El meu 23 de febrer de 1981

És merament anecdòtic. Jo era alcalde de Santa Oliva i treballava a Pinsos Apsa.

Aquell dia després de dinar vaig anar al port de Tarragona a controlar una descàrrega de blat de moro i fer una visita al cap de vendes de CINDASA (fàbrica d'oli i farina de soja). Havíem quedat a quarts de quatre de la tarda i vaig enllestir la feina en qüestió d'una hora, aixì que com que també coordinava el laboratori i el servei tècnic vaig anar a veure un client a L'Aldea.

No cal dir que en aquell temps els telèfons mòbils no existien. Vaig enfilar la carretera i al radio cassette del cotxe només escoltava música. La visita al client va durar més del que em pensava, a més a més la granja de porcs estava lluny del nucli de població, total que a quarts de nou tocades vaig agafar el cotxe, vaig posar música i... cap a casa.

Prop de quarts d'onze arribava a casa. Només obrir la porta del garatge m'esperava la dona una mica espantada i em va preguntar si sabia el que passava. Ni idea. Llavors em va explicar lo del Tejero, els diputats, la "moguda madrilenya"...

Assegut al sofà de casa vaig seguir els aconteixements, quan Jordi Pujol va fer el seu parlament me'n vaig anar a dormir. Si, si, tot estava sota control i... vaig dormir-me tranquil.lament.

Ha començat ja la campanya?

Portava molt de temps sense escriure al meu blog. La veritat és que de motius tenia més que suficients però no volia pecar d'oportunista ara que més o menys es van coneixent les "intencions polítiques" dels qui aspiren a formar part del consistori a partir de finals del proper mes de maig. Temps al temps.

Però hi ha un tema actual, desconegut per a molts, que em fa dir el que penso.

Acusar a algú, SENSE FONAMENTS, de que no fa bé la seva feina desqualifica a l'acusador i no fa més que confirmar la por a perdre les seves prebendes. Ara bé, els qui saben que és injust i no obren boca demostren un grau de servitut alarmant. No és un pensament meu, és tracta d'un cas real que succeeix a Santa Oliva i que en el seu moment, a no trigar gaire, se sabrà. De moment la patata calenta està en mans d'instàncies superiors des d'on es jutjarà, en el supòsit que existeixin motius per jutjar, a qui, com i perquè se li dóna la raó.

Penso, i com jo més d'un dels qui coneixem el cas, que és denigrant acusar sense proves. amb premeditació i alevosia, només pel fet de voler desprestigiar a una persona que, a judici de molta gent, compleix amb escreix el seu treball, inclús fent més coses de les que està "obligat" a fer, i que el seu "pecat" és comprometre's per tal de que a casa nostra tot vagi més bé i més transparent. Per sort la credibilitat de la persona acusada està molt per sobre de la de l'acusador, malgrat la diferència de rang.

Nerviosisme? Abús d'autoritat? "Aquest sabrà qui mana"? Potser si. Sigui com sigui el mal ja està fet, però amb el que no compta qui gosa denunciar fets que no són veritat, és que davant de semblant comportament ningú es quedarà de braços creuats. Jo, el primer.