranquil•la.

Maig 2009 - Per a la revista L'Espígol

Benvolgut Ferran, gràcies per dedicar-me uns minuts per llegir, i publicar si ho creus adient, aquest escrit.

Fa temps que ens coneixem i com vulgarment es diu “les hem passades”, junts, de bones i de dolentes, i perquè et conec sé que el teu comentari final a l’editorial a L’Espígol del mes d’abril en el què deies textualment “... seria bo que això de les mocions de censura no tornés a ser notícia al Baix Penedès... seria símptoma que els consistoris fan bé la seva feina i per això no s’han de canviar” és fruit d’un desig personal que respecto i, a més a més, admiro i comparteixo.

No obstant vull dir-te que no sempre les mocions de censura s’han presentat perquè els consistoris han fet malament la seva feina, i per mostra cal que em refereixi a la que va presentar el grup socialista, juntament amb el suport d’un independent, a l’ajuntament de Santa Oliva l’any 1996 quan era alcalde l’Albert Domènech.

En aquell temps l’ajuntament del meu poble funcionava molt i molt bé. Havia passat d’una majoria socialista que durava uns quants anys (que, cal dir-ho, havia fet coses importantíssimes i una gestió acurada i honesta sota la direcció de Pere Marti Benach el qual sempre m’havia tractat amb molt de respecte, com jo a ell), a un govern de coalició de tres grups municipals CiU, PP i Independents amb noves idees i projectes engrescadors.

Llavors va passar que la política (mal entesa) va mostrar la seva cara més absurda i incoherent en forma de moció de censura. El grup socialista va “fitxar”, per dir-ho suaument, a l’independent oferint-li el que els altres dos grups al govern municipal no li van donar, tota vegada que les coses s’havien de fer ben fetes, legals i ben clares. Concreto: no es podia assignar una partida econòmica d’una quantitat molt important de diners a un regidor per a què ell disposés a la seva voluntat, sense donar ni presentar comprovants a la comptabilitat municipal.

Com veuràs això era voler fer bé la feina i, per contra, fou el “motiu” pel qual el socialistes, als que aquesta forma d’actuar no els importava gens ni mica, van decidir passar olímpicament de comptes clars i presentar la moció de censura amb el suport del regidor que, cas de guanyar-la com així va ser, faria i desfaria al seu gust amb els diners dels contribuents santolivencs.

A més a més en aquella legislatura l’Albert Domènech volia comptar amb el meu assessorament (sense cobrar, com sempre ho havia fet quan estava a l’ajuntament), cosa que feia “mal d’ulls” a segons qui, fins el punt que l’ombra d’una possible moció de censura podria esvair-se si l’Albert em retirava la seva confiança i “desapareixia jo del mapa”, però l’Albert no va acceptar aquesta malintencionada exigència i els fets es van precipitar.

El dia del ple que suposava el canvi d’alcalde, per més que es va insistir en que s’argumentés el perquè de la moció de censura ningú dels signants de la moció va donar cap mena d’explicació, ni als regidors ni al nombrós públic assistent que, parlant col•loquialment, estaven “al•lucinant”. Votació i canvi d’alcalde. Com era d’esperar l’alcalde entrant... ni “piu”. Ni llavors ni mai.

Que ningú vegi cap mena de rancúnia en les meves paraules, encara que de motius em sobren. Va succeir i ja ha passat. Democràticament ho vaig acceptar, però en aquest cas va fer palès que la política mal entesa no té entranyes, i que les ànsies de poder, a vegades, fa actuar de manera poc “legal” per tal d’aconseguir una fi que els mitjans mai justificarien i, el que es pitjor, posant en entredit l’honorabilitat i ganes de servir al poble d’una persona. Sortosament el temps ha col•locat a cadascú en el lloc que li correspon. I ben content que estic.

Totalment d’acord amb tu: mai més mocions de censura.... almenys com aquella.

Abril 2009 - 30 anys d'ajuntaments democràtics

Des del setmanari El3devuit em van demanar fer aquest resum sobre els primers quatre anys de democràcia als ajuntament. Com que vaig tenir l'honor de ser el primer alcalde democràtic de Santa Oliva vaig donar les següents respostes:

Quines van ser les prioritats l'any 1979?

Les prioritats eren clares, calia un nou concepte de gestió municipal, solucionar el problema de l’aigua, disposar d’unes oficines dignes construint un nou ajuntament, revisar i legalitzar l’estat de les urbanitzacions Cañellas i Junior, redactar les normes subsidiàries de planejament, eina fonamental pel futur desenvolupament urbanístic, adquirir terrenys per obres de primera implantació, escoltar i implicar als santolivencs en els projectes, participar en obres d’abast comarcal, millorar l’estat dels carrers als nucli històric i de l’enllumenat públic als nuclis de la Carretera i Camí dels Molins...


De què esteu més satisfet?

Estic satisfet de la feina feta durant els quatre anys, perquè va ser obra de tots, sense distinció de color polític. Calia un esforç comú, regidors, empleats a l’ajuntament, entitats i associacions i es va fer.


Com veieu l'evolució del vostre ajuntament en aquest 30 anys?

L’evolució de l’ajuntament lògicament s’ha anat adaptant als nous temps i a les noves tecnologies i això cal valorar-lo, però concretament en les dues darreres legislatures no s’ha implicat als santolivencs en els projectes municipals. No s’han tingut en compte reivindicacions ciutadanes, s’ha negat la veu popular als plens i la gestió dels equips de govern, emparats en una majoria absoluta mal entesa, ha derivat en un seguit d’actuacions gens clares, mancades de transparència, algunes d’elles fins i tot han arribat a instàncies judicials. Això és molt greu. No obstant tinc confiança en el futur de Santa Oliva.

Maig 2008 - Santa Oliva, pagar i callar

Com aquesta em venen al cap altres frases que podrien encapçalar qualsevol escrit que volgués denunciar la situació en que ens trobem a Santa Oliva. La causa?, la antidemocràtica posició de l’equip de govern socialista de negar als santolivencs el dret d’expressar-se lliurement en els plens municipals. És cert que ho poden fer per mitjà dels seus representants (regidors a l’oposició) però tampoc serveix de res perquè, encara que facin preguntes i precs, la resposta es nul•la. Em consta que en un any de legislatura s’han demanat explicacions a l’equip de govern sobre quasi un centenar de temes, i els regidors de CiU, ERC i PP encara esperen respostes.

Serveixi aquesta llarga introducció per fer esment d’un tema que considero de gran importància: la necessitat d’acabar el redactat i posar en marxa el Reglament de Participació Ciutadana. Tots tenim a casa una edició del llibre “Tot per Santa Oliva” que l’equip de govern socialista va editar (pagant els contribuents) abans de les eleccions municipals del 2007. Doncs bé, a la pàgina 137 es fa referència a l’elaboració d’aquest document de participació “fruit de la voluntat política i de la demanda ciutadana que s’ha rebut en els processos participatius... on els participants demanaven a l’ajuntament que propiciés la participació ciutadana en la gestió pública i millorés la comunicació envers els ciutadans”.

A risc de pecar d’immodest vull dir que jo “també vaig sortir a la foto”, o sigui que em vaig involucrar en el projecte de redacció, l’any 2006, i vaig assistir a totes les reunions que es van fer. No content a ser un espectador o un oient més, des de casa vaig recollir informació sobre sis reglaments similars que actualment estan en vigor en ajuntaments democràtics de diferent “color polític” i vaig redactar el que jo creia, i crec, que podia ser l’esborrany de reglament més idoni pel meu poble, sense la pretensió de que esdevingués el text definitiu, només una eina de treball.

Ha passat més d’un any i mig, si la memòria no en falla, des de que el vaig entregar als responsables de dirigir el debat sobre el reglament. Fins ara no s’ha convocat cap reunió més, i no sé perquè però tinc la impressió de que això de posar en marxa un reglament d’aquestes característiques no és un plat que vingui ni gaire ni gens de gust als socialistes en el govern. Per quina raó? M’explico tot seguit.

Deixant de banda les obligacions dels ciutadans, que són moltíssimes, el reglament reconeix també els drets dels santolivencs en el que respecta a: la informació, el consell municipal, la participació col•lectiva, el foment i suport a l’associacionisme, la iniciativa ciutadana, la participació en comissions informatives, la participació al Ple Municipal, el defensor o defensora del ciutadà, la consulta popular, la audiència pública...i més.

Em segueixen? Està clar. Tal i com s’ha governat Santa Oliva durant la passada legislatura i el que portem d’aquesta, en les que mai s’han donat públicament explicacions sobre temes molt importants com és l’estat caòtic de les finances municipals, o els contenciosos als que ha de fer front l’ajuntament per mala gestió, o l’oblit en la conservació dels carrers del nucli històric, i un llarg etcètera, és notori que la vigència d’un reglament de participació ciutadana “obligaria” a l’equip de govern a “donar explicacions en temps i forma” sobre la seva gestió, i ara per ara no els convé que els ciutadans, amb tot el dret que tenen, li demanin legítimament, emparats per un reglament, que obrin finestres o aixequin les catifes.

Ara per ara si jo vull dirigir-me a l’ajuntament he d’omplir una instància i.... esperar, però mentrestant l’equip de govern sí que em diu (sense instància prèvia) que no dec oblidar la meva obligació inexcusable: PAGAR I CALLAR. En resum: són les conseqüències de patir una “dictadura absoluta”.

1 de desembre de 2008 - El llop, les ovelles i els pastors

La veritat és que feia temps que m’ensumava que això petaria per un costat o un altre. El desgavell municipal al que hem arribat de la mà de l’equip de govern socialista està obrint ferides entre la població, malgrat que intentin dissimular la seva nefasta gestió amb contínues cortines de fum.

Si l’ajuntament de Santa Oliva (llegiu equip de govern) no té prou amb els procediments judicials, l’economia en números vermells, les promeses no fetes realitat, la incoherència en les seves decisions, la manca de transparència, les despeses incontrolades, els nomenaments de personal il•legals, etc. etc., ara es troba amb una altra qüestió per resoldre com és la de decidir si s’amplia l’escola al nucli històric o es construeix una de nova al nucli de Les Pedreres.

En un ple extraordinari celebrat fa temps, demanat pels tres grups a l’oposició, el grup socialista majoritari va rebutjar la moció per construir l’escola a Les Pedreres fent servir uns arguments, del tot respectables, però que no eren suficientment compartits per molta gent. La prova va ser que alguns regidors socialistes que van votar en contra de la moció van ser recriminats per la seva actitud submisa pels seus propis votants a la sortida del ple.

Ara, passat un temps i a la vista de que l’ampliació de l’escola al casc històric està totalment estancada, ha estat necessari agafar el brau per les banyes i actuar de la forma que l’equip de govern socialista hauria d’haver fet molt més abans: consultar als pares i mares dels alumnes que van a l’escola una cosa tan senzilla com què pensen i què volen.

El grup municipal per Convergència i Unió va fer el passat 7 de novembre un acte informatiu al Centre Cívic de Les Pedreres al que van assistir mares i pares d’alumnes que, per una vegada, van tenir l’oportunitat de dir públicament la seva opinió i que va concloure amb l’acord de recollir signatures per tal de demanar a l’ajuntament que “gestioni davant la conselleria d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, la construcció d’una nova escola a Les Pedreres i paralitzi l’ampliació prevista a la del nucli històric”. (Incís: el full de signatures no fa esment a cap formació política). A l’acte va assistir un regidor d’ERC i va excusar la seva absència el regidor del PP per un assumpte familiar.

Doncs bé, des de l’agrupació socialista de Santa Oliva, ara s’acusa a CiU (només a CiU) de “potenciadors de divisió entre barris”, “sembradors de falsedats”, “intoxicadors”, “separatistes” i se’ls insulta dient que són “llops disfressats amb pell d’ovella”. Espatarrant!!! Quina barra!!!. Diuen en el seu “manifest” (això si, en lletra menuda) que porten treballant en el projecte de l’ampliació de l’escola cinc anys. O jo no sé apreciar aquest “esforç” o és que, com sempre, parlen per parlar. Cortines de fum.

Molta gent de Santa Oliva pensa que cal preguntar a l’equip de govern que és qui hauria de donar la cara: perquè no convoca un acte públic informatiu?, perquè no escolta la veu dels pares i mares?, perquè no fa una consulta popular?. Diran que “això no toca”. Tots sabem qui porta la veu cantant, i que es creï una escola a Les Pedreres significaria per a l’actual màxim i únic responsable escolar “debilitar i/o reduir” la seva “autoritat”, i crear-li una “competència” que li faria ombra i/o quelcom alguna cosa més. Com a professional de l’educació deuria pensar més en un ensenyament de qualitat per als infants de Santa Oliva, siguin del nucli que siguin, començant per les instal•lacions, i si és un bon governant deuria escoltar, respectar i considerar les opinions, demandes i necessitats dels santolivencs, siguin del nucli que siguin.

Torno al llop i les ovelles. Estic segur que el que alarma als “pastors” és que saben que els “udols” són justificats, que han estat escoltats i que el seu missatge ha estat entès. Tant, d’entès, que l’han vist les dents, al llop, i tenen por que el ramat s’esbarriï. Si això succeeix (que succeirà) serà perquè ells mateixos s’ho han trobat per una notòria manca de competència.

Què passarà quan a aquesta reivindicació veïnal segueixin unes altres? Perquè no oblidi l’equip de govern que té un programa electoral per complir, des del punt 1 que deia “Promoure la participació ciutadana” (que l’han canviada per “Oblidem-se de la participació ciutadana” i a bona fe que l’han complert), fins el punt 60. Hores d’ara encara li manquen moltes coses per fer... abans d’arribar al rentador de cotxes.