Segons tinc entès, ahir al vespre cap a les 9, es va enlairar la “fumata” que donava a entendre que s’havia arribat a un acord entre dues forces polítiques per a la propera legislatura. A quarts d’una de la matinada vaig rebre un correu electrònic que així m’ho confirmava.
Avui, a les dotze del mig dia, ha estat elegit el nou batlle del meu poble, Juan Cobos (PP), seguint el guió establert en el conveni, pel qual dirigirà els destins municipals i traspassar, després de dos anys, l’alcaldia a Isabel Cubero (CiU).
Desconec el contingut del pacte com també desconec el contingut de les converses CiU/ E-AM que des d’un principi vaig estimar necessàries, i per les xarxes socials (que no per contacte directe amb els companys de CiU) em vaig assabentar que la conversa amb el PSC va acabar “como el rosario de la aurora” pels motius que tinc abastament reflexionats en aquest bloc.
Sigui com sigui ja està fet. No és un pacte “contra-natura”. De fet ha estat “provocat” per l’anunci del PSC, després d’haver perdut tres regidors, de passar a l’oposició malgrat d’ésser la llista més votada. És, com es podria dir en termes col·loquials, “ponerlo a huevo”, així doncs, i pels que no ho hagin entès equival a deixar la porta de l’ajuntament oberta i facilitar el pas al nou equip de govern. Que ningú s’estripi les vestidures, si les coses han anat així és perquè uns baixen del carro i altres estan disposats a tirar d’ell.
Qui em coneix sap que jo no sóc d’aquells que primer pengen i després jutgen, si altres ho fan o ho han fet allà ells amb les seves inconsistents raons i els seus “catastròfics” auguris, per aquest motiu he de donar un marge de confiança als qui ens han de representar, i en aquest marge incloc a les altres dues forces politiques que no formaran part de l’equip de govern. Que l’oposició constructiva també és una forma d’ajudar a la governabilitat.
Aquesta confiança, i vull deixar-ho ben clar, la dono com a ciutadà. Des d’ahir a la nit he decidit deixar, després de 32 anys, la vida “política”. No renuncio als meus principis com a militant, des de l’any 1978, de Convergència Democràtica de Catalunya i defensaré el seu ideari igual que els militants d’altres partits polític defensen el seu, però la meva participació en les reunions de grup la dono per finalitzada. Així ho vaig comunicar ahir nit als meus companys. Poques coses em treuen la son, i puc dir que aquesta decisió la nit passada no me l’ha tret.
Per acabar (per ara) vull dir que seguiré de prop el desenvolupament de la legislatura i si alguna cosa no m’agrada ningú em privarà de dir-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada