La meva campanya personal

Benvingudes siguin les noves tecnologies que ens permeten arribar d’un extrem a altre del planeta en dècimes de segon sense moure’ns de la cadira de casa, observar en una pantalla el que es cou al món, escriure tot allò que ens ve al cap i crear espais virtuals per contrastar i, perquè no, contradir opinions.

Té més ressò el que es diu i s’escriu mitjançant aquest medi que no pas el que es diu a viva veu, ja se sap: “verba volant, scripta manent” ( les paraules volen, els escrits romanen). És normal, perquè permet llegir inclús la “lletra petita” i, com no, analitzar paraula per paraula per tal de poder entendre què és el que realment es vol dir, però li trobo l’inconvenient, insalvable, de la manca d’expressivitat, perquè per a mi és molt important el to de veu amb el que es diu. Exemple pràctic: no és el mateix llegir un article, discurs, poema, anunci publicitari, lloança, insult, etc. que escoltar-los per boca dels seus autors.

Serveixi aquesta introducció per entrar en el tema que m’ocupa, que no és altre que l’acte d’ahir al vespre es va fer al local, mal anomenat, cultural -degut que el seu ús no és precisament pel que es va projectar- per la coalició de Convergència i Unió amb motiu de les properes, i transcendentals, eleccions al Parlament de Catalunya del proper diumenge 25 de novembre.

Cal dir les coses com són, hi van assistir una cinquantena de persones –totes de casa nostra-, poques si les comparem amb el “ple a vessar” (segons fonts de l’organització) que va tenir l’acte del dia anterior (paella inclosa i això tira molt si és gratuïta) d’una altra formació política, que ben bé pot treure pit d’haver mobilitzat, fins i tot, a “simpatitzants” d’altres contrades que, per cert, contemplaven i fotografiaven, amb certa ironia i curiositat, l’estelada que els donava la benvinguda. Però no és igual el continent que el contingut.

Abans i després de l’acte que m’ocupa, vaig tenir l’oportunitat de tornar a saludar a dos bons amics, companys de batalles des de fa molt de temps, Josep Maldonado i Jaume Domingo, tots dos gent de casa, immersos en les seves respectives funcions de representativitat del Baix Penedès tant al Senat espanyol com al Parlament de Catalunya.

Algú ho havia de dir i va ser Joan Miquel Vera, cap local de CDC a Santa Oliva, el que ens va fer recordar per si a algú se li oblida, que cada santolivenc o santolivenca paguem 6 euros al dia a l’estat espanyol sense res a canvi. La generositat arriba a un punt en el que “bo, bo, vol dir ruc” i que a més d’un, i una, se li han inflat els nassos igual que a moltíssims habitants de Catalunya. Ja n’hi ha prou.

De Josep Maldonado conec personalment moltes facetes de la seva vida, no en va hem estat, i estarem, tirant del mateix carro des de l’any 1976, que es diu molt aviat, però la que no coneixia fins ahir era la faceta de “farmacèutic”. Sense tenir de pagar l’euro per recepta ens va dispensar unes “pastilles” molt especials, indicades contra el sentiment de por que podríem tenir si féssim cas de les campanyes burdes, brutes i demagògiques provinents des de l’altre part del riu Ebre (ja sé que aquesta expressió li courà a més d’un), perquè si algú sap el que es cou a la cuina política per aquells indrets és ell. Res de pors.

Jaume Domingo, tot s’ha de dir, que ha estat, aspira a ser i serà parlamentari baixpenedesenc a la propera legislatura, -perquè l’actual alcalde de Santa Oliva, Juan Cobos, ha estat relegat pel seu propi partit, el Partido Popular, a un lloc merament figuratiu- és una persona que coneix des de dins el fons de la qüestió, sap de les desigualtats, millor dit barbaritats, que s’han comés amb Catalunya en matèria d’economia i infraestructures que han abocat al Baix Penedès a ser una comarca desfavorida. A més recursos més inversions, aquesta és la solució i passa per tenir les eines d’un estat propi que els gestioni.

Crec que estarem molt ben representants amb el Jaume, que sens dubte, a nivell comarcal estarà magníficament arropat per la Sandra Suarez, a la que no tinc el gust personal de conèixer però que des de l’ajuntament de Calafell porta a terme una tasca impagable, i per la Marta Mercader, a la que tampoc conec personalment, però sí que conec des de fa molts anys als seus pares, Lluís i Adela, i sé “quin peu calcen”, sempre al servei de la nostra comunitat.

Fetes aquestes consideracions vull deixar constància de la papereta de vot que dipositaré a l'urna el proper diumenge, per coherència amb el meus pensaments i perquè estic convençut que Convergència i Unió, sota el lideratge d'Artur Mas, -al que avui mateix l'impresentable Tejero (sí, si, el del cop d'estat)  denuncia a la Fiscalía General del Estado  per "provocación, conspiración y proposición para la sedición"- serà la força política que comptarà amb el suport necesari perquè Catalunya refermi la seva DIGNITAT I IDENTITAT com a país dins del marc europeu.

.............................................

P.D. Per fer una rectificació sobre els candidats de la comarca. El Baix Penedès pot tenir un altre parlamentari, en aquest cas parlamentària, si Teresa Vallverdú de L'Arboç, núm. 3 de la candidatura d'Esquerra Republicana de Catalunya-Catalunya SÍ, assoleixi l'escó corresponent. Queda dit.