Fidelitat i compromís a molta honra

En aquesta vida passem moments de tots colors, l’ésser humà no és perfecte i els entorns que crea tampoc ho són, o al menys no són del grat de tothom perquè segons com enfoquem la nostra existència sabem que no tothom estarà d’acord amb el que fem, pensem o diem. Malament aniria el món si tots féssim, penséssim o diguéssim el mateix, una altra cosa diferent és que cadascú es pugui sentir identificat amb certes creences, ideologies i actituds, però ningú pot obligar ningú a unir-se amb els qui, en consciència, no es comparteix ni la forma ni el fons.

La fidelitat a unes idees i el compromís personal és moltes vegades motiu de crítica, com també ho és l’actitud que, en el meu cas, sempre he mantingut fent, pensant o dient el que he cregut convenient en cada etapa de la meva vida. No cal estranyar-se si arribat el cas hagi considerat que si alguna cosa puc fer en defensa d’allò en el que sempre he cregut ningú m’ha de privar de fer-ho. N’hi ha que això no ho entén, i com que és així s’empara en el fàcil recurs de la desqualificació deixant al descobert la pròpia incapacitat per trobar tan sols un argument que convenci. Jutjar la trajectòria humana, laboral, política o de qualsevol altre tipus només la poden fer aquelles persones amb les quals s’ha conviscut, les que realment ens coneixen, ens valoren, es dialoga, i en certa mesura jo mateix.

En aquest sentit la família, les meves amistats i els meus companys són els únics als que concedeixo la tasca de valorar-me, que saben que sempre estaré al seu costat i dels que estimo els seus comentaris , les seves crítiques i els seus suggeriments.

En el sentit polític, del meu compromís amb la societat, ja he estat valorat i reconegut abastament fins i tot des de les més altes institucions del nostre país, però no s’ha acabat aquí. El compromís no s’agafa ni es deixa segons bufa el vent o l’edat, encara que a vegades un temps de silenci doni peu a interpretacions equivocades, el compromís sempre hi és i cal retrobar-lo quan les circumstàncies o les persones m’ho demanen. Si a algú o alguna no li agrada m’importa ben poc, de fet gens.

Deixo per al final la trajectòria laboral, perquè el treball i la forma com la que es fa només admet aquestes valoracions: o bona o dolenta. Si és bona només cal esperar que ens diguin que hem complert amb la nostra obligació, que ja és molt, i deixar un bon regust entre els companys que has tingut. En canvi, si després de complir un cert temps com a treballador o treballadora només deixes una cadira, una taula i ningú recorda el teu pas por un despatx o un altre lloc de treball, o potser n’hi ha qui recorda la manca de sensibilitat amb el tracte humà ... malament!.

Si, sóc pensador de mena, disposo de temps, i si crec que puc fer quelcom de profit doncs ho faré quan les obligacions familiars i la vida social m’ho permetin. Ah! i com sempre he fet per la societat amb la que convisc... sense cobrar (algú s'ho apuntará). Tot sigui dit, no he estat l’únic.

La fidelitat i el compromís SENSE CONDICIONS són valors impagables, igual que no té preu la satisfacció d'actuar d'acord amb les pròpies creences sense rebre res a canvi. A molta honra.