Benvolgut Ferran, gràcies per dedicar-me uns minuts per llegir, i publicar si ho creus adient, aquest escrit.
Fa temps que ens coneixem i com vulgarment es diu “les hem passades”, junts, de bones i de dolentes, i perquè et conec sé que el teu comentari final a l’editorial a L’Espígol del mes d’abril en el què deies textualment “... seria bo que això de les mocions de censura no tornés a ser notícia al Baix Penedès... seria símptoma que els consistoris fan bé la seva feina i per això no s’han de canviar” és fruit d’un desig personal que respecto i, a més a més, admiro i comparteixo.
No obstant vull dir-te que no sempre les mocions de censura s’han presentat perquè els consistoris han fet malament la seva feina, i per mostra cal que em refereixi a la que va presentar el grup socialista, juntament amb el suport d’un independent, a l’ajuntament de Santa Oliva l’any 1996 quan era alcalde l’Albert Domènech.
En aquell temps l’ajuntament del meu poble funcionava molt i molt bé. Havia passat d’una majoria socialista que durava uns quants anys (que, cal dir-ho, havia fet coses importantíssimes i una gestió acurada i honesta sota la direcció de Pere Marti Benach el qual sempre m’havia tractat amb molt de respecte, com jo a ell), a un govern de coalició de tres grups municipals CiU, PP i Independents amb noves idees i projectes engrescadors.
Llavors va passar que la política (mal entesa) va mostrar la seva cara més absurda i incoherent en forma de moció de censura. El grup socialista va “fitxar”, per dir-ho suaument, a l’independent oferint-li el que els altres dos grups al govern municipal no li van donar, tota vegada que les coses s’havien de fer ben fetes, legals i ben clares. Concreto: no es podia assignar una partida econòmica d’una quantitat molt important de diners a un regidor per a què ell disposés a la seva voluntat, sense donar ni presentar comprovants a la comptabilitat municipal.
Com veuràs això era voler fer bé la feina i, per contra, fou el “motiu” pel qual el socialistes, als que aquesta forma d’actuar no els importava gens ni mica, van decidir passar olímpicament de comptes clars i presentar la moció de censura amb el suport del regidor que, cas de guanyar-la com així va ser, faria i desfaria al seu gust amb els diners dels contribuents santolivencs.
A més a més en aquella legislatura l’Albert Domènech volia comptar amb el meu assessorament (sense cobrar, com sempre ho havia fet quan estava a l’ajuntament), cosa que feia “mal d’ulls” a segons qui, fins el punt que l’ombra d’una possible moció de censura podria esvair-se si l’Albert em retirava la seva confiança i “desapareixia jo del mapa”, però l’Albert no va acceptar aquesta malintencionada exigència i els fets es van precipitar.
El dia del ple que suposava el canvi d’alcalde, per més que es va insistir en que s’argumentés el perquè de la moció de censura ningú dels signants de la moció va donar cap mena d’explicació, ni als regidors ni al nombrós públic assistent que, parlant col•loquialment, estaven “al•lucinant”. Votació i canvi d’alcalde. Com era d’esperar l’alcalde entrant... ni “piu”. Ni llavors ni mai.
Que ningú vegi cap mena de rancúnia en les meves paraules, encara que de motius em sobren. Va succeir i ja ha passat. Democràticament ho vaig acceptar, però en aquest cas va fer palès que la política mal entesa no té entranyes, i que les ànsies de poder, a vegades, fa actuar de manera poc “legal” per tal d’aconseguir una fi que els mitjans mai justificarien i, el que es pitjor, posant en entredit l’honorabilitat i ganes de servir al poble d’una persona. Sortosament el temps ha col•locat a cadascú en el lloc que li correspon. I ben content que estic.
Totalment d’acord amb tu: mai més mocions de censura.... almenys com aquella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada