Aquestes reflexions les faig, i les signo, a la vista de la “moguda informàtica” que s’està produint d’un temps ençà via internet, en la que l’autor/a, o autors/res, fan de jutges, fiscals, advocats i executors, tot al mateix temps. Això si, amb el cap cobert per la caputxa de l’anonimat que em recorda la imatge d’aquells personatges amb “txapela” que de tant en tant surten per la televisió. No dic pas que siguin com ells, puntualitzo. Com a únic comentari he de dir que no m’agrada.
És notori que la situació a Santa Oliva, que no és com per fer focs d’artifici i ni tan sols de tirar uns quants petards xinesos, és un terreny propici pel creixement d’aquest moviment contestatari que el “general mort” no dubtaria en qualificar com una “conspiración judeo-masónica”, i que segons es llegeix al butlletí informatiu municipal del mes de març i al full adjunt, l’equip de govern a l’ajuntament està convençut que és culpa “dels altres” sigui una persona o un partit polític, i d’aquells que “... cremen per l’enveja”. A sobre els qui governen ens animen a pujar al carro, oferiment que hauria d’estar complementat quan allà on guarden el carro (llegiu ajuntament) finestres, balcons, portes, calaixos i caixa forta estiguessin ben oberts i fossin ells qui ho ensenyessin amb tot el rigor i transparència que la situació mereix i requereix.
Un apunt contradictori. A la pàgina dos del butlletí parlant de la venda de les parcel·les comença l’escrit “Amb la voluntat de retornar el crèdit que l’Ajuntament havia obtingut gràcies a l’aval d’aquesta....”, o sigui que es tracta de retornar el crèdit i se suposa que els interessos. Queda clar, no?. Doncs bé, el paràgraf final ho contradiu: “L’actitud reiterada... de provocar un bloqueig econòmic, impedeix l’obtenció de fons públics.... per invertir-los en noves millores... està perjudicant de forma directa i deliberada al poble de Santa Oliva”.
En què quedem? Si es retorna el crèdit no hi ha diners, i si no hi ha diners... com es poden invertir en millores? El que realment ha perjudicat al poble de Santa Oliva és la mala gestió dels responsables, elegits democràticament això si, i com a única explicació argumenten que és culpa d’un particular, que tots sabem qui és, i que, encara que es poden compartir o no les raons d’interposar un contenciós, si ho va fer és perquè alguna cosa no es va fer com calia per part de l’Ajuntament. O es diu tot el què ha passat o millor tancar la boca. Aquesta “persecució” és un discurs que fa temps que el sentim. Si Santa Oliva no camina ferma no és per culpa de l’equip de govern... (diuen ells).
Crec, també, que el seu discurs de progrés l’han enterrat ells mateixos, per la raó que és molt diferent el progressisme un pèl ingenu i desinformat que s’apunta a tot el que creu que és de moda, avançat, intel·ligent i èticament millor, al progressisme cínic, amb ànsia de poder i que mira d’utilitzar i manipular a la gent intentant fer-li veure el que els hi convé. I no parlem de donar explicacions. No calen.
A dia d’avui és impensable que ens assabentem de la situació real de l’ajuntament. Seria més ètic dir als ciutadans: “senyores i senyors, la situació és aquesta, sense ocultar cap dada, clara i transparent, mirem entre TOTS com la podem adreçar, deixant de banda criteris partidistes que només serveixen per crear distanciament”. Però no.
(Perdoneu, per un moment m’he deixat portar pel record d’un ban municipal que vaig veure en una visita a Castellterçol, quan a les botigues s’anunciava la cinquena Audiència Pública en la que l’ajuntament informaria sobre temes tan importants com el pla urbanístic i procediment de revisió del valor cadastral de les finques urbanes. Exemple a seguir.)
Retorno al butlletí municipal i el full adjunt. Vull destacar algunes paraules de l’escrit del grup municipal del PSC: “optimisme, potencial suficient, gent valuosa, positiva, que construeix, que genera esperança...”. Potser si, però gent d’aquesta mena existeix a tot arreu, i potser estaria disposada a treballar sense cobrar, (vés per on!), perquè el que és insostenible per a un ajuntament com el de Santa Oliva és tenir i mantenir 12 persones com assessors eventuals (apart de la plantilla “fixa”, la contractada puntualment i regidors amb sou), i que segons decret de l’alcaldia de data 18 de juliol de 2007 ocuparien els següents càrrecs:
Arquitecte urbanístic - Arquitecte d’obres i activitats – Enginyer - Servei Agrari - Advocat d’obres i activitats - Advocat urbanístic – Periodista – Ambientòloga - Coordinador d’àrees - Coordinadora Juvenil - Servei immobiliari - Advocada del SOJ
No esmento noms perquè igual que jo estic informat ho pot fer qualsevol ciutadà. El que dic és que suposant que costen mensualment al contribuent cadascú d’aquest càrrecs una mitjana de 1.200 euros (tirant per baix), al cap de l’any representa la no menyspreable xifra de més de 200.000 euros. Només reduint-los a la meitat (cosa factible si els regidors de les àrees corresponents ho assumissin) calculeu els diners que es podien estalviar i, per descomptat, invertir-los en millores urbanístiques i/o socials. Que cadascú tregui les seves conclusions.
Del full annex, on cada grup municipal diu la seva, em quedo amb les assenyades propostes d’Esquerra en quant a la Festa Major Petita i l’exhaustiva informació del PP en els temes econòmics. La resta dels continguts entra dins del joc democràtic.
I de CiU no dius res, Manel? – em preguntareu -. Doncs si, dic el següent: que NO estic d’acord amb el darrer paràgraf del seu escrit en el que diu que creuen “que el poble de Santa Oliva no es mereix lluitar amb un llegat de problemes i deutes d’un grup de persones que no ha entès les necessitats de la gent”. Crec que Santa Oliva “s’ho mereix” (entre cometes) perquè democràticament van ser elegides i s’ha de respectar, encara que privés més les sigles de partit que no la capacitat de gestió individual. Per tant, tenim el que mereixem.
Ara bé, els votants de Santa Oliva deuríem rumiar molt bé el dia 22 de maig a qui atorguem la nostra confiança per redreçar una situació econòmicament insostenible, plena d’incògnites, mal gestionada, fosca i, en alguns casos, de dubtosa legalitat. Tal i com està el panorama municipal molts creiem que l’ajuntament necessita de nous aires, però aquesta necessitat s’ha de traduir en saber elegir a les persones idònies.
Donem gràcies que a les diferents candidatures que es presentaran hagi gent disposada a “tirar del carro” i no a pujar en ell. Ja suporta prou pes innecessari amb l’amiguisme.
Pensem-hi.
Pensem-hi.
