“Quan a nivell local parlem de polítiques cap a les persones ens referim a diferents àmbits. Un d'ells és el de l'educació, avui dia omplint els titulars dels diaris no pas pel suport econòmic que s'hi preveu destinar per part del Govern de la Generalitat ans tot el contrari. per les retallades que ja ha començat a patir. A Santa Oliva sempre ens ha preocupat aquest tema i la prova està en que els pressupostos han previst anualment durant cada un d’aquest quatre anys un percentatge del 15 % aproximadament. En xifres absolutes podem parlar d’uns 350.000 € anuals. És un esforç enorme per part del poble dedicat a un tema que pràcticament no és de competència municipal. Aquesta és una de les diferències que marquen l’ideologia dels diferents partits polítics...” (Tret de Facebook, PSC Santa Oliva)
Són molts diners, efectivament, i com a tal un dia algú, clar i transparent, ens dirà en què, com i quan s’han invertit aquests diners. Però el motiu de la meva reflexió no és aquest.
El que em sobta és que si aquest tema no és pràcticament de competència municipal vol dir (i no es diu a l’escrit) que durant quatre o vuit anys anteriors el Govern de la Generalitat, compost pel tripartit, ha passat “olímpicament” del tema, carregant a la nostra esquena, o sigui a la dels contribuents, l’esmentada despesa. Un govern majoritàriament socialista.
Per tant trobo que fer només referència a les retallades que es preveuen és voler tapar el fets, i no reconèixer la nul•la atenció que la Generalitat ha prestat a Santa Oliva, o que per part de l’equip de govern municipal no s’han fet bé les gestions necessàries per solucionar el tema. Si a Santa Oliva l’AMPA es va mobilitzar pel tema de l’ampliació de l’escola, perquè no ho va fer també davant aquesta situació? La resposta està a la ment de tothom que pensi raonablement. Sobre fets consumats ningú ha mogut un dit o ha plantat un pancarta. Les ordres eren les de callar i no fer soroll. Que pagui el poble i menys problemes.
Ara bé, encara no fa quatre dies que es diu que les retallades són necessàries per fer front al desgavell econòmic heretat, i ja surten veus, crits i pancartes. Tothom té dret a manifestar-se però... o tots moros o tots cristians.
Oi que a l’àmbit familiar si l’economia no va bé retallem despeses? Doncs... a bon entenedor sobren paraules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada