S’acosta el dia 11 de juny i a hores d’ara (que jo sàpiga) no hi ha res de res aclarit, i no sabem si el dia en qüestió haurà “fumata blanca” (que per alguns serà negra).
En aquest moment es poden veure tres escenaris diferents:
1.- Esquerra sembla que ha fet els deures
2.- PP no obre la boca a les xarxes socials (opino que fa ben fet) i no entra en discussions
3.- PSC i CiU no paren de contradir-se en el fet de la famosa reunió
Dels punts 1 i 2 no tinc res a dir, entre d’altres coses perquè no he parlat amb cap dels seus representants, ni ho faré fins a partir del dia 12 de juny, (si se’m presenta l’oportunitat, bé, i si no em dóna igual), però si vull referir-me al punt 3.
No vull entrar en consideracions, que podrien semblar partidistes, sobre quina de les dos formacions té la raó en el moment de donar per tancada la reunió. Una reunió que si el PSC ja va anunciar el mateix dies de les eleccions que passaria a l’oposició no entenc perquè es va demanar. Tant em fa, i com que jo no hi era present no puc parlar amb coneixement de causa, com tampoc deurien parlar els qui no estaven presents i només escolten les raons que li donen els “seus”. El que em dóna peu per parlar és el que està escrit per una de les parts i les raons per les quals es va vetar a Daniel Redondo.
Textualment: “...aquí la que subscribe puso como condición del PSC la salida de su número 3 por las faltas de respeto y agravios que no él pero si un familiar directo de él incluido en la lista, había hecho sobre mi persona y la de algún otr@ compañer@. Comentarios que durante la campanya, ..........., ya había trasladado al cap local de CIU”
Mireu, quan es produeixen aquest fets de manca de respecte i de greuge existeix una via legal per denunciar-ho. I punt. D’altra banda trobo irresponsable donar la culpa a qui no la té, a no ser que serveixi d’excusa barata per tal de “carregar-se” a una persona, ja que amb altres mètodes ha estat impossible. En definitiva és una forma molt poc elegant de no acceptar una derrota.
(-Per cert, vaig assistir a tres dels actes electorals que van organitzar altres candidatures, i es van dir algunes coses, amb paraules “suaus” o ben bé directes, que segons qui les hagués escoltat l’hagués mancat temps per anar al jutjat de guàrdia... o de demanar el cap als responsables, i pel que em van comentar algunes persones “asèptiques”, en un altre lloc tampoc es van quedar curts. Jo mateix em faig responsable del que vaig dir a l’acte de CiU. De moment ningú m’ha demandat-).
Que la política no té entranyes és una crua realitat, tant si es guanya com si es perd. No sempre se sap perdre, i saber guanyar costa molt. Puc dir moltes coses al respecte. Durant el setze anys que he estat involucrat a la vida municipal com alcalde i regidor les he vistes de tots colors i m’he sentit de tot, però puc dir que mai han estat des de dins del consistori, ja que amb tots els regidors amb els qui he compartit legislatures, i molt especialment amb el Pere Marti , sempre he tingut un tracte cordial i de total diàleg. Si hagués de tenir en compte moltes coses de les que s’han dit des de fora...
No solament a nivell local. A nivell de comarca també he tingut moments especials. Per posar un exemple esmento les amenaces contra la meva integritat que vaig rebre quan era conseller comarcal i defensava la implantació a la comarca del complex de l’IDIADA. Havia qui no el volia. La “política” té aquestes coses.
Amb això vull dir que no s’ha de tenir la “pell tan fina”, no dic que s’hagin d’ignorar certs fets i/o certes paraules, però només es pot fer responsable dels seus actes a la persona que les fa o les diu. Prendre represàlies, en ella, del que altres han dit o fet (sempre que es pugui demostrar) és de poc seny, i molt menys pretendre que els seus mateixos companys el col•loquin a la cadira dels acusats per una cosa que no ha fet, i, a més a més, siguin jutges i executors. Fins aquí podíem arribar, i qui estigui lliure de culpa...
Per sort no s’ha caigut en el parany, i ja he dit abans que a mi no m’importa qui va tancar la porta del consultori, el que m’importa és aquesta forma d’actuar, i no anava desencaminat quan en el meu “pensament” anterior deia que hi havia qüestions personals pel mig. No vull ni pensar si la cosa hagués estat a l’inrevés.
Defenso al Dani. Crec en ell com a persona ponderada, vàlida, lluitadora i fidel a les seves creences, i m’admira la serenitat, i el silenci, amb que està fent front a la seva situació com a regidor electe, però molt més l’admiro per enfrontar-se de la forma que ho fa a una situació professional injusta i a una altra de personal de la que molts de nosaltres no sabríem per on sortir.
Amb la integritat de les persones no s’hi juga, i molt menys aquells que sabent que perdran totes les prerrogatives de les que fins ara gaudeixen (pagant, que no ho oblidin, els santolivencs) actuen d’aquesta manera tan poc ètica.
(Voldria tornar a parlar de l’11 de juny, però m’ho he rumiat i prefereixo esperar).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada