Diuen que "qui calla atorga" (refrany al cas) i com que un altre diu "no hi ha cap refrany que menteixi" no em queda més remei que... shhtt...!!!!.
Ara bé, que ningú confongui el silenci amb la servitut, ni el silenci amb la por, ni el silenci amb el "no es fa res", que tal i com van las coses sembla que hi ha qui "suca pa" davant de tant.... shhtt...!!!.
N'hi ha qui calla i es manté en silenci perquè no té res a dir. N'hi ha qui calla perquè... la diria massa grossa!!! (i després quan la diu... pixa fora de test), i n'hi ha qui calla perquè el silenci és una mostra de prudència.
Estar en silenci un temps determinat ajuda a mantenir el cap fred i preparar-se per al moment en que toqui obrir la boca i trencar el... shhtt...!!!. Llavors s'hauran trobat les paraules justes per dir allò que la prudència, com a bona virtut, ha aconsellat.
Allà on es fa el silenci pot ser, a vegades, necessari fins que arribi el moment d'omplir els espais de paraules i sons. En canvi en altres llocs quan es fa el silenci és perquè alguna cosa ha fallat, cal llavors tancar la porta, abaixar la persiana i... shhtttt... per sempre.
Com diu un altre refrany català: "Hi ha temps de callar i temps de parlar".
(Si estigués en la pell d'alguns estaria preocupat per aquest silenci).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada