Que tinc el bloc bastant abandonat és obvi. Bé, de fet no fa tant de temps perquè tinc un esborrany que no publicaré dedicat als brètols, aquells éssers (si és que se’ls pot dir així) que en qualsevol manifestació pacífica s’entesten en deixar la seva petjada de burros sense ferrar, atemptant contra la propietat aliena.
Però aquest no és el cas pel que avui m’he decidit a tornar a escriure. El motiu és que ahir a la tarda, al programa “Divendres” de la TV3, el professor Sala Martín va explicar una mena de conte molt il.lustratiu.
Potser algú que veiés el programa recordarà de què va el tema. Més o menys va dir això:
“Imagineu-vos un matrimoni, el marit va fent com pot i té els seus ingressos, la dona que també treballa aporta un sou més que respectable per fer front a les despeses comunes. La dona, quan arriba a final de mes li dóna al marit (que és qui gestiona l’economia) els diners.
El marit, per a les despeses de la casa, entrega a la dona la meitat del que ella guanya, i la dona li diu que amb això no en té prou per arribar a final de mes per tenir cura de la vivenda, dels fills, de les despeses de l’escola, de metges, etc. etc.... Llavors l’home li diu que se les ha d’arreglar com pugui, que ell ha d’atendre les necessitats seves i dels seus disset germans que també van justos de diners perquè estan passant una mala època i, a sobre, li retreu que si s'havia arribat a aquesta situació era per no haver sabut administrar els recursos quan pertocava.
La dona li diu una i mil vegades que no és de rebut que ella es deixi les pestanyes treballant com una mula, però l’home li respon que si continua demanat més diners li retallarà encara més lo poc que li dóna, i que no admet que li doni lliçons d’economia, ni li torni a parlar de que ell no penca suficient, ni dels seus germans...
Arribat a aquest punt la dona es planteja:
a) Seguir com fins ara, passant penúries a casa seva i dient amen a tot...
b) Consensuar una mena de pacte que sigui més favorable als interessos familiars... o...
c) Divorciar-se... “
Cal dir que Sala Martín va posar una especial èmfasi en el moment d’esmentar la possibilitat “C”, també és cert que no es va “mullar” explícitament, però per això és professor i deixa als “alumnes” que treguin les seves pròpies conclusions.
Personalment crec que, el conte, abans de prendre la mare una determinació podria seguir més o menys així:
“... i la mare, cansada de tanta manca de comprensió, va cridar els seus fills i els va explicar la situació. Després de que cadascun d’ells digués la seva a favor o en contra, que de tot va haver-hi, es va decidir.......” (continuarà...)
...........................
Refrany català: “Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada