dissabte, 4 de juliol del 2009

El color del cristall


Llegit en una publicació que esmentaré al final.


“Des de fa molts anys ..... se havia caracteritzat per la complicitat i les bones maneres entre els diferents grups polítics...”

“... però de mica en mica els qui ostenten el govern... es van oblidant de la complicitat fins deixar a la resta gairebé com mers espectadors de les preses de decisions”

“De fet els serveis que vénen funcionant són aquells.... que es varem implantar ja fa anys, que no són pocs...”

“Creiem sincerament, que ni els augments de plantilla ni l’augment de publicitat i propaganda han contribuït fins al moment en la millora dels serveis de ...”

“Reiterem un cop més que la suma d’esforços, idees i gestió participativa d’ampli abast són indispensables per a la bona marxa de la institució”.

Aquestes paraules han estat escrites i publicades. Són crítiques vers la gestió d’uns grups polítics que governen, la qual cosa vol dir que, qui les diu, pot fer-ho en llibertat per expressar el seu pensament, o dir-ho en nom d’un col.lectiu. Ningú posa el crit al cel.

En tots cas la resposta del governant aniria en el sentit d’aclarir si el que diu és cert o no, i demostrar amb fets, i també amb transparència, la situació real del que motiva la redacció de l’escrit. En resum, donar explicacions.

“Todo es según el color del cristal con que se mira” (cito la referència: Ramón de Campoamor (1817-1901), obra “Doloras”, poema “Las dos linternas”, no sigui cas que algú m’ho demani), i això vol dir... el que vol dir. Uns si, però altres no.

Publicació: Diputació de Tarragona – núm. 11 – Juliol de 2009 – pàgina 15.

Autor: Josep Guasch Luján – Diputat portaveu del grup del PSC.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada