No sóc l’únic que avui es pren una estona per reflexionar sobre els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya celebrades ahir, ni tampoc l’únic que té sentiments contradictoris perquè els resultats si no van ser una sorpresa sí que van ser sorprenents. Dit això em vull referir al meu poble, a Santa Oliva.
Des del meu núvol (nom que van donar despectivament a la meva casa aquells als qui les veritats couen) no puc deixar de rumiar en els anys en què amb mitjans més o menys adients, he defensat els ideals que la meva consciència ha considerat que “s’adaptaven” a la meva forma de ser tenint en compte la meva procedència natal i la terra que des de jove m’ha acollit, fins ara.
Per això reflexions i sentiments s’entrellacen i la meva experiència en afers “polítics” em diu que he de ser molt prudent en les meves paraules i no deixar-me conduir por l’eufòria, però tampoc callar-me després d’haver-me menjat els “gripaus” que m’han servit en plat fred tant els qui no combreguen amb els meus ideals com els qui sí que ho fan. De tot ha d’haver-hi.
Ahir nit, dia 28 de novembre de 2010, a les 21:47 hores, en el moment en que oficialment l’Iraida donava per finalitat l’escrutini a la mesa del nucli històric, el més lògic és que el cor se m’accelerés, però no, no va ser així, em vaig sentir molt tranquil davant d’uns resultats que a qualsevol altre membre de diferent partit potser li hagués fet donar salts d’alegria i trucar a la seu social per tal de començar a obrir el cava. Poc després, quan m’anaven comunicant que per primera vegada havíem guanyat als tres nuclis de població, no vaig sentir cap emoció especial excepte la de rumiar que, per fi, havia acabat un cicle, que una nova perspectiva “política” apareixia en el proper futur de maig-2011 però que aquests resultats no es podien extrapolar a una data en la que, sens dubte, la cosa serà molt diferent.
Quan el Miquel i l’Albert ens van reunir al consultori a alguns simpatitzants, els col.laboradors, interventors i apoderats, passats dos quarts d’onze de la nit, no havia cava, ni galetes, ni res de res, semblava, com algú va dir, que havíem perdut les eleccions, o... és que no s’ho acabàvem de creure malgrat que les actes d’escrutini deien tot el contrari: 417 vots per a CiU, 350 per al PSC-PSOE, 237 per al PP, 100 per a ERC, 96 per a PXC (compte amb aquesta dada!!!!) ..... El què he dit, gens d’eufòria. Perquè? No ho sé. Camí de casa, quan vaig passar per davant del local del PSC-PSOE, em va venir al cap que si els resultats haguessin estat uns altres la celebració no hi mancaria, i ho entendria, el que no era capaç d’entendre és perquè els “convergents” som així, al menys a Santa Oliva, però d’una cosa sí que ens hem de sentir orgullosos, i és que sense cap mena de suport, només amb el nostre esforç, la gent que ens hem implicat al final ho hem aconseguit. (Espero que la direcció comarcal del partit ens ho reconegui encara que sigui amb la boca petita). També és cert que en aquest canvi vers “un somriure gilipolles” han tingut molt a veure tres factors importants: l’actual situació de crisi que patim, el desgavell del tripartit i els mitjans de comunicació que ens han deixat imatges i paraules per reflexionar abans de dipositar el vot. Tot compte.
Abans he escrit que els resultats del 28-N no es poden extrapolar a les futures eleccions municipals, seria una temeritat fer-ho, perquè una vegada més s’ha demostrat que canviar el sentit del vot depèn de molts factors i que els votants cada vegada estan més ben informats o procuren informar-se’n, però també seria temerari no tenir en compte que a Santa Oliva les coses no estan com per tirar coets, i si els qui ens manen ara no es posen “les pil.les” (poc probable després d’una legislatura lamentable) molt em temo que als seus rostres es tornarà a marcar un altre rictus de decepció.
He dit dues vegades que els resultats a Santa Oliva no es poden extrapolar, però conforme vaig escrivint em sento més agosarat com per fer una reflexió. I la faré. Si el mes de maig de l’any que ve es tornessin a repetir aquest resultats, hipotèticament parlant, sabeu com quedaria la composició d’un nou ajuntament? Doncs d’aquesta manera: CiU obtindria 4 regidors, PSC-PSOE obtindria 3, PP obtindria 2, ERC obtindria 1 i.... PXC (Plataforma per Catalunya) tindria 1 regidor. Un escenari nou. No és que somniï amb ell, però no sóc l’únic que pensa que Santa Oliva necessita, al menys per quatre anys, gent que treballi per millorar, una altra manera de fer, un equip preparat per a una gestió diferent que engresqui la ciutadania a base de transparència i diàleg. De forma serena, coherent, sabedora del que es pot trobar, però enèrgica.
“Mai penso en el futur; arriba massa ràpid” - va dir Einstein- . Potser que no li fem cas - amb allò de que SÍ que hem de pensar en el futur- i ens posem mans a l’obra des d’ahir mateix aprofitant, com deia Lord Byron, que “el millor profeta del futur és el passat”.
