“Dadme una palanca y un punto de apoyo y moveré el mundo”
– Arquímedes.
“Doneu-nos uns pinzells i una paret i us farem una obra d’art”
– Jordi i Iraïda Llucià
A ells es deu la moguda que s’ha organitzat des de finals
del passat mes de maig d’enguany, quan es presentava públicament al monestir el
projecte de la pintura d’un gran mural a la part posterior del local cultural
del nostre poble, i és que les circumstàncies eren propícies en virtut de la
revifalla del món associatiu i les ganes de tornar a aixecar el que es denomina cultura tradicional i
popular.
La imatge de la paret del local segons la visió dels
artistes podia donar peu a moltes interpretacions, tantes com ulls la
contemplaven, però a ningú el va deixar indiferent, perquè serà una imatge
permanent que recordarà què hem fet com a col.lectiu, d’on venim i què hem de
mantenir, una imatge que qui vingui a
visitar-nos s’endurà, apart de la d’altres indrets de Santa Oliva que mereixen ser visitats.
Estic segur que la qüestió més escaient és: “i això quan
costarà?”. Permeteu-me que us respongui en paraules del meu avi Manuel quan li fèiem aquesta pregunta: “dineros y palabras”, llavors es mirava la
forma per tenir els diners, i és que abans això del “crouwdfunding” no s’havia
inventat.
A mí no m’agrada la paraulota, sembla com si parléssim
acabant de menjar dues galetes d’aquelles
que s’engaxen al paladar i no s'entengui què volem dir, m’estimo més dir aportacions
voluntàries encara que es fixi una quantitat , o diem-li més col.loquialment rascar-se
la butxaca. Parlant “en cristià” requereix perquè es faci realitat com a
condició indispensable, la implicació de
l’administració local, d’entitats i veïns en aquest projecte.
La làmina? Ah, sí, s’ha de parlar. És la forma gràfica d’agrair
les aportacions, en ella es recullen motius, tradicions, manifestacions
culturals, detalls que mereixen (sense
desmerèixer res) ser visionats i en els que els habitants de Santa Oliva se
sentin representats d’una forma o d’altre.
Confio en que poc a poc, a no trigar gaire, anirem veient
com la façana posterior del local s’anirà transformant en tradició i cultura
viva, i penso, com estic segur que molts pensen, que serà una mena de
termòmetre que medirà el grau cívic (o “in”) que hi ha a l’ambient.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada