A cop calent

El dia 22 de maig de 2011 ja és història. Per uns serà recordat amb alegria com el dia en que es van celebrar eleccions municipals i per altres serà recordat com el dia en que més valdria que no s'haguessin celebrat. Però el camí de la democràcia té marcades unes dates concretes que són intocables i a elles ens hem d'anar acostumant. 

Concretament a Santa Oliva ha quedat per a la història un final de cicle que ha durat 28 anys, 7 legislatures, en que el govern municipal ha estat en mans de la mateixa  força política, (excepte aquella de la moció de censura, en coalició) i que ara ha vist com els resultats han estat decepcionants. Estic segur que esperaven una davallada però no tant forta.

Si comparem els resultats amb els de l'any 2007 és notòria la pèrdua de la candidatura encapçalada per Cristina Carreras (PSC) de la meitat dels regidors que de 6 passa a 3, Juan Cobos (PP) al capdavant de la seva guanya dos, passa d'1 a 3, Isabel Cubero (CiU) aconsegueix col.locar 3 regidors, un més, i Josep Carreras (E-AM) manté els dos de fa quatre anys. Queden al marge ICV i PxC.

Amb aquest panorama 3-3-3-2 se'm fa difícil, a cop calent, pronosticar quins seran els que ens governin durant aquesta legislatura, però una cosa està claríssima: s'ha de donar pas al diàleg i decidir amb el millor dels criteris què és el que convé al nostre poble.

Ara més que mai s'ha d'imposar el seny. L'ocasió és única per demostrar-ho.

(Un apunt: si les candidatures mantenen els regidors electes es donaria la circumstància que les dones tindrien majoria al consistori. 6 a 5).

COMPTE ENRERE

És la novena vegada que des de la restauració de la democràcia podem exercir el dret de vot per tal d’elegir els representants als ajuntaments, o sigui, les persones que creiem més capacitades per gestionar els recursos en bé de la comunitat. Fa 32 anys que és així, però aquesta vegada el panorama és molt diferent: la crisi galopant que estem patint  crea un escenari totalment nou.

Santa Oliva no és una excepció, però no si val donar totes les culpes a la crisi. Si a casa nostra no s’hagués estirat més el braç que la màniga potser estaríem davant d’un panorama diferent, el passat és passat i ens deixa molts errors i problemes per resoldre,  per això el present requereix molt de valor als qui es presenten a les eleccions del proper 22 de maig volent que el futur es pugui veure amb una mica més d’optimisme. Fa molt de temps que Santa Oliva necessita un canvi, UN CANVI EN POSITIU, vingui d’allà on vingui, inclús gosaria dir que també per part dels qui es presenten a la renovació de confiança.

Convergència i Unió a Santa Oliva s’ha mostrat sempre disposada a col·laborar, i s’ha de dir, però la autosuficiència  i l’autocomplaença mal enteses han tancat sistemàticament la porta a les propostes que per part dels grups municipals a l’oposició s’han presentat, i el més greu de tot és que no han rebut cap explicació pública o privada quan se’ls ha requerit en fons i forma.

No és estrany que el sentiment generalitzat de bona part dels habitants de Santa Oliva sigui el de voler canviar, d’una vegada per totes, les persones que han dirigit fins ara la gestió municipal. És un sentiment indiscutible i sobretot democràtic, a més a més, hi ha uns altres sentiments de rebuig i de desaprovació que se’ls han guanyat de sobres. No tenen excusa.

Aquest matí Santa Oliva ha vist sortit el sol i arreu pengen cartells i pancartes de diferents formacions polítiques. Comença, doncs, el compte enrere. A partir d’aquí les candidatures són lliures d’exposar els seus programes, les seves ideés i els seus sentiments per tal que els electors tinguem suficient informació para poder decidir en consciència, lliure i democràticament quin futur volem per al nostre poble.

Cal reflexionar molt bé. De gent preparada n’hi ha, i a cada llista electoral la distingeix un lema com a títol del seu programari, un lema que ha estat escollit segons el que volen fer i el missatge que volen transmetre a la ciutadania per a que els doni la seva confiança. Seria un error molt greu, que pagaríem durant quatre anys, que la gestió municipal continués en mans socialistes i que  ens han abocat a un deute per habitant esgarrifós per no haver sabut gestionar els recursos en benefici de la gent, i si vaig equivocat espero que m’ho demostrin.

A sobre diuen que “nosaltres creiem en Santa Oliva”. No ho dubto. Tots hi creiem, però hi ha un detall que se’ls escapa de les mans i que quan més aviat millor els passarà factura: Santa Oliva, ja no creu en ells.

Pensem-hi.